Buscar

María-Milagros Rivera Garretas. Peronella i d’Aragó: la pau entre llinatges patriarcals.

María-Milagros Rivera Garretas.
Peronella i d’Aragó: la pau entre llinatges patriarcals.

Peronella i d’Aragó: la pau entre llinatges patriarcals, de María-Milagros Rivera Garretas

La pau –amb els seus conflictes de relació però sense guerres en l’horitzó– és la condició de la vida humana. Les dones ho sabem i, per això, al llarg de la història hem acceptat i hem buscat idees, recursos i aliances per portar-la al món i per cuidar-la/tenir-ne cura. Existeix al segle XII en la història de Catalunya un moment d’importants conseqüències socials, humanes i polítiques en què una dona, Peronella d’Aragó (Osca 1136 -Barcelona 1174 ), es va prestar, sens fer una guerra, a encarnar la mediació que portaria a la unió de Catalunya i l’Aragó, és a dir, a la creació de la Corona catalano-aragonesa o Corona d’Aragó, un conjunt complex de nacions, regnes, comtats i senyorius que perduraria fins el segle XVIII.

Peronella d’Aragó era filla d’Agnès d’Aquitània (o de Poitiers) i de Ramir II d’Aragó, de sobrenom el Monjo perquè en fou al priorat de San Pedro el Viejo d’Osca, i va deixar la carrera eclesiàstica per regnar i casar-se quan el seu germà Alfons I, de sobrenom el Batallador, va morir sense descendència el 1134 . El 1137 , amb un any d’edat, el seu pare –se suposa que amb el consentiment de la seva mare- va pactar el seu casament amb Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, que d’aquesta manera va obtenir el títol de comte-rei, tot i que aquest fet no el convertí en propietari sinó en usufructuari del regne d’Aragó. Peronella donaria el seu consentiment a aquest casament –un consentiment que aleshores ja era necessari per a qualsevol boda– quan va ser adolescent, abans de casar-se l’any 1151 .

Se sol dir als manuals d’història que Peronella no va ser reina propietària perquè no va heretar del seu pare el regne d’Aragó, ja que en aquest territori regia la Llei Sàlica (amb aquest nom perquè el seu origen s’atribueix al poble de l’antiga França –el nord de la França actual culturalment molt diferent a l’Occitània- dels Francs Salis). Aquesta llei patriarcal deia que les filles de la reialesa transmetien el dret al tron als seu fills però que no podien regnar. És una llei, tanmateix, mitificada, que no ha impedit que Peronella estigués a les llistes de les reines d’Aragó en obres molt erudites. Fou reina com a mínim entre el 16 d’agost de 1147 (data de la mort de Ramir II) i el 8 d’agost de 1162 , data en què va transmetre el regne d’Aragó al seu nen Alfons, el qual va heretar també el comtat de Barcelona per la mort de Ramon Berenguer IV. Aquest nen, que serà després Alfons el Cast, va ser el primer rei de la Corona catalano-aragonesa o Corona d’Aragó.

És interessant que entre el segle XII i el segle XVI, en el lloc anomenat aleshores s’anomenava “les Espanyes”, fossin les dones les que duguessin a terme les unions territorials més significatives de la història d’aquests països. Peronella I d’Aragó portà amb el seu matrimoni a la unió d’Aragó i Catalunya. Berenguera I de Castella (1181-1246) uní, a través d’una acurada política de pactes, els regnes de Lleó i Castella, escenificant el seu pla a les corts de Valladolid del 1217 i compartint el poder des d’aleshores fins a la seva mort amb el seu fill Ferran III. Joana I de Castella i d’Aragó (1479-1555) uní per herència aquestes dues Corones i consolidà la seva unió compartint el poder amb el seu fill Carles I d’Espanya i V d’Alemanya durant tota la seva vida (i durant la vida d’ell, fins que abdicà el 1556). Independentment de la valoració –positiva, negativa o indiferent– que es faci de la unió de territoris, penso que és decisiu assenyalar, pel seu valor civilitzador, que elles procuraren fer-la per mitjans pacífics i no per la guerra (com sí farien, per exemple, Felip V i d’altres el 1700-1714 durant l’anomenada Guerra de Successió).

