Mar o muntanya?

Vam quedar a plaça Universitat (als nostres estudiants els agrada bastant quedar per aquesta zona). A la Danna i l’Antonia els hi va costar bastant trobar-me, també perquè elles buscaven a una dona més gran amb una pinta de professora, i quan per fi jo les vaig trobar i les vaig saludar, es van quedar amb cara de sorpresa.
Com que estàvem per aquella zona, vam tornar a parar al mateix bar de sempre (des que ens hi va portar la Silvia). La Danna és de València, per tant, el seu accent no és el mateix que el d’aquí, però ja fa uns mesos que tomba per aquí i se li ha empeltat l’accent de Barcelona. L’Antonia és del Canadà, i nosaltres vam aprofitar per preguntar-li coses sobre el lloc on vivia, ja que és una possibilitat pel nostre Erasmus.
Van decidir que la següent trobada seria just tornant de Setmana Santa, perquè durant els dies de festa totes dues marxaven. Vam estar parlant dels llocs que havíem visitat arreu del món, i l’Antonia tenia una llista molt llarga de llocs i també d’experiències que ens va anar explicant.
Quan veiem que se’ns acabava la conversa, alguna de nosaltres tres obria un altre fil amb un «que prefereixes?» i així fins que es va fer l’hora de marxar. Algunes preguntes eren més difícils de respondre, com ara: «Què prefereixes, mar o muntanya?» (Gran dilema! 😉