OBJECTIU 1: BIODIVERSITAT I EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

Aquest 2022 la biodiversitat presenta una millora de la riquesa respecte a l’any passat: s’han identificat un total de 188 taxes diferents versus els 177 taxons del 2021. Un altre any, el MSY és el parc de la XPN que presenta els valors més alts de riquesa (115). El segueixen el GUI amb 103 taxons, i el SLL amb 94. Aquest any s’ha afegit un nou punt a la Tordera (T99) que, a més, forma part del parc del Montnegre Corredor. Les sequeres d’aquest any han provocat que es trobessin dos punts secs durant la primavera, un dels quals es troba dintre del parc de la Serralada Litoral (B99).

Com que el nombre de mostres recollides en els parcs de COL, FOI, SLI i MTQ són comparativament menors, els valors de riquesa en aquests punts són inferiors, però això no vol dir que no s’hagi capturat tota la biodiversitat potencial: la corba d’acumulació encara no ha arribat a l’asímptota. El nombre de punts a estudiar en els parcs mencionats anteriorment hauria d’augmentar-se per tal d’obtenir un inventari de la biodiversitat més complet. Pel que respecta als punts de referència fora de la XPN (que només s’estudien durant la primavera), s’han identificat un total de 114 taxons diferents.

Les famílies amb una major presència són Chironomidae (DIPTERA), Simuliidae (DIPTERA), Baetidae (EPHEMEROPTERA) i Elmidae (COLEOPTERA). La complexitat de la família Chironomidae fa que no es pugui realitzar la seva identificació a nivell de gènere. Els diversos treballs i publicacions científiques en les quals es descriuen espècies o es fan servir els inventaris d’espècies del projecte CARIMED estan disponibles a la web del FEHM-Lab.

Els canvis en les poblacions de Baetis gr. alpinus s’estan fent servir des de fa alguns anys com a indicadors dels canvis ambientals al parc natural del Montseny. S’estudien quatre punts (tant a a la primavera com a l’estiu): Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00). A més, des de l’any 2020 s’han intensificat els esforços i s’estudien 5 punts de capçalera més del Montseny.

Aquest 2022, B. gr. alpinus s’ha trobat a tots els punts estudiats a la primavera, però a l’estiu només van trobar-se exemplars al torrent de Collpregon i al Rigrós. L’augment de les temperatures i la disminució de precipitacions que es preveuen a causa del canvi climàtic faran, probablement, que la presència d’aquesta espècie disminueixi. Caldria investigar els refugis que utilitza aquesta espècie per fer front a les condicions desfavorables.

OBJECTIU 2: ESTAT AQUÀTIC, FISICOQUÍMIC I HIDROMORFOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Analitzar l’estat aquàtic, fisicoquímic i hidromorfològic dels rius de la província de Barcelona és un dels principals motius pels quals es van iniciar els estudis sobre rius i rieres l’any 1978. Aquests estudis es complementen amb les dades aportades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i les dades recollides en els nostres estudis, que acaben formant part de les bases de dades de l’ACA.

Com ja ve sent tendència, l’any 2022 també s’ha caracteritzat per ser un any sec on no només s’han trobat punts secs a l’estiu, sinó que dos punts mostrejats durant la primavera (a la riera de Gallifa i al Torrent de Can Gurri) van trobar-se secs. Els augments de les temperatures i els períodes de sequera provoquen que molts rius i rieres estiguin sota risc d’acabar sent rius temporals i, tot i que aquest tipus de rius tenen la seva pròpia biodiversitat característica, grans períodes de sequera augmenten la fragmentació de la comunitat dels macroinvertebrats que habiten els ecosistemes d’aigua dolça. S’han detectat augment dels nivells de nutrients respecte anys anteriors, especialment en el cas d’alguns punts del Llobregat, on els nivells de fosfats han presentat un empitjorament significatiu de la concentració d’aquest nutrient. Una bona depuració de les aigües residuals i minimització de les captacions d’aigua és essencial per garantir el bon estat dels ecosistemes aquàtic continentals, evitant així problemes de subministrament, salinització o eutrofització de les aigües. Tot i que les sequeres afecten els valors d’hidromorfologia, l’any 2022 l’índex IHF ha presentat bons valors, amb pocs punts que presentessin hàbitats empobrits. Respecte als punts de la XPN, els valors obtinguts indiquen que els troben en bon estat tan fisicoquímic com hidromorfològic.

