Un vespre, a la Diagonal, s’hi poden fer moltes coses. Entre d’altres, un intercanvi lingüístic català-italià. I com de fet… Els dos practicants, van ser puntualíssims. No ens vam trencar el cap a l’hora de triar un lloc: som de la UB i vam quedar al Campus Diagonal Nord, a les escales de la Facultat d’Economia i Empresa. S’ha de dir que la cafeteria de l’edifici 690 té una terrassa preciosa i amb vistes. De fet, de tan preciosa que és i de tantes vistes que té, estava plena i vam haver de seure a dins (a tocar dels finestrals, això sí). 

Immediatament, sota l’ègida de Dante i Llull, vam començar a debatre si la d’amic e amat era una bona metàfora i si nel mezzo del cammin di nostra vita serien més aviat trenta o més aviat quaranta anys… Bé, no: la cosa va ser una mica més profana, però no per això menys interessant. El Renato, el nostre home de les Marques, ja és la segona estada a la UB que fa; fa un treball sobre l’economia d’un antic hospital de l’edat mitjana. El Marc, el nostre home del Pavelló Rosa, té una llarga trajectòria a la UB, que va començar a l’edifici de Dret i ara segueix a l’altre costat de la Diagonal. Tots dos tenen en comú les idees clares i les ganes d’aprendre la llengua que estudien. 

Un cop fetes les presentacions i establerts els termes de l’intercanvi (quan es feia una llengua i quan l’altra, si es corregia l’interlocutor o si no, quina seria la periodicitat de les trobades i el lloc, etc.), vam començar a practicar i, al cap d’una mica, veient que el projecte estava encaminat, el dinamitzador va donar la parella per dinamitzada i es va retirar. Ja fosquejava i s’encenien els llums: era un vespre a la Diagonal…