Buscar

María-Milagros Rivera Garretas. Joana I de Castella i d’Aragó: monarquia en relació.

María-Milagros Rivera Garretas.
Joana I de Castella i d’Aragó: monarquia en relació.

Joana I de Castella i d’Aragó: monarquia en relació, per María-Milagros Rivera Garretas

Si hi ha una monarca que molta gent coneix tant a la Península Ibèrica com fora, aquesta és Joana I (Toledo 1479-Tordesillas 1555), reina no solament de Castella, sinó també d’Aragó, Catalunya, València i els altres estats mediterranis que formaven la Corona d’Aragó. Se la coneix amb el sobrenom de “Joana la Boja”, un sobrenom que, en societats com la nostra, subjugades per l’omnipotència de la raó, sobreprèn i no s’oblida. Com sobreprèn també la història de la seva llarguíssima i cerimoniosa processó nocturna portant, entre centenars de torxes, el cadàver del seu marit l’arxiduc Felip d’Àustria, anomenat el Bell, des de Tordesillas fins a Granada, una processó que va començar el desembre de 1506 i es va acabar l’agost de 1507, i que féu suposadament induïda per una “bogeria d’amor”.

I, tanmateix, Joana no estava boja. Va ser una dona extravagant, això sí, plena de gustos i d’idees originals sobre la religió i la política, dues coses de vital importància en l’Europa del segle XVI i per a les quals el pensament vertader era molt necessari ja que estaven sent sotmeses a processos de gran empobriment suggestionats per la catolicitat i per l’imperialisme. Joana I va practicar durant la seva vida adulta una espiritualitat intensa, ascètica i lliure, propera al recolliment i a la invenció mendicant de Clara d’Assís, com així ho indiquen les relaciones estretes i significatives que va sostenir amb la comunitat del monestir reial de clarisses de Tordesillas, entre d’altres monestirs de Castella i de Flandes. I va reinventar, ajustant-la al seu context històric, una manera de governar no solitària i absoluta sinó en relació: una manera de governar, el valor civilitzador de la qual continuem descobrint avui amb sorpresa quan, per exemple, és notícia que Hillary Clinton hagi proposat a Barrack Obama de presidir ella i ell els Estats Units d’Amèrica si el Partit Demòcrata guanya les properes eleccions, i fer-ho, no solament per seguir en la cúspide del poder sinó com una manera més de reconèixer –encara que ella no arribi a dir-ho amb aquestes paraules- que la vida és sexuada sempre i arreu. Joana I va governar els seus regnes des del 1516 fins a la seva mort el 1555 al costat del seu fill l’emperador Carles V, tal com consta de manera explícita als documents reials. Carles abdicaria el 1556 tot retirant-se a Yuste.

Els estudis de Bethany Aram han demostrat documentalment que la interpretació en termes de “bogeria d’amor” del trasllat del cadàver de Felip el Bell de Tordesillas a Granada és una llegenda misògina basada en un document fals del 1504, una llegenda inventada pels partidaris de Felip el Bell i que es va difondre més tard, en especial pel positivisme científic del segle XIX i els seus savants, els quals varen témer el feminisme i el sufragisme. Ha descobert que Joana va fer aquesta operació tan complicada per garantir els drets de successió a les corones d’Aragó i de Castella al seu fill Carles. És a dir, Joana va vetllar pels interessos del seu fill, com faria una mare. Joana I no es va voler separar massa temps del cadàver del seu marit perquè si no l’enterrava era garantia que no s’havia de tornar a casar, ja que el dret –encara feudal- prohibia que una vídua es casés abans de passar un any i un dia des de la data de la mort i enterrament del seu marit. Joana I era en aquell moment una dona poderosa i rica, que havia heretat la Corona de Castella de la seva mare Isabel I quan aquesta va morir el 1504 i havia estat confirmada hereva de la Corona d’Aragó a les corts de 1502. I tenia a les cases reials de França i d’Anglaterra pretendents prou ambiciosos que no podia rebutjar sense una invenció simbòlica i política com aquella, perfectament extravagant. Per això, quan finalment va enterrar el cadàver del seu marit (mort el 25 de setembre de 1506) va voler fer-ho precisament al panteó reial de la catedral de Granada, al costat de la seva mare Isabel I –la garant dels seus drets i els dels seus fills–, enutjant amb això el seu pare Ferran el Catòlic que considerava que aquell lloc al costat d’Isabel la Catòlica era seu i volia enterrar Felip el més al nord possible. L’original operació de Joana I en suport i defensa del seu fill va tenir èxit, tant que molta gent coneix encara, si més no de nom, la figura de l’emperador Carles V.

