Qualitat Ecològica dels Rius de la Província de Barcelona

La proposta de treball del programa CARIMED 2018-2019 tenia els següents objectius que s’han assolit satisfactòriament realitzant les tasques que es detallen a continuació:

1. Estudiar la biodiversitat de les comunitats d’organismes aquàtics dels 18 punts ubicats dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN) i dels 10 punts històrics i de referència del programa ECOSTRIMED (antic CARIMED). I també, estudiar com el canvi global pot afectar aquesta biodiversitat.

Per tal d’assolir aquest objectiu es presenta en aquest informe la llista de taxons (a nivell de subfamília, gènere o grup d’espècies) capturats en 18 punts de mostreig situats dins de les zones protegides de la província de Barcelona que gestiona la Diputació de Barcelona i en els 10 rius de referència històrica on ja es feia un seguiment de la seva qualitat ecològica des del 1994 (o abans), que han estat interpretats en l’apartat de la "Riquesa total i per grups taxonòmics més representatius".

Per estudiar si el canvi global està afectant els ecosistemes aquàtics, es presenten els resultats sobre la distribució d’efemeròpters als diferents punts d’estudi de la Xarxa de Parcs Naturals i els anàlisi detallats dels efectes en trams de riu de capçalera del Montseny, localitats especialment sensibles i amb les que s’han observat tendències interessants en els darrers anys.

2. Estudiar l’estat aquàtic, hidromorfològic i fisicoquímic dels 18 punts ubicats dins de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona (XPN) i dels 10 punts històrics i de referència del programa ECOSTRIMED i analitzar els resultats juntament amb les dades proporcionades del Programa de Seguiment de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per tenir una visió completa dels rius de la província de Barcelona.

Aquest objectiu s’ha assolit amb la recopilació de dades de les masses d’aigua addicionals proporcionades per l’ACA, juntament amb els 18 punts de mostreig dins de XPN i els 10 de referència històrica del projecte. Els resultats es presenten a la taula d'indicadors fisicoquímics i d'índexs i s'interpreten als apartats:

Indicadors hidromorfològics

Indicadors Físicoquímics.

3. Analitzar la qualitat biològica i l'estat ecològic dels rius de la província de Barcelona (CARIMED + ACA)

Aquest objectiu s’ha assolit amb la recopilació de dades de les masses d’aigua addicionals proporcionades per l’ACA, juntament amb els 18 punts de mostreig dins de XPN i els 10 de referència històrica del projecte. Per tal d’analitzar l’estat ecològic, s’han emprat diferent indicadors biològics i hidromorfològics. Els resultats es presenten a la taula d'índexs biològics i s'interpreten als apartats

Indicadors Biològics

A més, també es presenta el nou mapa comú de resultats de la qualitat biològica recollits per la ciutadania amb el Projecte Rius i amb RiuNet

Risc d'eutrofització

Els nitrats i els fosfats són els principals nutrients per la vegetació aquàtica i quan es troben en altes concentracions a l’aigua solen ser els causants de possibles episodis d’eutrofització dels ecosistemes aquàtics. Als rius, el seu origen més habital són els abocaments d’aigua residual amb carregues altes de matèria orgànica.

Si tenim en compte aquestes dues variables, la majoria dels punts estudiats el 2018 i 2019 presenten un risc d’eutrofització moderada. No obstant, s’observa com els eixos principals i especialment a les parts baixes dels cursos fluvials, les concentracions de nitrats i especialment de fosfats poden arribar a ser altes.

Els punts de la XPN presenten, en general, concentracions baixes excepte el punt del Foix (F52) amb un risc moderat que es manté constant. A més, pel que fa a aquest punt, que se situa just abans de l’embassament de Foix, cal recordar que és un punt on històricament s’hi han observat altes concentracions de compostos nitrogenats i de fosfats. Aquesta entrada continua de nutrients i altres compostos contaminants ha acabat causant que l’embassament del Foix sigui un dels més hipereutròfics d’Europa.

A continuació es donen més detalls de cadascuna de les variables.

