OBJETIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI GLOBAL DEL PROGRAMA CARIMED

Pel que fa a la biodiversitat, el 2018 i 2019 i al conjunt de punts estudiats en detall (18 punts de la XPN i 10 punts de referencia històrics), es van identificar 214 taxa. Als Parcs Naturals, al del Montseny és on s’ha trobat una riquesa més alta (138 taxa), el segueix el de Sant Llorenç̧ del Munt i l’Obac (112 taxa). Al Montnegre-El Corredor, a les Guilleries-Savassona o a Collserola, el nombre de taxa acumulat que es va trobar fou menor, però̀ cal dir que en aquestes àrees, el nombre de punts de mostreig també́ és menor. No obstant, cal destacar el punt de la desembocadura de Riera Major al Ter (Te22), situat al PN de les Guilleries el que té la major mitjana de taxons identificats, tant el 2018 com el 2019.

Als punts de referència històrics s’hi van trobar fins a 138 taxa, una diversitat semblant als punts de XPN amb màxima diversitat. Així, per exemple, s’observa un nombre de taxa de EPT al 2018 (34 taxa) i de OCH al 2019 (42 taxa), comparables respectivament amb els observats al Montseny (35 taxa) i a Sant Llorenç (34 taxa). No hi ha dubte que estudiar aquest punts de referència històrics aporta molta informació sobre la biodiversitat de la fauna aquàtica dels rius de la Província en conjunt i per això es creu convenient seguir estudiant-los en el futur.

En conjunt, les famílies de macroinvertebrats que contribueixen més a augmentar la riquesa total són els coleòpters (especialment les famílies dels èlmids i ditícids), els tricòpters (sobretot els limnefílids), i finalment els dípters. D’aquests últims, aquest 2018 i 2019 s’ha millorat la identificació i s’ha arribat a nivell de gènere en la majoria de famílies. Per als dípters, les famílies amb més diversitat de gèneres són els psicòdids, limònids i els ceratopògonids. Cal dir, però, que la família més diversa dels Dípters sol ser la dels Quironòmids, però aquesta família no ha estat identificada a nivell de gènere degut a la seva complexitat i a la falta dels recursos i el temps que caldria dedicar-hi.

La millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar indicadors de la qualitat de les aigües. Són exemples alguns gèneres de coleòpters com Oreodytes, Meladema, Ilybius, o Dupophilus, tots ditíscids, que no són molt abundants a les mostres dels rius ja que requereixen unes condicions molt específiques per viure, però que tampoc han estat estudiants intensivament. Un altre exemple és el cas de l’espècie Aphelocheirus aestivalis, un heteròpter que en aquest cas  només es troba a un tram del Llobregat a Balsareny (L68) i al Ter a Torelló (Te15) i representa una nova cita per la Península Ibèrica (veure Roca-Cusachs et al. 2020). En qualsevol cas, la millora de la resolució taxonòmica ens ajuda per una banda a millorar el coneixement de la biologia i els requeriments dels macroinvertebrats i per un altre poder detectar canvis més subtils de la qualitat de les aigües. No obstant, com en tots aquests casos, sempre cal valorar l’esforç que comporta la millora de la resolució taxonòmica i la informació que se’n pot extreure.

Pel que fa als efectes del canvi ambiental sobre els rius de la XPN, s’ha continuació de l’estudi del Baetis gr. alpinus, una espècie d’efemeròpter que només viu en aigües molt fredes i oxigenades a les parts més altes del massís del Montseny, ens permet tenir més indicadors sobre les conseqüències que pot tenir un augment de la temperatura i canvis hidrològics. En aquest context, tot i que a l’any 2017 l’espècie no es va trobar en cap dels punts estudiats al Montseny, es torna a trobar als tres punts d’estudi a primavera del 2018. Així, aquesta espècie sembla que reapareix els anys més humits. No obstant, també sembla que requereix altres condicions ambientals ja què a l’estiu del 2018 no va ser observat enlloc tot i que fou un estiu molt humit i cap dels rius estudiats va deixar de fluir. Un any després, a la primavera de 2019, només torna al Torrent de Riudeboix (B29). És justament aquest torrent el que per segona vegada des del 2012 es va assecar a l’estiu, i hi desapareix tota la comunitat de macroinvertebrats. Per recollir més informació sobre la distribució actual d’aquesta espècie, a partir de 2020 es realitzaran estudis de la seva presència en més rius i rieres de capçalera del Montseny.

