Els cambrers del cafè Conte parlen italià i les persones que s’asseuen a les taules del costat també. Amb el nostre intercanvi català-italià, creem un ambient fantàstic; sembla que, per unes hores, estem a un bar qualsevol de la magnífica Itàlia.  

En Jordi parla del seu sant, celebrat per tots els catalans, amb una gran llegenda al darrere: Sant Jordi. Crec que arreu del món els fascina aquesta tradició i, a la Giulia, encara més, ja que serà el primer any que la podrà viure aquí a Barcelona! És tan important, que la família del Jordi recorda sempre el seu sant, i gairebé mai el seu aniversari. 
La Giulia aprofita per dir que a Itàlia es celebren tots els sants, no només els més destacats. (Abans, aquí també era així, però d’uns anys cap aquí l’aniversari ha guanyat pes.) 

En Jordi és dinamitzador lingüístic (segons la Giulia: animatore de discussioni linguistiche) de català, del Consorci per la Normalització Lingüística. Si ho haguéssim sabut abans, ens hauríem plantejat si aquesta parella necessita dinamització! 

La Giulia té molt bon nivell de català, però vol assegurar-se que en Jordi també assoleixi un bon nivell de la seva llengua, per això que, mentre parlem, ens diu una frase feta en italià: Aspetta e spera, que juga amb dos sentits possibles del verb esperar. Esbrina quin significat té… 

Òscar Pozuelo, dinamitzador d’aquesta parella 

Maria Ortega, becària d’Acollida