Buscar

Isabel Pérez Molina. Les primeres alcaldesses de la democràcia.

Isabel Pérez Molina.
Les primeres alcaldesses de la democràcia.

Les primeres alcaldesses de la democràcia, per Isabel Pérez Molina

A l’actualitat, i després de gairebé trenta anys després de les primeres eleccions municipals de la democràcia, només un 12,5% de dones estan a càrrec d’una alcaldia a Catalunya. A aquelles primeres eleccions municipal, l’any 1979, el nombre d’alcaldesses va ser molt més reduït. I és que, després de la dictadura franquista, amb la relegació de les dones a la llar que va suposar, les primeres alcaldesses es van convertir en veritables pioneres. Moltes d’aquestes dones no van entrar en el món de la política a la recerca de poder, com és sovint el cas dels homes, sinó pensant que podien fer una aportació o servei a la col·lectivitat, i fins i tot, en alguns casos, es van trobar que van guanyar l’alcaldia sense haver-ho previst.

A les eleccions municipals de 1979, dinou dones van ser escollides alcaldesses a Catalunya. Entre elles hi ha M. Lurdes Vidal, que va ser escollida alcaldessa de Ponts amb una llista femenina, Dones Pontsicanes, sobre la qual es van sentir comentaris sexistes a tot l’estat. Segons explica M. Lurdes mateixa, ella no sent vocació política, però s’estima el seu poble i l’agrupació tampoc tenia cap motivació feminista, sinó que com a representant de la meitat de la població, volia participar en la gestió de l’alcaldia. Va guanyar ERC, però per carambola numèrica i per estar fora dels jocs de poder dels partits, li va tocar a la M. Lurdes ser alcaldessa.

Un altre cas és el de Rosa Martí i Conill, cap de la llista més votada a les eleccions d’aquell any a Parets, Unió d’Esquerres. Els franquistes van quedar en segon lloc amb molt poca diferència. L’alcalde franquista —que després va dir que ella li havia pres el lloc— la va seguir un dia durant la campanya, i va rebre amenaces de mort contra ella i la seva família.

A Blanes, M. Dolors Oms i Bassols va ser escollida alcaldessa l’any 1979 després que el seu partit, el PSC, quedés empatat amb el PSUC i CIU. L’alcaldia va ser resultat de les negociacions dels partits. Quatre anys més tard, va tornar a ser escollida, aquesta vegada a cinc vots de la majoria absoluta. Altres noms són: Anna Bosch a Mollet, Antònia Castellana a Molins de Rei, Teresa Rosell a Sant Celoni, Núria Albó a La Garriga....

Com es diferencia que qui estigui al front de l’alcaldia sigui home o dona? Una constant en moltes d’aquestes dones quan parlen és la valoració del contacte personal amb la gent i la referència a temes socials. Hi ha casos en què les mateixes dones opinen que no hi ha diferències. Tanmateix, les dones tenen experiències diferents a les dels homes i s’han d’enfrontar a eleccions diferents en moltes ocasions vitals. Les dones estan en el lloc que ocupen des de la seva experiència de ser dones. Poden entendre i parlar sobre temes que són només part de l’experiència vital de les dones. Això és un fet bàsic que pot fer diferenciar l’exercici de la política depenent de qui l’exercici, sigui home o dona. Dit això, aquesta diferència es dilueix quan la dona està envoltada d’un entorn masculí i depèn del recolzament masculí, ja que en aquest cas l’estil i la política masculines s’imposen sobre la singularitat de ser dona.


Imatges

Alcaldesses de Catalunya l’any 1983.



Per saber-ne més:

Núria Albó (et al.), Les dones i la política: Alcaldesses i regidores de Catalunya, Barcelona, Edicions de la Magrana/Edicions 62, 1989.

María Morón Martín, El torn de les alcaldesses, Barcelona, Diputació de Barcelona, 2000.

Creative Commons License
Esta obra tiene licencia Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 3.0 España (CC BY-NC-SA 3.0).

Una versión imprimible de este texto está disponible para su descarga. Reconocimiento de autoría, edición y fuente es necesaria para su uso, reutilización o difusión.

[abrir] Tesauro (extracción automática)
[abrir] Lugares (extracción automática)
[abrir] Fechas (extracción automática)