Nitrats:

Símbol	Concentració de nitrats	Interpretació
	(mg N-NO3-/l)
	< 0.67	Aigües netes. Sense risc de produir eutrofització. Sense abocaments propers.
	0,67 - 10	Aigües amb risc de produir eutrofització.
	> 10	Aigües contaminades. Amb risc de produir forta eutrofització.
	-	Sense dades

Les dades recollides durant la primavera del 2018, indiquen un alta concentració de nitrats a la conca del Besòs i més en concret al riu Congost (B30 i B33), així com a la conca del Ter, al riu Meder aigües avall de la Guixa (Te01). A la primavera del 2019, les altes concentracions de nitrats es mentenen als mateixos punts, excepte al Meder. A més, s’hi afegeix el riu Sec a Sant Quirze del Vallès (B34) on es mesura el valor màxim de nitrats amb més de 10 mg N-NO_3^-/l. En quant als punts que tenen una concentració moderada de nitrats, són la majoria tant al 2018 com al 2019 malgrat en aquest últim any hi ha més punts amb els nitrats baixos.

Pel que fa als punts ubicats dins de la XPN, les concentracions de nitrats durant la primavera del 2019 foren molt baixes a excepció a les rieres de Vallvidrera (VV6), de Can Bova (SC01) i al riu Foix (F52). En canvi, al 2018, i probablement responent a una major pluviositat i rentat de conques, a més d’aquests tres punts s’afegeixen altres punts de la XPN amb concentracions moderades de nitrats com el riu Tordera (T01), la riera de Pineda (Pi01), el torrent d’Estenalles (L45), i la de Vallcàrquera (B35). Durant l’estiu de 2018, s’observen concentracions moderades de nitrats al riu Ripoll (B22), la Tordera (T01), la riera Major (Te22), la riera de Vallvidrera (VV6) i el Foix (F52). És en aquest últim on es registra el major valor de 2018, amb 4.05 mg N-NO₃^-/l (veure taula de resultats Fisicoquímics).

En comparació amb les mitjanes històriques, hi ha un increment puntual al Torrent d’Estenalles (L45) al 2018. Altres localitats on també augmenta la concentració de nitrats, però sense canviar de qualitat (bona), són els Torrents de la Vall d’Horta (R09b), de Castelló (R13), i la Tordera (T00). Pel que fa les mitjanes històriques de l’estiu, els valors de nitrats augmenten tant a la riera Major (Teb1) com a la de Can Bova (SC01) (veure taula de resultats Fisicoquímics).

Fosfats:

Símbol	Concentració de fosfats	Interpretació
	(mg P-PO43-/l)
	< 0.03	Aigües netes. Sense risc d'eutrofització.
	0.03 - 0.09	Aigües que poden presentar lleugers símptomes d’eutrofització.
	0,1 - 0.29	Aigües amb probabilitats de presentar creixements vegetals importants.
	0.3 - 0.49	Aigües eutrofitzades.
	> 0.5	Aigües molt eutrofitzades.
	-	Sense dades

Segons les dades recollides durant la primavera del 2018, les altes concentracions de fosfats (>0.5 mg P-PO4/l) es registren especialment a la conca del Besòs, concretament en els rius Cànoves (B08b), Vilamajor (B07a), Sec (B34) i Congost (B15 i B15a), essent en aquest últim riu on es troben els valors màxims de fosfats, amb 2.15 mg P-PO_4^3-/l. A més, també s’ha de descatar els punts de la riera de Caldes (B17a), el Mogent (B04), el Meder (Te01), Vallgorguina (T22) i un punt del riu Llobregat (L67) on es considera que l'aigua té un risc alt d’eutrofització. Per altra banda, s’observa una concentració moderada de fosfats a 6 punts de la part mitjana de la conca del Besòs, 6 de la conca del Foix, 8 de la part mitja i baixa de la conca del Llobregat i 4 punts de la conca del Tordera.

Durant la primavera del 2019, en general, les concentracions de fosfats augmenten i, en alguns casos, passen de ser aigües amb símptomes d’eutrofització a ser aigües eutrofitzades o molt eutrofitzades. Són els casos de la part baixa i mitjana de la conca del Besòs, l’Anoia en tot el seu curs i a alguns punts de la part baixa del Llobregat i del Foix. No obstant, a la part alta de la conca del Foix aquestes concentracions de fosfats disminueixen respecte a 2018, igual que passa al Llobregat a Gironella (L60c) i L’Ametlla de Merola (L67).

