Aquest article explora la «gitanologia», una forma de coneixement expert sobre els gitanos (gipsies) que es va desenvolupar a França després de la Segona Guerra Mundial. Per a fer-ho, prenc com a exemple la fundació d’Études Tsiganes Association, creada a París en 1949, que es va convertir en el centre de producció i difusió d’aquest coneixement a França. Argumenta que la gitanologia es pot entendre com a un territoire savant i que els acadèmics i aficionats que la van formar constituïen una comunitat epistèmica amb l’autoritat per establir el significat científic, social, cultural i polític de les qüestions de gitanos. El discurs dels gitanòlegs s’examina remarcant-ne les vinculacions amb el pensament del segle xix i mostrant com modelaven les seves estratègies al context intel·lectual dels anys 1950 i 1960. La secció I proporciona una visió general del rerefons d’aquest coneixement d’experts des de finals del segle xviii fins a mitjans del xx; la secció II se centra en la fundació d’Études Tsiganes i la seva activitat intel·lectual durant les dues primeres dècades de la seva existència, i la secció III, en la seva rivalitat amb el moviment romaní (que va sorgir a principis de la dècada de 1960) i la forma en què va afectar la gitanologia.