OFERTA: 2×1 (una mallorquina per dues italianes)!

La Maria és una estudiant de Mallorca que volia practicar italià i es va apuntar a la borsa d’intercanvi lingüístic. Va tenir tanta sort que li van proposar de tenir dues parelles d’intercanvi d’italià. Per tant, us explicaré la seva experiència amb la Margherita, d’una banda, i amb la Luisella. 

Parlant de cafès… Els que demanem no són com els que ens ha comentat la Margherita, però ens hi conformem.

Amb la Margherita vam quedar un dissabte de novembre, en una cafeteria molt maca. Quan va arribar a Barcelona d’Erasmus, la Margherita es va trobar que moltes classes de la universitat eren en català i, és clar, sentia que el necessitava practicar més. Per tant, va decidir apuntar-se a la borsa. Un cop entaulats, demanem un cafè, i ja tenim el primer tema de conversa: la Margherita ens explica els tipus de cafès disponibles a Itàlia (espresso, lungo, caffè con latte, latte con caffè)… 

Intercanviem impressions sobre cantants, llibres preferits, sèries, pel·lícules… I la Maria li comenta que la paraula pel·lícula s’escriu amb un dígraf particular de la llengua catalana, i li mostra com es pronuncia. La Margherita afegeix que la paraula pellicola existeix també en italià, però en el sentit de pel·lícula antiga.  

La conversa es desenvolupa en italià i en català, però totes dues estan molt contentes i esperen trobar-se de nou! 

Unes setmanes més tard, la Maria torna a tenir una quedada amb una altra italiana, la Luisella, de Sardenya, que ha vingut a fer l’Erasmus a la UB perquè li van recomanar la universitat.  

Quedem en una cafeteria força acollidora i ens fa gràcia un quadre d’Itàlia que hi ha penjat a la paret; això és el destí!
Aquesta parella és molt interessant: la Maria parla mallorquí, un català diferent del que es parla aquí, i la Luisella parla en italià de Sardenya («in dialetto», com diuen a Itàlia).
Totes dues estudiants n’aprenen molt, culturalment parlant, l’una de l’altra: des de llibres preferits a danses populars; i, no sé ben bé com, la conversa deriva cap a l’època dels cartaginesos i dels fenicis, quan els sards van construir uns edificis que es diuen muraghe, «per controlar que no arribes ningú a l’illa». La Margherita ens ens fa una representació amb un dibuix i tot! 

La Maria ha entès que la Borsa d’intercanvi lingüístic no només li ha servit per practicar italià, sinó que, a més, ha pogut aprendre molt de la cultura d’Itàlia, des del millor punt de vista possible; la Margherita i la Luisella li han parlat de molts temes interessants, que segurament no són dels que et trobes a internet. I, pel que fa a les dues estudiants italianes, han pogut aprendre molt d’ella i la seva cultura, i ja tenen una amiga més a la ciutat en la seva estada d’Erasmus! 

Oscar Pozuelo, becari de col·laboració

Maria Ortega, becària d’Acollida

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.