Un any més, aplicant la guia d’identificació dels Efemeròpters dels rius Llobregat i Besòs publicada pel grup F.E.M. (Pace et al., 2013) es van poder identificar a nivell d’espècie o grups d’espècies la major part de les nimfes d’efemeròpter. Els resultats de la identificació de totes les espècies d’efemeròpters identificats el 2024 es mostren en detall a la taula següent:

Nombre d'individus de l'ordre dels Efemeròpters identificats a nivell d’espècie, grup d’espècies, gènere o família trobats durant la primavera i l’estiu de 2024. La taula permet filtrar els camps escrivint al quadre de buscar (SEARCH). Collserola (COL), Foix (FOI), Guilleries-Savassona (GUI), Serralada Litoral (SLI), Montnegre-El Corredor (MCO), Montesquiu (MTQ), Sant Miquel del Fai (SMF), Montseny (MSY), Sant Llorenç del Munt i l'Obac (SLL), punts de referència fora la XPN (noXPN).

Baetis gr. alpinus com a indicador de canvis ambientals

Tal com altres anys, es continua amb el seguiment de l’espècie Baetis gr. alpinus que, en trobar-se només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya, és una bona indicadora dels efectes del canvi global. Així, quan es van iniciar aquests estudis, es plantejava la següent hipòtesi: l’augment de temperatura ambiental que pronostiquen tots els models per als pròxims anys acabarà provocant també un augment de la temperatura de l’aigua dels rius i, en conseqüència, aquesta espècie acabarà modificant la seva distribució, situant-se cada cop en trams més freds de més altitud. En el cas de la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar), aquesta espècie podria acabar extingint-se per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades. És a dir, en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i, en canvi, afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades. La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis previs, com la tesi doctoral de M. Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.

Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED, s’ha seguit estudiant quatre d’aquests punts: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1), la Riera Major a Viladrau (Teb2) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. Des de 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud (Taula 2), tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.

Mapa dels punts d'estudi de Baetis gr. alpinus al Montseny. Els marcadors en blau són els punts de seguiment del programa CARIMED i els marcadors en verd identifiquen els punts estudiats el 2007 on es va trobar l’espècie i als que s’ha repetit l’estudi a partir de l’any 2020. 

Les gràfiques de barres mostren l’abundància (log+1) de B. gr. alpinus a primavera (barra blava) i l’estiu (barra taronja) des del 2013 fins al 2024.

L’espècie no s’ha trobat en diversos punts durant la campanya de primavera, l’època de l’any en què les condicions són més favorables per l’espècie. Aquest 2024 només s’han trobat individus d’aquesta espècie a dos punts: Torrent del Rigrós i Torrent dels Passavets.

Una possibilitat és que aquesta espècie pugui ser un exemple de meta població a escala del Parc del Montseny. Seria interessant fer més estudis en aquesta zona per poder conèixer millor la distribució de les zones de refugi d’aquesta espècie. Múrria et al. (2011) van demostrar que les poblacions d’aquesta espècie al Montseny són genèticament diferents de les poblacions dels Pirineus, essent important estudiar possibles poblacions que facin de pont entre el Montseny i els Pirineus.

Les prediccions a mitjà i llarg termini no són gaire optimistes, però, ja que les modelitzacions indiquen un augment de les temperatures i una disminució de les precipitacions. També cal tenir en compte una major irregularitat climàtica i l’increment dels períodes de sequera (IPCC, 2014).