Dijous 7 de març, un dia agradable. Totes tres teníem ganes d’anar a fer un bon cafè amb llet, així que vam trobar-nos a una cafeteria de plaça Universitat. Va demanar la Sarah: per començar a escalfar, ho va intentar fer en català; i li va sortir prou bé.
Hobbies, ortografia, llocs especials, gramàtica, estudis… són només alguns dels temes que vam tractar: uns en anglès, uns altres en català. Les dues tenien molt bon nivell de la llengua que estudiaven, i vam poder fer la primera hora en català i la segona en anglès. La Sarah portava una llibreta on anava apuntant les paraules que li costava de recordar o alguns errors que feia, per no tornar-hi, és clar.
Cadascuna va triar la manera que els hi semblava més còmoda per practicar la llengua; la Mariona va escollir tenir una conversa llarga, que derivés en altres converses; en canvi, la Sarah preferia que li anéssim fent preguntes curtes.
Va passar el temps molt ràpid, i ens volíem quedar més estona per seguir parlant, però era impossible. La Sarah ens va convidar al cafè, i així ens vam assegurar que el dijous que ve ens tornaríem a trobar, i convidaria una altra de nosaltres.
Sabeu què? A la Borsa d’intercanvi lingüístic, quan en tens ganes, es nota que en tens ganes.
Maria Ortega, becària d’Acollida
