Bon dia, bona hora,
Sabíeu que…
A l’edat mitjana els catalans érem molt aficionats a difondre receptes de cuina, igual que el Francesc en va difondre ahir amb el CATclub…
El pa amb tomàquet que tant ens agrada aquí (i que s’ha convertit en una mena de símbol gastronòmic català) no es va començar a fer popular fins al segle XVIII; i ara al CATclub encara és més popular…
El cava no només serveix per brindar i per batejar vaixells, sinó que també acompanya molt bé el pa amb tomàquet. (El vam tastar i en podem donar fe!)
L’oli d’oliva (el bo) és, en realitat, suc d’olives espremudes (vam veure un vídeo de tot el procediment) i és un dels elements més característics de la cuina catalana (i, en general, de la cuina de la mediterrània).
La frontera entre la cuina de la mantega i la de l’oli coincideix, és clar, amb la del cultiu de l’olivera (nosaltres també vam crear una «frontera» dins la classe discutint sobre qui utilitzava la mantega i qui l’oli per cuinar).
La cuina d’aquest racó de món ha creat una combinació que ens agrada molt, el mar i muntanya; és a dir, receptes que combinen la carn amb el peix… A Catalunya hi ha dotze denominacions d’origen vitivinícoles…
I sabíeu que, després d’explicar-nos tot això, vam fer un «examen» en grups, i els equips guanyadors (tots😉) es van endur una bosseta d’avellanes, un dels productes catalans de la terra més apreciats.
I per si us vau quedar amb ganes de seguir llegint els llibres curiosos sobre cuina catalana… El més antic: Llibre del Sent Soví. I el més apte per a un estudiant de català que vol iniciar-se en la nostra cuina: 100 plats indispensables de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega.
Ah i en acabar l’activitat, vam anar al bar del davant de la facultat a continuar la conversa; i sabeu a quina conclusió vam arribar? Que Minas Geráis ho té tot!!! 😉
(Si algú no sap de què va això de Minas Geráis, que pregunti al Joao…)
Maria Ortega
Becària d’Acollida
