Buscar

Montse Argente Jiménez. Bibliotecàries catalanes: l'Escola de Bibliotecàries.

Montse Argente Jiménez.
Bibliotecàries catalanes: l'Escola de Bibliotecàries.

Bibliotecàries catalanes: l'Escola de Bibliotecàries, de Montse Argente Jiménez

Al llarg de la història, les biblioteques i els bibliotecaris, en masculí, sempre havien exercit la seva professió al marge de la societat en què vivien. La biblioteconomia s’entenia com l’art de conservar els tresors bibliogràfics privats en institucions com els monestirs, la universitat o els palaus nobles. A partir del Renaixement el llibre aconsegueix tenir un significat social important i apareix el bibliotecari entès com a erudit i baró, però en el segle XIX, amb el concepte modern de biblioteca com a servei públic i de caràcter social, diverses raons afavoriran la progressiva incorporació de les dones a la biblioteconomia.

A Espanya, amb l’entrada del segle XX, l’ensenyament primari és ja obligatori per als dos sexes i les dones podran accedir oficialment a la universitat a partir de 1910. A Catalunya la Mancomunitat de Prat de la Riba desenvolupa una política caracteritzada pels seus aires modernitzadors en diversos àmbits, entre ells el cultural i l’educatiu, cosa que serà molt significativa per a la formació intel·lectual i professional de les dones catalanes.

Així, l’any 1915 s’inicia el projecte de creació d’un sistema bibliotecari que contemplava la creació d’una xarxa de biblioteques populars al llarg del territori català i que seria la primera xarxa de biblioteques públiques de l’Estat espanyol. El projecte preveia la formació prèvia de professionals, a diferència d’altres llocs on la creació d’escoles de personal bibliotecari és posterior a la instauració de biblioteques públiques. D’aquesta manera, el 3 de novembre d’aquell mateix any comencen les classes en la que fou segona escola d’aquest tipus a Europa, primera i única a l’Estat durant 50 anys i que ha tingut continuïtat fins l’actualitat: l’Escola Superior de Bibliotecàries de Barcelona.

L’Escola naixia amb una clara vocació universitària, amb professorat de renom: universitaris i intel·lectuals de primera línia i assignatures modernes i pràctiques. Per poder cursar els estudis que duraven tres anys, les alumnes havien de tenir 17 anys i superar una prova selectiva d’ingrés equivalent a coneixements de batxillerat. Un cop graduades, podien trobar feina a les biblioteques públiques de la xarxa que començaria a funcionar l’any 1918, quan sortí la primera promoció de bibliotecàries o bé, treballar a les biblioteques d’entitats i organismes diversos, com per exemple, l’Institut de Cultura per a la Dona, el qual ja disposava de biblioteca.

Des de la seva creació l’Escola ha passat per diferents etapes i períodes, alguns més brillants que d’altres, fins a la plena integració com a facultat en la Universitat de Barcelona als anys 90 del segle passat. Però ja des dels seus inicis intentà fomentar sempre les possibilitats de vida social i cultural de les alumnes, facilitar l’activitat acadèmica, promoure estades pràctiques en biblioteques, reunions professionals, etc. A més, en aquells primers anys d’existència, hi hagué molt interès en què les estudiantes fossin reconegudes socialment malgrat la discriminació que suposava, en aquells moments, els ínfims salaris que rebien a canvi de la seva activitat laboral o l’assistència a centres específics que formaven les dones tan sols per exercir aquelles professions considerades exclusivament femenines. No obstant aquests inconvenients, la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries, així com d'altres institucions d’ensenyament femení com l’Escola d’Infermeres per exemple, van ser de gran transcendència social en l’època, 30 perquè contribuirien a la incorporació de les dones al món laboral, alhora que facilitaven la seva preparació cultural i tècnica.

D’aquelles primeres bibliotecàries que van passar per l’Escola se’n poden recordar molts noms: Rosa Leveroni, Aurora Díaz Plaja, Aurora Díaz Plaja, Carme Rovira... i moltes altres dones anònimes o no, que van procurar demostrar sempre una arrelada vocació professional i una gran voluntat de servei, fins i tot en circumstàncies adverses, tal i com es va veure durant la Guerra Civil, quan es jugaven la vida diàriament des dels bibliobusos amb què portaven llibres al front.


Imatges

Alumnes de les dues primeres promocions a la classe del professor Lluís Segalà, 1916-1917. Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Arxiu de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació.



Per saber-ne més

Maria C. Cugueró i Conchello; Maria Teresa, Boada i Vilallonga, Maria Teresa; Vicenç Allué i Blanch. El Servei de Biblioteques del Front, 1936-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1995.

Dones bibliotecàries: calendari 2003. Barcelona: Institut Català de la Dona.

Assumpció Estivill Rius. L'Escola de Bibliotecàries: 1915-1939. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1992.

Assumpció Estivill Rius. Una Mirada retrospectiva: de l'Escola Superior de Bibliotecàries a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació 1915-2005. Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 2006.

Consuelo Flecha García, Las primeras universitarias en España (1872-1910). Madrid: Narcea, 1996.

Alexandre Galí. Història de les Institucions i del moviment cultural a Catalunya: 1900-1936. Llibre VIII, Institucions d’ensenyament per a la dona. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1983.

M. Carme Mayol, “Passat i present de la professió bibliotecària”. BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Núm. 9 (desembre, 2002).

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)