Per què varen fer aquesta política? Elles buscaren la unió per tal que hi hagués pau entre els llinatges de l’alta noblesa, una pau que era difícil de sostenir perquè el dret feudal afavoria la desigualat dels fills barons en les successions i herències; això es corrobora amb el fet que la política femenina d’unions territorials cessés allà on acabava el grup de parentiu o la possibilitat d’aliança entre els llinatges. Ells buscaren amb freqüència la unió de territoris per tal d’incrementar el seu poder, la qual cosa els portà, també amb freqüència, a fer guerres, fossin aquestes fratricides o imperials


Imatges

Retrat de la reina Peronella I d’Aragó amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Oli de l’any 1634. Museu del Prado


Genealogia dels reis i reines d’Aragó. Manuscrit en pergamí. Anònim del segle XV


Peronella I, reina d’Aragó i comtessa de Barcelona, dóna el regne d’Aragó al seu fill Alfons. 18 juny 1164. Barcelona



Per saber-ne més

Thomas N. Bisson, L’impuls de Catalunya. L’època dels primers comtes-reis (1140-1225). Vic, Eumo, 1997.

Martí Aurell, Les noces du comte. Mariage et pouvoir en Catalogne (785-1213). París, Publications de la Sorbonne, 1995.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] María-Milagros Rivera Garretas (Español)

María-Milagros Rivera Garretas

Nació en Bilbao, bajo el signo de Sagitario, en 1947. Tiene una hija nacida en Barcelona en 1975 y una nieta nacida en Puerto Rico en 2008. Es catedrática de Historia Medieval, ama de casa y una de las fundadoras de la revista y del Centro de Investigación en Estudios de las Mujeres Duoda de la Universidad de Barcelona, que dirigió entre 1991 y 2001. También contribuyó a fundar en 1991 la Llibreria Pròleg, la librería de mujeres de Barcelona, y, en 2002, la Fundación Entredós de Madrid. Ha publicado los libros: El priorato, la encomienda y la villa de Uclés en la Edad Media (1174-1310). Formación de un señorío de la Orden de Santiago (Madrid, CSIC, 1985); Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV (Barcelona, Icaria, 1990 y 1995; traducción alemana, de Barbara Hinger, Orte und Worte von Frauen, Viena, Milena, 1994 y Munich, Deutscher Taschenbuch Verlag, 1997); Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista (Barcelona, Icaria, 1994, 3ª ed. 2003, ed. electrónica 2010; traducción italiana, de Emma Scaramuzza, Nominare il mondo al femminile, Roma, Editori Riuniti, 1998); El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer (Madrid, horas y HORAS, 1996 y 2001); El fraude de la igualdad (Barcelona, Planeta, 1997 y Buenos Aires, Librería de Mujeres, 2002); y Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000 (Barcelona, Icaria, 2001); traducción italiana, de Clara Jourdan, Donne in relazione. La rivoluzione del femminismo (Nápoles, Guido Liguori, 2007, e-book 2010); Juana de Mendoza (h. 1425-1493) (Madrid, Ediciones del Orto, 2004); La diferencia sexual en la historia (Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2005). Educar como educan las madres (Madrid, Sabina Editoria, en preparación). Ha coordinado los CD-ROM: La diferencia de ser mujer: investigación y enseñanza de la historia – La diferència de ser dona: recerca i ensenyament de la història – Die Differenz eine Frau zu sein: Geschichtsforschung und Lehre. Barcelona, Duoda - Universidad de Barcelona, 2004 y www.ub.edu/duoda/diferencia (2009, con traducciones italiana –a cargo de Clara Jourdan– e inglesa –a cargo de Caroline Wilson–); y La diferencia sexual. Textos escogidos. Revista DUODA 2-30 (1991-2006), (Barcelona, Duoda, Universidad de Barcelona, 2006). Es coordinadora y coautora del manual de Historia Medieval Las relaciones en la historia de la Europa medieval (Valencia, Tirant lo Blanch, 2006, e-book 2010).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)