Divendres a la tarda. Acabem la setmana i tenim al davant dos dies que poden ser més tranquils que els altres cinc (o no…). El cas és que un divendres a la tarda pot ser un moment perfecte per fer una trobada d’intercanvi de llengües. 

I justament un divendres a la tarda ens vam trobar amb la Laia, la Martina i la Gaia; tres noies maquíssimes, amb moltes ganes de practicar català i italià (que us ho digui la Laia, que va venir des d’Igualada). Un divendres a la tarda és per passar-s’ho bé i, nosaltres quatre, ho vam fer. Vam anar a una cafeteria a prendre alguna cosa i vam fer ronda de presentacions. Després, no vam parar de parlar, i la majoria dels temes van sorgir fent comparacions entre dues ciutats: Roma i Barcelona. 

Pel següent divendres a la tarda, vam tenir una bona idea: la Gaia podria portar jocs de taula d’Itàlia, i nosaltres li ensenyaríem a jugar als d’aquí. S’ha de dir que jo soc molt bona al pòquer, segur que les guanyo. 

Pot ser arriscat trobar-se aquest dia perquè un divendres a la tarda, és un divendres a la tarda, i no el pots desaprofitar, però ja us asseguro que la Martina, la Gaia i la Laia no se’n penedeixen d’haver quedat en divendres… Us ha quedat clar? 

Maria Ortega, becària d’Acollida