Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
16-02-2017

Com eren les poblacions de corall vermell a la Mediterrània abans de la sobreexplotació pesquera?


Abans que la pesca s’intensifiqués, la Mediterrània acollia poblacions de corall vermell (Corallium rubrum) amb densitats relativament elevades de colònies de grans dimensions, probablement centenàries i fins i tot a poca fondària, segons revela un estudi publicat a la revista Scientific Reports en què participen els experts Cristina Linares, Ignasi Montero Serra i Diego K. Kersting, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
El corall vermell és un organisme fràgil i vulnerable, del grup dels antozous (animals en forma de planta). Té un creixement molt lent (1 mm i 0,25 mm per any en alçada i diàmetre, respectivament) i les seves poblacions necessiten llargs períodes de temps —probablement segles— per recuperar-se de l’explotació. Ecològicament, les poblacions de corall vermell tenen un paper important en els ecosistemes marins: estructuren els hàbitats, permeten el desenvolupament d’altres espècies de les riques comunitats del coral·ligen i són zones de refugi per a alevins d’altres invertebrats i peixos. 

Cal recordar que alguns dels signants de l’article de Scientific Reports són també autors d’un informe encarregat per la Generalitat de Catalunya que mostra la crítica situació del corall vermell a les costes catalanes. Arran de l’informe, en què han participat experts de la Universitat de Barcelona, l’ICM-CSIC i l’ICTA-UAB, la Generalitat de Cartalunya acaba d’anunciar una moratòria de deu anys durant la qual estarà prohibida l’extracció de corall vermell. La moràtoria, que es farà operativa a partir del 2018, es podria prorrogar en el temps. En aquest informe sobre la situació límit de corall vermell a les costes catalanes,  hi han col·laborat els experts de la UB Cristina Linares i Mikel Zabala (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals), així com Bernat Hereu, membre del mateix Departament i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).

Més informació