Soc l’Oscar Alejandro, becari dels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona. Com cada any, la Borsa d’intercanvi lingüístic ofereix la possibilitat de formar grups o parelles lingüístiques perquè ambdues parts gaudeixin de l’experiència d’enriquir el seu ús del català i de la llengua de l’estudiant erasmus. Aquestes reunions, a més, tenen també com a objecte afavorir el contacte interpersonal a la vegada que es desenvolupa l’intercanvi lingüístic. Al capdavall, es tracta de passar-s’ho bé en una activitat que, recordem-ho, és cent per cent voluntària.
Després de contactar amb la Laura, la Gemma i l’Elena, vam acordar una hora per fer la primera trobada. Era la primera del semestre i, certament, jo estava força nerviós. Tot i això, i gràcies a l’arribada dosificada dels concurrents, vaig tenir temps de relaxar-me i d’anar coneixent els participants un per un. De sobte, i sense ni tan sols adonar-nos-en, ja ens trobàvem tots quatre asseguts parlant sobre Itàlia. La xerrada va transcórrer de forma amena i es va focalitzar, ràpidament, al voltant de la importància de practicar la màxima quantitat de llengües que un pugui alhora. Vam coincidir en el fet que, si bé és cert que en un primer moment un aprenentatge paral·lel pot resultar força embolicat, del mateix embull es pot sortir amb més pràctica: una vegada el cervell s’acostuma a calibrar diversos idiomes alhora, la percepció s’afina i la destresa lingüística no fa més que créixer exponencialment. Aquest va ser el parer de l’Elena, que va arribar a Catalunya amb la intenció de practicar només el castellà i, en descobrir el català, va optar per iniciar-se en el coneixement d’ambdues llengües al mateix temps.
Així se’ns va fer l’hora de marxar. Vam haver de deixar aquesta teorització pragmàtica i vam acomiadar-nos.
Pel que fa a mi, però, això no s’acabava: encara m’esperava una altra trobada. Després de molts problemes de compatibilitat d’horaris finalment vam poder enllestir-la i, sorprenentment, va anar rodada: l’Alisson, l’Enrica i el Pau es van fer amics de seguida. La conversa va ser tant accelerada que seria impossible de sintetitzar de forma ordenada: el paisatge d’Itàlia i d’Amèrica del Sud es va entroncar amb la inseguretat del continent on vam néixer l’Alisson i jo. Després de moltes digressions, amb aquest precedent a la conversa, vam quedar profundament sacsejats amb el testimoni de l’Enrica, que, al cap de poc d’arribar a Catalunya, va patir un inesperat furt: un aràcnid delinqüent va entrar-li a casa pel balcó i es va endur el portàtil que hi havia sobre la taula.
Un altre cop, les vicissituds pròpies d’una vida atrafegada i dominada per les manetes dels rellotges van interrompre la conversa i em van obligar a acomiadar-me d’ells.
Sigui per reflexionar o per explicar els afers quotidians, la Borsa d’intercanvi lingüístic permet obrir nous horitzons interpersonals mentre expandim els nostres coneixements lingüístics passant-ho bé en grata companyia.
Oscar Baños, becari de dinamització lingüística
