RIMDA - Projecte institucional de foment de la qualitat docent a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut- Hospital Clínic

EL PROJECTE RIMDA

El Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica ha dissenyat el programa de Recerca, Millora i Innovació en la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA), per oferir solucions que permetin donar una resposta adequada a les noves exigències acadèmiques i que fomentin la millora de la qualitat de la docència a la Universitat de Barcelona.

El projecte contempla i integra els tres eixos presents als programes més avançats en la formació del professorat universitari: la formació pedagògica i didàctica, la innovació docent i la recerca en docència universitària.

Es tracta d'elaborar i realitzar projectes conjunts d’innovació docent de manera que la seva experimentació (recerca) redundi en la formació dels docents i en la millora de la seva docència. 

En síntesi, aquest projecte integra la formació i la innovació  docent amb la recerca i documentació dels processos docents innovadors.  Plantejar la posada en pràctica de les innovacions  com un procés d'indagació i exigir la participació cooperativa dels professors en totes les fases del procés  (acció-observació-reflexió), és una estratègia que permet i promou la col·laboració entre els docents i la construcció de les competències  requerides  per a la millora de la qualitat docent.

 

EL PROJECTE RIMDA A LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT

A partir de les inquietuds i demandes detectades entre el professorat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, s'han identificat deu línies d’innovació docent: Aula inversa (modalitat JiTT), Aula Inversa (modalitat TBL), ABP, Aprenentatge Servei, Mètode del Role Playing, Portafoli electrònic, Gamificació, Mini Cex, ACOEs, Simulació.

Professors especialistes en aquestes metodologies  assessoraran als diferents grups de professors combinant estratègies formatives com el Lesson Study, la Supervisió Clínica o l’assessorament reflexiu, en les que seran formats pel programa RIMDA.  Es documentaran convenientment els processos innovadors d’ensenyament-aprenentatge i es prepararan articles científics que s’enviaran a revistes d’impacte del camp de l’educació superior. Al final del programa s’invitarà als professors participants a actuar com a  assessors  en noves edicions del programa.

Jornada de presentació 

17 de setembre de 2019. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. Aula Magna (Campus Clínic). Sessió informativa sobre les línies d'innovació del programa RIMDA de recerca, innovació i millora de la docència i de l'aprenentatge.

► Programa de la Jornada 

► Vídeo de la Jornada

Presentació Projecte RIMDA: Política docent. Estratègia de recerca, innovació i millora en la docència i l’aprenentatge

Coordinadors del projecte


Josep Roma
jroma@ub.edu
 
Anna Vilella
annavilellam@ub.edu
 


José Luis Medina
jlmedina@ub.edu

 

 

 

 

 

 

Línies d'innovació

Aprenentatge basat en problemes (ABP)

L'aprenentatge basat en problemes o ABP és una metodologia d'aprenentatge actiu centrada en l'estudiant en la qual es planteja a un grup d'alumnes un problema real, un interrogant o una situació problematitzada que guia la investigació i per tant l'obtenció del coneixement. Aquesta situació permet a l'estudiant desenvolupar hipòtesis explicatives i identificar necessitats d'aprenentatge que li permeten comprendre millor el problema i assolir els objectius d'aprenentatge establerts. 

Coordinació


Rafael Oliva Virgil
Departament de Biomedicina
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
roliva@ub.edu

Presentació de la línia

 

Aprenentatge Servei

L’aprenentatge-servei és una metodologia d’aprenentatge que combina l’adquisició de coneixement amb el treball a la comunitat, establint un fort vincle entre el món teòric i el pràctic. Permet que l’estudiant experimenti a la vida real, allò que ha après a les aules. L’haver de resoldre problemes mai abans plantejats fa que l’estudiant hagi d’aprofundir en els coneixements adquirits. A més, se li plantejaran noves preguntes i entrebancs que ell haurà de resoldre amb estratègies que, probablement, mai s’hauran treballat com a tals dins del marc teòric o sigui a l’aula.

No es tracta d’un voluntariat, ni tampoc d’un treball de camp. L’ aprenentatge-Servei és una activitat ben estructurada, que parteix d’uns objectius d’aprenentatge ben definits, que s’han d’assolir amb l’activitat dissenyada. Posteriorment l’experiència serà analitzada mitjançant una reflexió crítica i activa de per part de l’estudiant, sempre tutoritzat pel professor.

Tan és així que amb aquesta activitat aconseguim:

Aprofundir en el coneixement i per tant assolir un aprenentatge més sòlid i consistent.

