L’altre dia em vaig trobar amb l’Alba i la Leila. L’Alba ha estudiat, pel seu compte, italià i tenia ganes de practicar la conversa, perquè no hi té gaire experiència. La Leila ha arribat a Barcelona fa ben poc, una setmana, i ha de començar pràctiques a l’hospital ben aviat; per tant, necessitava una trobada urgent per començar a practicar i conèixer algunes paraules en català, perquè de castellà, ja en sap…
El que vam fer primer va ser una mica de conversa entre totes en l’idioma que ens sentíssim més còmodes; però, de tant en tant, ens arriscàvem a parlar en l’idioma que ens costava més. Després d’aquesta primera fase, vam començar a ajudar la Leila a muntar frases en català necessàries per al seu dia a dia i a ensenyar-li paraules com perdona, gràcies, sisplau, adeu… I com que es passa tot el dia a l’hospital, li vam ensenyar paraules que també li podien servir en aquell context, com la paraula xeringa. Ella se les anava apuntant totes en una llibreta… Perquè la veritat, és que no és fàcil recordar una paraula com xeringa.
Per practicar l’italià amb l’Alba, simplement vam iniciar una conversa en l’idioma, i va durar fins que vam haver de marxar. En un moment, va venir una amiga seva a saludar-la, i mentre anàvem parlant, la Leila ens va dir que ja començava a entendre algunes coses (Això és perquè som molt bones ensenyant el català, no perquè l’italià i el català s’assemblin tant, eh!).
Maria Ortega, becària d’Acollida