És aquest últim punt on l’any 2018, en comparació amb la mitjana històrica de primavera, es presenta un empitjorament. Els punts L77 i L82 del riu Anoia, presenten tots dos, i tant al 2018 com al 2019, un augment de les concentracions de fosfats. Tot i això, a part d’aquests casos, les concentracions de fosfats de la resta de punts estudiats es mantenen semblants a les mitjanes històriques

Pel que fa als punts ubicats dins de la XPN, durant la primavera del 2018 es va observar que dos punts, el Foix (F52) i el Torrent d’Estenalles (L45) presentaven una concentració moderada de fosfats. En el cas de la primavera del 2019, només el Foix es va mantenir amb concentracions moderades i durant l’estiu dels dos anys aquests valors es van incrementar encara més fins a aigües molt eutrofitzades. Cal destacar els valors extremadament alts de fosfats mesurats l’estiu de 2018 al punt F52, que foren de 4.05 mg P-PO_4^3-/l (veure taula de resultats Fisicoquímics).

Risc de toxicitat

Si tenim en compte els dos compostos nitrogenats que poden suposar un risc de toxicitat pels organismes aquàtics i, que són l'amoni i els nitrits, podem dir que, a trets generals, durant l’any 2018 es va observar un alt risc de toxicitat en punts de la conca del Foix i, en especial, al punt de la riera de Llitrà (F01a). També en punts de la conca del Besòs, més concretament als rius Mogent (B04), Besòs (B01), Congost (B15a) i riu Sec (B34). 

A continuació es dóna més detall de cadascuna de les variables.

Amoni:

Símbol	Concentració Amoni	Interpretació
	(mg N-NH4+/l)
	< 0.1	Aigües netes. Sense risc de toxicitat per als organismes.
	0,1 - 0,4	Aigües on el risc de toxicitat pot ser significatiu depenent del pH i del temps de permanència.
	0,5 - 0,9	Aigües amb risc de toxicitat si el pH és alt.
	1-4	Aigües que comporten un risc de toxicitat elevat per a moltes espècies, sobretot a pH > 8.
	> 4	Aigües amb un grau de toxicitat agut per als organismes.
	-	Sense dades

Pel que fa a les dades de la primavera del 2018, es va observar una molt alta concentració d’amoni al punt del riu Besòs (B03) a Martorelles, amb un valor de 6.92 mg N-NH₄⁺/l. A la primavera de 2019 torna a ser alta en aquest punt, juntament amb altres punts de la part baixa del Foix i Besòs. Per altra banda, s’ha mesurat una alta concentració d’amoni  durant el 2018 a diversos punts de la conca del Foix, en especial als punts de la riera de Llitrà (F01a), així com en diversos punts de la conca del Besòs (riu Mogent (B04), Besòs (B01), Congost (B15a i B15) i riu Sec (B34)). Si bé a la primavera del 2019 les concentracions d’amoni disminueixen en alguns punts, al Congost es torna a registrar concentracions altes d’amoni. A més, respecte a 2018, augmenten molt als punts de la part alta i mitja del riu Anoia (L82 i L77). En alguns punts concrets del Ter també augmenta el risc de toxicitat, com és el cas del riu Sorreig (Te08). Pel que fa a la resta de punts les concentracions d’amoni són baixes, tant a la primavera com a l’estiu (veure taula de resultats Fisicoquímics).

De forma semblant a tots els punts de la XPN les concentracions d’amoni són baixes, excepte al Foix (F52) on tant al 2018, i especialment al 2019 els valors són molt alts i per tant aquestes aigües presenten un alt risc de toxicitat per la biota que hi viu.

Nitrits:

Símbol	Concentració Nitrits	Interpretació
	(mg N-NO2-/l)
	< 0.01	Aigües netes. Sense abocaments propers.
	0,01 - 0,1	Aigües amb risc de produir efectes tòxics per a alguns organismes.
	> 1	Aigües contaminades i amb un elevat risc de toxicitat per als organismes.
	-	Sense dades

Els nitrits són una forma nitrogenada molt tòxica per la majoria d’organismes aquàtics i solen ser un bon indicador d’abocaments propers d’aigües residuals.

Pel que fa a les dades de primavera de 2018 i 2019, es va detectar una alta concentració de nitrits a la conca del Foix, punts de la riera de Llitrà, els rius Mogent, Congost, Sec i en general la part baixa de la conca del Besòs. Hi ha un increment de nombre de punts amb concentracions moderades de nitrits al 2019 respecte al 2018 i, en general, prevaleix la concentració baixa, especialment al 2018.

