Descobrim la història (i l’actualitat!) feminista passejant per Gràcia

Fa un parell de setmanes va ser el Dia Internacional de la Dona Treballadora. I des de fa uns anys, aprofitem aquesta data per aprendre, amb el CATclub, coses sobre la història de les dones d’aquí que van lluitar perquè se’ls reconeguessin els drets. D’aquí ve que aquesta tercera activitat, la ruta per Gràcia, l’hàgim programat al mes de març.

*Als Jardinets de Gràcia. Inici de la ruta*

Pensem que és una activitat que interessa molt per ser un tema de plena actualitat (sí, la reivindicació de les dones no és només història), i creiem que si voleu conèixer la ciutat a fons, n’heu de conèixer tota la història, no només els aspectes més coneguts, la gran història de la qual tots hem sentit a parlar. I això és el que va fer amb la nostra guia, l’Emma d’ANDRONA cultura: conèixer un aspecte de la «petita història» de Barcelona i Catalunya que és, de fet, una part importantíssima del nostre passat. L’Emma no només ens va explicar molt bé la història de la reivindicació feminista a Barcelona, sinó que, a més, ens la va contextualitzar amb la història industrial de Catalunya, el desenvolupament urbanístic de Barcelona, els fets polítics a Espanya i la situació i les reivindicacions paral·leles a altres llocs d’Europa i del món. Tot plegat, no només ens va donar una imatge de conjunt de la història del feminisme, sinó que va permetre que tots els que vau venir a la trobada poguéssiu fer les vostres aportacions.

Parlar de reivindicació feminista a Barcelona és parlar de, entre altres, Teresa Claramunt, també coneguda com la Louise Michel catalana, que va ser una dirigent anarcosindicalista clau en el moviment obrer de finals del segle XIX i principis del XX. Claramunt va ser una de les pioneres del feminisme obrerista i va impulsar, juntament amb altres dones reconegudes de l’època, el primer sindicat de dones treballadores, l’any 1884. Si voleu en voleu saber més: Teresa Claramunt. El feminisme de les desheretades.

Malgrat que era una activitat difícil per als estudiants de català inicial —hi ha molt de contingut i a més era a l’aire lliure: als Jardinets de Gràcia, amb el soroll de la circulació, no és fàcil entendre algú que parla—, tothom hi va participar molt, amb dubtes que tenien o, fins i tot, amb comentaris i explicacions de la situació als seus països d’origen. De fet, a l’última parada, on vam poder seure, tothom vam poder comentar des del punt de vista personal i del seu origen, el que pensàvem sobre aquest tema.

I us preguntareu: per què per Gràcia? Què té a veure el feminisme específicament amb aquest barri? Doncs això, entre moltes altres coses, és clar, és el que ens va explicar la nostra guia mentre ens feia tot un recorregut per la Vila, passejant carrerons i placetes i pels racons més coneguts i emblemàtics. Si ho voleu saber en detall, haureu de tornar el curs que ve; en tot cas sí que us expliquem un parell de coses. A Gràcia, hi va viure Teresa Claramunt, i ella i moltes altres dones van tenir un paper clau en la Revolta de les Quintes (1870) que va tenir lloc a la Vila de Gràcia i era en contra de la lleva obligatòria que es va fer per enviar els joves a la guerra. En referència a aquest fet, vam passar per la plaça Rius i Taulet, en aquell moment plaça de la Constitució, i la guia ens va explicar com la campana de la plaça no s’aturava quan hi havia revoltes o perill i que, en aquella ocasió, va estar repicant dies i dies. Sí, la Campana de Gràcia és tot un símbol de barri i, a més, va ser el nom d’una revista satírica de començaments del segle XX.

Per il·lustrar totes aquestes explicacions, l’Emma ens va sorprendre amb una fotografia d’una manifestació de dones als carrers de Barcelona (no pas on érem en aquell moment, però tampoc gaire lluny). I també ens va portar altres làmines que il·lustraven el creixement urbanístic de Barcelona, l’evolució de les zones industrials, etc. Per tant, vam sentir i també vam veure el passat de la ciutat.

Però no us penseu que es va acabar aquí, ja sabeu que el Francesc sempre té un lloc curiós i captivador per acabar l’activitat. En algun moment de les explicacions, l’Emma ens va parlar de l’intens (i antic!) teixit associatiu de Gràcia i vam anar a la cafeteria d’una de les entitats amb més tradició: els Lluïsos. Allà vam fer el que anomenem grups de conversa, i vam seguir comentant el que havíem après i encetant nous temes. Això sí, amb una beguda (cadascú la que triava) al davant… Que continuï la festa!