Soc l’Oscar Alejandro, becari dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Com cada any, la Borsa d’intercanvi lingüístic ofereix la possibilitat de formar grups o parelles lingüístiques perquè ambdues parts gaudeixin de l’experiència d’enriquir la seva pràctica del català i de la llengua de l’alumne Erasmus. Aquestes reunions són molt flexibles i permeten no només fer una trobada per conversar i prendre un cafè, sinó també per passejar per la ciutat al mateix temps que es practica una llengua desconeguda. En aquest cas vam optar per conèixer-nos a nosaltres mateixos practicant anglès i català en una cafeteria.

Va ser una trobada plaent i molt diversa: confluïen en un mateix espai, és a dir, en el cercle lingüístic que havíem creat, estudiants que estaven especialitzant-se en disciplines tan dispars com són la història de l’art, la psicologia, la medicina i la literatura. Les diferents cosmovisions aportaven un valor afegit a la conversa: a causa d’aquesta diferència enriquidora la conversa va girar al voltant del treball, de la curiosa etimologia d’aquest mot (lligada a la tortura) i de la imperiosa necessitat de prioritzar la vocació per sobre dels diners, per tal d’assolir una vida plena i feliç. Cadascú va exposar les dificultats per les quals transitava en l’elecció d’un futur que sempre es mostrava ple d’obstacles aliens però també personals.

Tot i que ens ho estàvem passant molt bé, les obligacions quotidianes ens van demanar que continuéssim amb les nostres vides, i vam marxar molt més complets del que vam arribar. En acomiadar-nos vam entendre que la dinàmica lingüística pot nodrir-se de persones que són, en principi (i només en principi), tan diferents!

Oscar Baños, becari de dinamització lingüística