La gent ens hem deixat fascinar per aquesta llegenda per no oblidar la intuïció que hi passava alguna cosa obscura; com si endevinéssim que la llegenda tapa un fet històric que exigia veritat. Talment com les dones continuem explicant estranyíssims contes de fades i sabem que guarden la memòria de molta història de les dones que desborda el positivisme científic.


Imatges

Retrat de la infanta Joana, futura Joana I de Castellà i d’Aragó. Taula del segle XV. Madrigal de las Altas Torres (Àvila), Convent de Santa Maria de Gracia.



Per saber-ne més:

Bethany Aram, La reina Juana. Gobierno, piedad y dinastía. Madrid, Marcial Pons, 2001.

Bethany Aram, La reina Juana: génesis y recepción de un libro, a Mª Milagros Montoya Ramos, Enseñar: una experiencia amorosa, Madrid, Sabina Editorial, 2008, pp. 149-163.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[ocultar] María-Milagros Rivera Garretas (Español)

María-Milagros Rivera Garretas

Nació en Bilbao, bajo el signo de Sagitario, en 1947. Tiene una hija nacida en Barcelona en 1975 y una nieta nacida en Puerto Rico en 2008. Es catedrática de Historia Medieval, ama de casa y una de las fundadoras de la revista y del Centro de Investigación en Estudios de las Mujeres Duoda de la Universidad de Barcelona, que dirigió entre 1991 y 2001. También contribuyó a fundar en 1991 la Llibreria Pròleg, la librería de mujeres de Barcelona, y, en 2002, la Fundación Entredós de Madrid. Ha publicado los libros: El priorato, la encomienda y la villa de Uclés en la Edad Media (1174-1310). Formación de un señorío de la Orden de Santiago (Madrid, CSIC, 1985); Textos y espacios de mujeres. Europa, siglos IV-XV (Barcelona, Icaria, 1990 y 1995; traducción alemana, de Barbara Hinger, Orte und Worte von Frauen, Viena, Milena, 1994 y Munich, Deutscher Taschenbuch Verlag, 1997); Nombrar el mundo en femenino. Pensamiento de las mujeres y teoría feminista (Barcelona, Icaria, 1994, 3ª ed. 2003, ed. electrónica 2010; traducción italiana, de Emma Scaramuzza, Nominare il mondo al femminile, Roma, Editori Riuniti, 1998); El cuerpo indispensable. Significados del cuerpo de mujer (Madrid, horas y HORAS, 1996 y 2001); El fraude de la igualdad (Barcelona, Planeta, 1997 y Buenos Aires, Librería de Mujeres, 2002); y Mujeres en relación. Feminismo 1970-2000 (Barcelona, Icaria, 2001); traducción italiana, de Clara Jourdan, Donne in relazione. La rivoluzione del femminismo (Nápoles, Guido Liguori, 2007, e-book 2010); Juana de Mendoza (h. 1425-1493) (Madrid, Ediciones del Orto, 2004); La diferencia sexual en la historia (Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2005). Educar como educan las madres (Madrid, Sabina Editoria, en preparación). Ha coordinado los CD-ROM: La diferencia de ser mujer: investigación y enseñanza de la historia – La diferència de ser dona: recerca i ensenyament de la història – Die Differenz eine Frau zu sein: Geschichtsforschung und Lehre. Barcelona, Duoda - Universidad de Barcelona, 2004 y www.ub.edu/duoda/diferencia (2009, con traducciones italiana –a cargo de Clara Jourdan– e inglesa –a cargo de Caroline Wilson–); y La diferencia sexual. Textos escogidos. Revista DUODA 2-30 (1991-2006), (Barcelona, Duoda, Universidad de Barcelona, 2006). Es coordinadora y coautora del manual de Historia Medieval Las relaciones en la historia de la Europa medieval (Valencia, Tirant lo Blanch, 2006, e-book 2010).


[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)