Els punts de mostreig dins de la XPN en general no tenen altes concentracions de nitrits al 2018 mentre que si que es registra un lleuger augment al 2019. No obstant això, si les concentracions no superen els 0.02 mg N-NO₂^–/l, com els casos de Teb1, Teb2, T00, B07 i L45, no indiquen necessàriament que hi hagin abocaments propers. En el cas del F52 al Foix, els valors sí que indiquen primer, un risc de toxicitat alt i segon, que el seu origen és de lalta proporció d’aigua residual que circula per aquest riu.

Risc per mineralització

El risc de mineralització (concentració de sulfats, clorurs i conductivitat) es classifica a grans trets en tres categories, alt, moderat i baix, segons els efectes que produeixen en la fauna aquàtica i que poden suposar-li problemes de regulació osmòtica. Cal dir que les concentracions de clorurs i sulfats i la conductivitat són valors que estan intrínsecament relacionats ja que els ions clorur i els ions de sulfats són els que produeixen bona part de la conductivitat que té l’aigua dels rius.

En aquest context i a mode de resum, tant al 2018 com al 2019 una part de la conca del Llobregat, com els rius Anoia, Gavarreasa i els trams baixos, i especialment la conca del Foix presenten un moderat a alt risc de mineralització. Altres rius i rieres de les parts més poblades de Catalunya (part baixa del Besòs i rieres de Collserola) presenten un risc moderat de mineralització.

No obstant, i respecte a anys anteriors, s’ha observat una disminució significativa de, per exemple, la conductivitat en els punts de mostreig estudiats. Un dels motius podria ser que, tot i els inputs de sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana) que trobem en alguns rius, la pluviometria de 2018 i 2019 ha estat moderadament alta en general a tota la provicia de Barcelona i ha ajudat a diluir-les. Tanmateix, els menors valors actuals no treu de continuar reduint els impactes provinents de l’activitat humana en certs punts i, a més, caldrà seguir d’aprop aquestes reduccions, ja que en anys més secs es podrien tornar a incrementar.

A continuació es detallen els resultats per separat de cadascuna de les variables, és a dir, la conductivitat i la concentració de sulfats i de clorurs, i es mostren els mapes per cada any i variable.

Conductivitat:

Símbol	Conductivitat	Interpretació
	(µS/cm)
	< 100	Aigües poc mineralitzades. Aigua que amb tota seguretat no ha tingut abocaments importants.
	100-1000	Aigües mitjanament mineralitzades. Es poden donar de forma natural en rius.
	> 1000	Aigües molt mineralitzades, sovint afectades per abocaments d'aigües residuals, tot i que en algun cas pot ser deguda a la geologia de la zona. Aigua que es considera fora de molt difícil potabilització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades a la primavera del 2018 i 2019, els punts amb alta conductivitat (> 1000 μS/cm) corresponen en part als trams mitjos i baixos de la conca del Llobregat. Corresponen aquests a zones on hi ha les explotacions mineres de potassa de Sallent (aigües avall de la zona del Bages) o el riu Meder (Te01), llocs on s’espera que se trobin aquests valors. A més, s’observen alguns punts que arriben a sobrepassar els 2000 μS/cm, com serien els punts L86 i L92 al riu Anoia. De forma excepcional, en el riu Llitrà (F01a) la conductivitat superar els 3000 μS/cm al 2018. En aquest context, cal recordar que valors tan alts de conductivitat acaben provocant problemes de regulació osmòtica a la majoria de fauna aquàtica i que, com en alguns d’aquests casos, es troben en rius amb moltes sals dissoltes provinents de l’activitat humana (industrial, minera o urbana).