Adquirir una visió més àmplia del tema. La reflexió li permet analitzar el que, el com i el perquè per la qual cosa l’aprenentatge anirà més lluny que el propi coneixement.

Enfortir la responsabilitat social de l’estudiant però també de la institució, establint d’aquesta manera vincles entre la universitat i la comunitat.

Coordinació


Anna Vilella Morato
Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
annavilellam@ub.edu

Presentació de la línia

 

Aula Inversa. Just in Time Teaching

Modalitat d’aula inversa en la que els estudiants desenvolupen, abans de la classe, una activitat d’estudi guiada i responen un qüestionari online (entre 24 i 28 hores abans). Sobre les respostes del mateix, el professor prepara la sessió, ajustant  la seva explicació a les respostes obtingudes.

Coordinació


Anna Vilella Morato
Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
annavilellam@ub.edu

Presentació de la línia

Article: El aula invertida: la enseñanza justo a tiempo

 

Aula Inversa. Team-Based Learning 

Modalitat d’aula inversa que s’inicia amb la lectura i l’estudi del material previ per part de l’alumnat. Quan arriben a classe responen de manera individual un test (normalment de resposta múltiple). Després, en petits grups, consensuen les respostes i responen de nou el test. Es realitza una posada en comú en el gran grup, en la que els estudiants reben retroalimentació immediata a la seva feina i en la que poden justificar (apel·lar) les seves respostes. El cicle finalitza amb una mini classe en la que el professor resol dubtes i en la que es consoliden els aprenentatges i amb la realització grupal, durant dues o tres classes, de determinades activitats d’aplicació i transferència dels conceptes i els procediments estudiats i validats.

Coordinació


Josep Saura Martí

Departament de Biomedicina
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
josepsaura@ub.edu

Presentació de la línia 

 

Avaluació clínica, objectiva, estructurada i estandaritzada

Les ACOEs, avaluacions clíniques objectives i estructurades, constitueixen una metodologia desenvolupada en les dues darreres dècades que hi ha permès avançar en un model més pràctic i orientat a les necessitats formatives actuals de l'alumnat de medicina. Les ACOEs permeten avaluar i formar autocríticament i de forma generalitzada s'estan incloent com una eina de millora e innovació docent en totes les facultats de medicina del món.

Coordinació


Miquel Bernardo Arroyo

Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
mbernardo@ub.edu

Presentació de la línia

 

Gamificació

La gamificació consisteix en la utilització dels elements i de les tècniques de disseny dels jocs en contextos que no són de joc. La seva finalitat és implicar els estudiants, motivar-los cap a la participació, per tal de promoure l'aprenentatge i la resolució de problemes. Per exemple, reptar als estudiants en fer una activitat en un temps determinat o presentar els alumnes que més puntuació han obtingut en una activitat.

La incorporació de la digitalització ha augmentat les idees i les possibilitats d'incorporar els elements del joc a les situacions d'aprenentatge. El campus virtual ofereix moltes activitats que es poden utilitzar per gamificar com els wikis, fòrums, glossaris i qüestionaris. Alhora també hi ha moltes aplicacions externes. El Socrative i el Kahoot permeten crear preguntes i mostrar les respostes en temps reals. Però també hi ha experiències amb app de xarxes socials (Instagram, Twitter), app que permeten utilitzar insígnies o altres que treballen l'aprenentatge basat en jocs (jocs de memòria, mots encreuats...).

La gamificació es pot utilitzar en tota mena de recurs docent. Pel seu contingut, un seminari o una pràctica semblen els més adients, però és també un excel·lent recurs per una classe magistral. Pels iniciats i atrevits podem gamificar un mòdul o, perquè no, tota l'assignatura.

Coordinació


Jaume Grau Cano

Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
jaumegrau@ub.edu

Presentació de la línia 

Infografia

 

Mètode del Role Playing

L’ús de la tècnica de Role-Playing és una estratègia didàctica centrada en l’experiència de l’estudiant davant d’un cas simulat, facilita l’adquisició de competències i habilitats prèviament a la interacció amb pacients reals. L’aprenentatge es construeix posant en pràctica coneixements adquirits, així com integrant el resultat de la pròpia experiència, la interacció amb el grup i el feedback del professor davant d’una situació concreta. El mètode de Role-Playing es pot utilitzar per l’aprenentatge de diferents habilitats. Específicament en l’àmbit de la comunicació permet als alumnes assumir el paper de metge o pacient i experimentar de forma simulada les dificultats que comporta el procés comunicatiu, així com identificar les seves mancances i errors per tal d’esmenar-los.