Així també, quan es comparen les comunitats de macroinvertebrats de les vessants nord i sud es mantenen diferenciats especialment en anys humits i a la vegada les comunitats de primavera i estiu dins de cada torrent s’assemblen més. No hi ha dubte que la imminent prospecció́ de l’espècie al massís ens ajudarà a valorar els patrons de les comunitats i la resposta a canvis de temperatura i hidrologia, i especialment que Baetis gr. alpinus es pugui mantenir al massís del Montseny.

Les dades de biodiversitat dels punts de referència i de la XPN obtingudes el 2018 i 2019 seran publicades a la a la Infraestructura Mundial d’Informació en Biodiversitat (GBIF), tal i com ja s’ha fet amb les dels mostrejos anteriors: https://www.gbif.org/dataset/2444d607-5bbc-4b7a-a804-fd9fbaebd6c6.

També cal connectar aquests estudis amb altres que es fan a Sant Llorenç especialment sobre els rius temporals. En el marc del projecte MECODISPER s’estan fent estudis sobre la biodiversitat molecular que poden fer veure que la fauna dels parcs de la Diputació pot ser molt més interessant en  termes de conservació que el que fins ara ens pensàvem ja que segurament es trobaran espècies pròpies per als diferents parcs. Sense els estudis de seguiment que es fan cada any, aquests altres estudis perdrien la visió a mig i llarg termini necessària per interpretar si els canvis són fluctuacions o canvis deguts als efectes de l’home sobre el medi.

OBJETIU 2: ESTAT AQUÀTIC, HIDROMORFOLÒGIC I FISICOQUÍMIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Aquest és un dels l’objectiu principal pel que es van iniciar els estudis sobre rius de Barcelona al any 1978 i, en aquest moment per seguir obtenint aquesta informació, inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també́ les que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua gràcies al seu Programa de Seguiment i Control.

Segons el butlletí dels anys pluviomètrics de 2017-2018 i 2018-2019, ambdós períodes van ser plujosos per a una important part del territori que abasta la província de Barcelona. I sobretot, ho foren a la part del litoral i prelitoral Central, que és on es situen la majoria de punts d’estudi d’aquest programa. La quantitat de pluja acumulada varia entre el 90 i el 130% de la mitjana climàtica. Tot i això, per l’any 2019 gran part de les precipitacions es van recollir en la tardor, i, sobretot, l’estiu van ser especialment sec. En conclusió, relacionat a l’època de mostreig de primavera i estiu, l’any 2018 és considerat humit mentre que el 2019 fou sec.

Els cabals del 2018 van ser alts però dins de la majoria de les mitjanes històriques i van repercutir positivament en la qualitat de les aigües, tot i que també s’ha observat, en certs casos, com s’ha mesurat un augment de nutrients a l’aigua i es creu que es pot donar de forma natural degut al fenomen del rentat de la conca. És a dir, quan es donen pluges fortes, es poden arribar a arrossegar part dels nutrients que s’acumulen de forma natural al sòl per la descomposició de la matèria orgànica. El 2019, els cabals mesurats foren els habituals.

Pel que fa la fisicoquímica de l’aigua, s’ha observat que 152 variables disminueixen significativament respecte a les mitjanes històriques i 101 variables augmenten. Però, en general, la majoria dels indicadors fisicoquímics es mantenen en els mateixos rangs que en anys anteriors (1995-2017). Els rius i rieres de les àrees de la XPN de la Diputació́ de Barcelona presentaven la majoria un bon estat fisicoquímic. No obstant, el punt del riu Foix a Castellet i la Gornal  (F52) tant al 2018 com al 2019 ha presentat uns valors deficients de fisicoquímica. Les concentracions de compostos nitrogenats i fosfats han continuat sent molt elevades i fan que hi hagi molt risc de toxicitat i d’eutrofització. Precisament el Foix ha estat objecte d’estudi darrerament pel nostre grup treballant amb la Diputació per poder establir mesures de frenada de l’entrada de nutrients.

OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA.

