Ningú no s’esperava una activitat tan plena de sensacions. A la sala de professors de l’edifici Josep Carner passàvem de la vintena i, ben puntuals, començàvem l’activitat presentant-nos i explicant si sabíem tocar algun instrument. Primera sorpresa del vespre: bateries, guitarres, arpes, flautes travesseres i fins i tot un triangle; la sala era plena d’aficionats a les vibracions. Més endavant la professora de música Maria Pons ens faria saber —i comprovar!— que de música, en realitat, en fem tots.

Els primers minuts de l’activitat van ser d’allò més moguts i, drets, tot picant amb els peus a terra seguint el compàs, vam descobrir com apreníem un ritme per imitació. Una llengua no es comença a aprendre llegint, sinó parlant —ens deia la Maria— i la música també és un llenguatge. L’activitat va seguir amb una espècie de diàleg equilibrat on la Maria ens feia experimentar amb el nostre cos i en Jordi Costa, professor de neurociències de la UB, ens anava facilitant les bases científiques del perquè d’allò que estava passant. Així, vam descobrir el que es coneix com a model de la regularitat, que explica que la percepció és una inferència, una predicció que el cervell i el sistema auditiu fan a partir de constructes prèviament adquirits.

Tot compartint una tassa de xocolata desfeta amb melindros per cortesia del Museu de la Xocolata, en Jordi ens va explicar com el so arriba a les neurones com un tot —a través dels òrgans sensorials que capten els senyals acústics del món exterior— i generen un model intern. Però quan fem música i l’escoltem de manera activa les neurones implicades no només són les del còrtex auditiu sinó que aquestes es troben en interacció amb el còrtex motor. I això mateix la Maria ens ho va fer notar en la nostra pròpia pell en un últim experiment corporal. Aquesta mútua relació explica el perquè en moltes cultures la música i la dansa van de la mà.

En aquesta ocasió ens hi van acompanyar estudiants provinents d’Alemanya, el Regne Unit, Síria, França, Portugal, Àustria i Catalunya: moltes gràcies a tots per venir a gaudir de la divulgació científica en català!

Alba i Elisenda, Serveis Lingüístics de la UB

Al facebook de la Xarxa de Dinamització Lingüística hi podreu trobar més fotos de l’activitat.