Buscar

Isabel Segura Soriano. El debat entorn la maternitat a principis del segle XX: Leonor Serrano i Pablo.

Isabel Segura Soriano.
El debat entorn la maternitat a principis del segle XX: Leonor Serrano i Pablo.

El debat entorn la maternitat a principis del segle XX: Leonor Serrano i Pablo, de Isabel Segura Soriano

El 1916 es va organitzar un cicle de conferències a l’Ateneu de Barcelona, amb el títol genèric d´”Educación femenina”. Entre totes les participants, una veu destacava, per la seva agudesa d’anàlisi. Era la de Leonor Serrano i Pablo. En la seva intervenció, abordà la distinció entre maternitat biològica i cultural i, dit amb paraules actuals, posà de manifest que el personal és polític.

Leonor Serrano, en el decurs de la seva activitat professional, era mestre, va fer una trajectòria, fins a cert punt atípica, que la portà per diversos camins. Va començar per l’educació de les criatures més petites. Però, aguda, perspicaç, intel·ligentíssima, sap que amb l’escola no n’hi ha prou. Les escoles s’insereixen en una societat canviant, no només pel que fa referència als sistemes de producció, també està canviant l’estructura familiar i els rols que cadascun dels seus membres hi juga. Enfront la miopia dels discursos hegemònics sobre el que han de fer o deixar de fer les persones de sexe masculí i molt especialment, les del sexe femení, Leonor Serrano planteja alternatives i demana compromís i deures de l’estat. Leonor Serrano evidencia que hi ha aspectes de la vida privada que són públics, sobre els quals cal una alternativa social per a resoldre’ls.

Leonor Serrano explicita que la maternitat, no és ni l’única ni l’exclusiva realització en la vida de les dones, i fa la distinció entre la maternitat biològica i la que avui en dia anomenem cultural. Tant l’una com l’altra són treball social, i com a tal, la societat l’ha de reconèixer. Però no n’hi ha prou amb reconèixer-ho, cal protegir-lo. Com

En primer lloc, l’estat ha d’atorgar la categoria de professió al treball domèstic. En segon lloc, l’estat ha de prohibir el treball de les dones gestants durant un any, període durant el qual serà indemnitzada amb un jornal igual al sou reconegut. La tercera proposta de Leonor Serrano és aquesta: l’estat, crearà cases bressol i escoles de pàrvuls amb cantines que beneficiarà les criatures, les seves mares i, molt especialment, les germanes grans. La creació de serveis és condició prèvia per a trencar el cercle pervers de la submissió femenina.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera va ser desplaçada —desterrada— primer a Saragossa i després a Osca. El desembre de 1927 , sabem que viu a Saragossa i el 1928 a Osca. Amb tot, la tranquil·litat d’aquelles dues ciutats li permet escriure i publicar el llibre La enseñanza complementaria obrera, el 1926 , on denuncia que l’assistència escolar obligatòria a l’estat és un mite, ja que l’assistència voluntària es tan irregular que arriba a disminuir un 50% entre les criatures a partir del deu anys. Té temps també per fer un altre llibre La educación y las profesiones femeninas, complement del publicat el 1923 , La educación de la mujer de Mañana, i encara un altre, El método Montesori, aparegut l’any 1928 . Paral·lelament es matricula a Filosofia i Lletres, carrera que no acabà, i a Dret, que sí finalitzà a la Universitat de Saragossa.

Als inicis dels anys trenta, Leonor Serrano torna a Barcelona. El 27 de setembre de 1930 , sol·licitava esser admesa al Col·legi d’advocats de Barcelona per exercir la professió. En aquella època ens la retraten amb trets enèrgics, portava el cabell tallat a la romana i recollit a un costat sense cap artifici: “És el prototipus de la dona intel·lectual. Era, abans que tot, força, energia vitalitat”. Una vitalitat que li fa possible compaginar la seva tasca com a inspectora de primera ensenyança, amb la publicació de llibres i articles, i el seu despatx d’advocadessa. La seva activitat no té aturador.

Com a advocadessa va participar en el primer Congrés Jurídic Català, celebrat el 1936 . A causa del conflicte bèl·lic, el seu fill i el seu marit van ser morts. Leonor se’n va a França, però torna el dia 4 d'abril de 1939 i amb la seva mare s’instal·la a Madrid. Allí és després acusada de “izquierdista, socialista, racionalista y laica” i se la suspèn de sou. El 24 d'abril de 1942 , moria a Madrid. Els seus llibres però, han quedat i moltes de les seves anàlisi i alternatives encara són vigents.


Imatges

Leonor Serrano Pablo (www.xtec.cat/~rarada/pages/veus.htm



Per saber-ne més

Isabel Segura Soriano, Leonor Serrano Pablo: más allá de la escuela ”, a Treinta retratos de maestras, Madrid, Cuadernos de pedagogía, 2005.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)