Aquest ha estat també un dels principals objectius des de que es van iniciar els estudis sobre l’estat dels rius de Barcelona l’any 1978, i de nou, en aquest moment els estudis inclouen les dades recollides des del grup de recerca FEHM i també́ les que proporciona l’ACA.

Pel que fa als punts dels rius fora de la XPN, les qualitats ecològiques, en general, es mantenen similars a anys anteriors, i, per tant, en alguns casos es segueixen sense complir amb la Directiva Marc del l’Aigua (DMA). Les accions necessàries per obtenir una millora de l’estat ecològic no s’han implementat fins ara a tot arreu, sobretot degut al seu elevat cost. Parlem de l’eliminació́ de la contaminació́ salina del Llobregat, la presencia de nombroses minicentrals que deriven el seu cabal, o el fet que en alguns casos la major part de l’aigua prové́ de depuradores sense tractament terciari, fan que aquest problema sigui difícil de resoldre. Caldrà̀ esperar per veure canvis un cop s’executi la implementació́ de les mesures del Pla de Gestió́ actual i que acaba el 2020.

La majoria dels rius i rieres de les àrees protegides de la Diputació́ de Barcelona presentaven un bon estat fisicoquímic, hidromorfològic i biològic i, per tant, un bo o molt bo estat ecològic. Una de les excepcions és el recurrent punt del riu Foix a Castellet i la Gornal, el F52. El riu d’Arenes (B07) tampoc compleix la DMA en cap dels dos any de mostreig i, finalment, la riera de Vallvidrera tampoc la compliria el 2019. Aquests tres punts de mostreig, tot i estar dintre d’àrees protegides, tenen diversos impactes i pressions antròpiques, tant hidrològics, com hidromorfològics, com és en el cas de Riu d’Arenes. A la riera de Vallvidrera i al Foix, a part, s’hi suma que l’aigua que hi circula no sol tenir molt bona qualitat degut a que aigua amunt tenen diverses zones urbanes, agrícoles o industrials que hi aboquen les seves aigües residuals. Precisament la millora de l‘Estat Ecològic del Foix és un dels eixos fonamentals d’un projecte del programa LIFE per tal de revertir el estat ultraeutròfic de l’embassament que vol tirar endavant la Diputació de Barcelona.

En aquest informe, a més, s’han presentar per primer cop conjuntament sobre un mapa les dades sobre la qualitat biològica de l’aigua recollides per centres de recerca i de gestió (grup FEHM i ACA) i les dades que es recollides per la ciutadania des de projectes de voluntariat ambiental o de ciència ciutadana (Projecte Rius i RiuNet). Amb aquest exercici es vol donar importància a tota aquesta tasca de voluntariat ja que aporta una informació extra molt valuosa per entendre millor l’estat en que es troben el rius i rieres de la província. A més, de cara a properes anualitats d’aquest conveni es pretén potenciar l’aplicació de RiuNet a rius i rieres de la XPN gràcies a la implicació del personal tècnic dels propis parcs per poder arribar a tenir una visió més detallada de la qualitat dels rius en l’espai i en el temps.

La importància dels treballs fets amb el programa CARIMED en el context local, regional i global, s’entén encara millor si relacionem els estudis del CARIMED amb tots els altres projectes que hem anat desenvolupant al llarg dels anys. Gràcies als estudis a Sant Llorenç, el nostre grup és un líder mundial en l’estudi dels rius intermitents i la problemàtica de la seva gestió. A tall d’exemple assenyalem el treball publicat a la revista Journal of Applied Ecology, sobre la manera com s’avalua l’estat ecològic dels rius temporals, una primícia mundial que ha tingut ressò en la premsa escrita (per exemple: article a La Vanguardia). El nostre grup properament començarà altres projectes sobre rius temporals que tenen com un dels llocs de recerca els Parcs Naturals de la Diputació. Un projecte Europeu més centrar en la recerca i l’altra un projecte de l’ACA centrat en la gestió. Seguirem mantenint el nostre treballs als parcs de la Diputació com un element central de la nostra recerca. Sense les dades del CARIMED molts d’aquests estudis perdrien una part del seu valor ja que la sèrie històrica que tenim és única i permet fer asseveracions sobre el canvi global que altrament serien especulacions.