                Els valors més baixos de conductivitat coincideixen amb les zones de geologia silícica com és el cas dels rius ubicats en els Parcs Naturals del Montseny. A més, la conductivitat també sol ser més baixa en rius de capçalera, ja que depèn de la quantitat de sals que porta dissoltes l’aigua i, aquestes, augmenten aigües avall de la conca pel propi rentat dels substrats que fa l’aigua. Seguint aquesta argumentació no és d’estranyar observar punts amb valors de conductivitat < 100 μS/cm en les parts altes del Montseny (B29, Teb1, Teb2, T00, T01). Si bé al 2019 el Teb2 i el T01 es registren només una mica superiors als 100 μS/cm . Pel que fa a la resta de punts de la XPN, si bé la majoria són de capçalera, la geologia com per exemple, la calcària al PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, justifica que presenten aigües mitjanament mineralitzades (100-1000 μS/cm). D’aquests, els valors més elevats es detecten a les rieres ubicades en el PN de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (R9b, R13, B22, L45). Finalment, tant la riera de Sant Cugat (SC01), la riera de Vallvidrera (VV6), i el riu Foix (F52) presenten valors superior als 1000 μS/cm. I, en congruència amb els valors de clorurs, són punts que presenten un risc moderat de mineralització. A més, aquest risc augmenta en anys més secs com el 2019 on, per exemple, el F52 presenta una conductivitat més alta (1578 μS/cm).

Sulfats:

Símbol	Concentració Sulfats	Interpretació
	(mg/l)
	< 250	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	250-1000	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització.
	> 1000	Aigües amb un risc molt alt de mineralització.
	-	Sense dades

Segons les dades observades de la primavera del 2018, la majoria de punts mostrejats presenten valors de sulfats baixos i no hi ha punts amb una alta concentració de sulfats (> 1000 mg/l). No obstant, si que s’observen uns quants punts amb uns concentració moderada de sulfats (250 a 1000 mg/l).  Així, de forma molt evident, a la conca del Foix i en concret als rius Albereda (F11a) i Foix (F16, F20 i F42), i a la riera de Pontons (F24 i F26). A la conca del Llobregat també s’observa una concentració moderada de sulfats al riu Gavarresa (L64a) i l’Anoia (L77, L82, L86 i L92).

Els resultats de la primavera del 2019 presenten resultats molt semblants al 2018 però amb una petita disminució de concentrats de sulfats a la capçalera de l’Anoia (L77, L82) mentre que el Foix es manté aquest risc moderat de mineralitació.

Els resultats tant de l’estiu del 2018 com del 2019 els punts de XNP presenten valors de sulfats baixos (veure taula de resultats Fisicoquímics).

Clorurs:

Símbol	Concentració Clorurs	Interpretació
	(mg/l)
	< 25	Aigües netes, molt baix risc de mineralització.
	25-99	Aigües que poden presentar lleugers símptomes de mineralització
	100-199	Aigües amb probabilitats de presentar un risc moderat de mineralització
	200-1000	Aigües contaminades, amb un risc alt de mineralització
	>1000	Aigües contaminades, amb un risc molt alt de mineralització
	-	Sense dades

Les concentracions de clorurs de les campanyes de 2018 i 2019 presenten valors baixos o molt baixos a la majoria dels punts de mostreig. No obstant, s’observa clarament com augmenta a les parts mitjanes i encara més alt a les parts més baixes dels cursos fluvials. Així, durant la primavera del 2018, a 2 punts de la conca del Llobregat que corresponen al riu Cardener (L100) i al Gavarresa (L64a), i 3 punts de la conca del Foix, en concret en el riu Llitrà (F01a) tenen un alta concentració de clorurs (200 a 1000 mg/l). Els punts que tenen una concentració moderada de clorurs (100 a 199 mg/l) són a 4 punts de la conca del Besòs, corresponents als rius Mogent (B04), Congost (B15a) i Besòs (B01 i B03), 11 punts de la conca del Llobregat, en concret en els rius Cardener (L39), Anoia (L77, L82, L86 i L92) i Llobregat (L90, L91, L94, L95, L101 i L103a)

Durant l’estiu del 2018 (veure taula de resultats Fisicoquímics). on també es varen mostrejar els punts situats dins de XNP, només es va observar un concentració alta de clorurs en el punt F52 de la conca del Foix, amb valors de 311 mg/l.

A diferència del 2018, a la primavera del 2019 s’observa un augment en general de les concentracions de clorurs en la majoria dels punts i s’observa com alguns passen d’aigües netes o lleugers símptomes de mineralització a concentracions moderades o fins i tot altes concentracions de clorurs. Aquest serien els casos de Te01, B10, B20, B34, B17a i, els únics dins de XPN, les rieres de Can Bova (SC01) i Vallvidrera (VV6). No obstant, també s’observa la millora d’alguns punts com els F01a, F04, F07a, F52, B15, B17a, L103a i L102. Això ens indica també la variabilitat a la concentració de clorurs que depèn no només de l’hidrologia sinó també dels efluents.