Ens vam trobar a l’Edifici Històric, i com que totes dues coneixen bastant aquesta zona, em van portar cap a una cafeteria molt maca en un carreró de la zona.
Elles estaven una mica nervioses, però va ser conèixer-se i començar a parlar de tot. La Veronika fa bastant que viu a Barcelona, i ens va parlar de la seva experiència aquí. La Sílvia ens va resumir el seu recorregut acadèmic i ens va parlar de la passió que té cap al rus, gràcies al seu pare.
La Veronika es va sorprendre en veure que podia parlar tranquil·lament en rus amb la Sílvia. Ella li va dir que sabia parlar, però que sentia que cometia alguns errors, i per això va demanar que la Veronika la corregís cada vegada que deia alguna paraula o frase malament, per ajudar-la.
La Sílvia ens va explicar molt entusiasmada el gran viatge que va fer a Rússia i experiències que va viure i, tot i que ho va explicar en rus, jo l’escoltava interessada. I la Veronika va aprofitar per parlar-nos sobre el seu país i el que en trobava a faltar. Vam anar parlant fins que sense ni adonar-nos-en va arribar l’hora de dinar!
La Sílvia ens va prometre que la següent trobada seria al seu lloc de feina, una botiga molt especial pels seus famosos aparadors nadalencs i la gran decoració de Nadal que tenen. La Veronika i jo no hi hem entrat mai i ja tenim moltes ganes!
Maria Ortega, becària d’Acollida
