Una setmana després de la trobada «tast de llengua», ens vam reunir al peu de l’edifici Josep Carner, a plaça Universitat, és a dir, al mateix edifici de la setmana anterior.
Vaig presentar-m’hi uns 15 minuts abans de l’hora acordada (les 6 de la tarda) amb la intenció de reservar una aula, la qual em va ser denegada. Els primers membres del grup van començar a arribar 10 minuts abans i al cap de poca estona ja érem vuit. Com que no va ser possible aconseguir un lloc interior per fer l’activitat, vam anar als jardins de la Facultat de Filologia i vam començar l’activitat, que consistia en una sèrie d’exercicis per trencar el gel i de coneixença, òbviament a través de la conversació.
El primer exercici va consistir a explicar alguna cosa sobre un mateix mitjançant tres frases, una de les quals havia de ser falsa. Després, la resta del grup intentava endevinar quina era falsa mitjançant preguntes que només podien tenir com a resposta «sí» o «no».
Després en vam fer una altra que consistia a endevinar algunes dades numèriques (com ara el nombre de parlants de l’italià o l’alçada de l’edifici més alt del món) amb les úniques indicacions de «més» o «menys» per part dels companys.
Seguidament vam fer el clàssic joc «endevina qui sóc», en el qual cada membre té enganxat un paper al cos de forma que ell mateix no el pugui veure, i ha d’endevinar quin personatge hi ha escrit fent preguntes a la resta del grup. Els elements descrits als papers tenien a veure amb les cultures italiana i catalana. Per exemple, hi havia els castellers, les góndoles, Leonardo da Vinci o la Sagrada Família.
Finalment la conversa va adoptar un aire més informal, tal com volíem, i vam utilitzar tant l’italià com el català. El castellà també hi era present com a «llengua franca», però el seu ús va anar minvant amb les correccions oportunes.
Així doncs, considero que l’experiència va ser positiva i, tenint en compte l’evolució del grup (que en el moment d’escriure aquestes línies ja és un grup consolidat), crec que l’experiència ha estat útil per conèixer-nos una mica millor.
Enric, Xarxa de Dinamització Lingüística