.

OBJECTIU 3: QUALITAT BIOLÒGICA I ESTAT ECOLÒGIC DELS RIUS DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

Aquest és també un dels principals objectius pels quals es van indiciar els estudis sobre l’estat dels rius l’any 1978 i on també s’inclouen les dades preses per l’ACA i les recollides pel nostre grup d’investigació.

Els punts de referència situats fora de la XPN presenten valors de qualitat biològica moderats o dolents als cursos mitjos i baixos de la conca del Besòs i del Foix. Destaquen el riu Llitrà i el riu Sec com a dos punts on aquest any la qualitat biològica ha sigut pèssima. L’índex de l’estat ecològic segueix mostrant un any més que gran part dels rius de la província de Barcelona segueixen sense complir els estàndards de qualitat marcats per la Directiva Marc de l’Aigua. Dintre de la XPN tenen, en general, bons valors dels indicadors de la qualitat biològica i del bosc de ribera. Cal destacar el punt situat a la cua del Pantà del Foix (F52) que aquest any ha presentat una millora del seu estat biològic, però segueixen fent falta millores, ja que la seva puntuació no entra encara dintre dels paràmetres per considerar-se bona.

CONCLUSIONS FINALS I PERSPECTIVES DE FUTUR

El projecte CARIMED ha demostrat ser clau pel desenvolupament de molts projectes tant a nivell local com global. El projecte ha permès al FEHM ser un dels grups de referència en la recerca dels rius temporals, ja que el projecte (en especial el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac) ha proporcionat una àrea d’estudi excel·lent per investigar en profunditat les problemàtiques a les quals s’enfronten els riu temporals, molt important en el context de canvi global al qual ens enfrontem. El projecte CARIMED porta en marxa des de l’any 1994, fent de la seva sèrie històrica de dades un recurs únic i molt valuós a l’hora de veure els efectes del canvi climàtic en els rius Mediterranis. Cada any es fan treballs de fi de grau (TFG), treballs de fi de màster (TFM), tesis doctorals i, a més, es publiquen articles a revistes indexades. Per exemple, pel que fa a articles, durant l’any 2022 s’han publicat quatre treballs que estan relacionats d’una forma o altra amb el projecte CARIMED:

• “Primera cita del género Tyrrhenoleuctra Consiglio, 1957 (Plecoptera, Leuctridae) en el noreste de la península ibérica (Cataluña, España)” (enllaç). En aquest treball es descriu la primera cita del gènere Tyrrhenoleuctra a Catalunya, feta al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
• “Are patterns of sampling effort and completeness of inventories congruent? A test using databases for five insect taxa in the Iberian Peninsula” (enllaç). En aquest estudi s’ha avaluat la qualitat i com de complet són els inventaris d’insectes a la península Ibèrica. Part de les dades utilitzades en aquest estudi provenen de les dades recollides en aquest projecte.
• “Local hydrological conditions and spatial connectivity shape invertebrate communities after rewetting in temporary rivers” (enllaç). Estudi realitzat al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac amb l’objectiu de determinar la importància de les condicions hidrològiques i de connectivitat en la comunitat d’invertebrats en riu temporals.
• “Opportunities, approaches and challenges to the engagement of citizens in flling small water body data gaps” (enllaç). Treball enfocat a buscar un marc de treball per utilitzar els projectes de ciència ciutadana per obtenir dades de petites masses d’aigua. Es fan servir dades procedents dels projectes RiuNet i Projecte Rius.