Coordinació


Bárbara Segura Fàbregas

Professora Agregada.
Dept. de Medicina
Unitat de Psicologia Mèdica.
Facultat de Medicina i Ciències de la Salut
bsegura@ub.edu

Presentació de la línia

 

Mini Cex

El Mini-CEX (Mini-clinical evaluation exercise) és un instrument que serveix per avaluar les competències clíniques, que es va proposar per primera vegada l’any 1995. Des de llavors ha estat una eina referent per als metges en formació. Inicialment es va utilitzar per avaluar residents de Medicina Interna, però després s’ha aplicat a moltes altres especialitats mèdiques, i fins i tot a Veterinaria i Farmàcia.

​L’avaluador encomana a l’estudiant una tasca determinada, que potser una part d’anamnesis, d’exploració física, una aproximació diagnòstica, etc. El professor es allà mentre dura la prova (10-15 min) i immediatament hi ha altres 10-15 min de feed-back . Al meu entendre el punt fort de la tècnica és precisament aquest feed-back. Ambdós actors firmen el full d’observació.

​A la Facultat (llavors de Medicina) varem fer una prova pilot l’any 2014 amb estudiants de Semiologia, Cirurgia Toràcica i Nefro-urologia. Els resultats van ser molt bons, de tal forma que des de fa varios cursos a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut s’aplica com a mínim a l’assignatura de Pràctiques Tutelades. Estada clínica hospitalària de sisé curs, i la seva avaluació compta per la nota final i també s’aplica a l’assignatura de Malalties de l’Aparell respiratori. 

Coordinació


Josep Mª Grau Junyent

Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
josepm.graujuny@ub.edu

Presentació de la línia

► Article: El mini-CEX como instrumento de evaluación de la competencia clínica. Estudio piloto en estudiantes de medicina

 

Portafoli electrònic

El portafoli o la carpeta d’aprenentatge un instrument per un aprenentatge reflexiu i crític.

La línia d’innovació basada en implantar el portafoli o carpeta d’aprenentatge com instrument per impulsar l’aprenentatge reflexiu de l’alumnat, constitueix un canvi de paradigma en la docència i en la metodologia d’avaluació de les assignatures.

Pretén una millora docent, des de la creença de la necessitat de modificar el procés d’aprenentatge i l’avaluació, com essencials en el model d’ensenyament, que comporta un canvi en la seva percepció i en las relacions que s’estableixen a l’aula. Es així com es pretén passar d’un paradigma docent estàndard a un reflexiu i crític.

Des de l’any 2004 la Escola d’Infermeria ha posat en marxa varies experiències amb aquesta  metodologia: Assignatura Troncal de Fonaments teòrics d´infermeria de primer curs, que s’imparteix des de 2004 amb importants modificacions i reestructuracions; assignatura optativa de sexualitat humana en 3r. curs i varies assignatures pràctiques optatives de pocs estudiants en 4r. curs, vigents fins 2010, amb resultats especialment interesants sobre els que es segueix investigant.

Es des d’aquesta experiència prèvia, que es convida al professorat de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut a participar en aquesta línia, per caminar conjuntament en la constant construcció del coneixement reflexiu i critico del nostre alumnat i afavorir el creixement de la docència a la educació superior.

Coordinació


Maria Honrubia Pérez

Dept. d'Infermeria de Salut Pública, Salut Mental i Maternoinfantil
mhonrubia@ub.edu

Presentació de la línia

► Article: El portafolio o la carpeta de aprendizaje en enfermería como instrumento para un aprendizaje reflexivo y crítico: Una experiencia exportable a otras disciplinas

 

Simulació

La simulació és una de les metodologies docents, particularment adreçada a la millora de la cultura de seguretat del pacient. Per a això, es té en especial consideració els factors humans en l'abordatge de l'error en medicina. Una sessió de simulació reprodueix un escenari realista, avalua la resolució d'objectius concrets i la interacció de l'equip humà, i desenvolupa una anàlisi reflexiva posterior.

A la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, nombrosos grups que utilitzen la simulació com a eina docent, integrada tant en assignatures de grau com de postgrau. A més, es disposa de diverses instal·lacions, amb tecnologia adaptada a us objectius docents de cadascuna d'elles, tant en l'àmbit mèdic com quirúrgic.

Coordinació


José Mª Nicolás Arfelis

Dept. de Medicina
Fac. de Medicina i Ciències de la Salut
nicolas@ub.edu

Presentació de la línia