Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 25 

Núm. 25

La «gitanologia»: una visió experta de la qüestió gitana a França

Aquest article explora la «gitanologia», una forma de coneixement expert sobre els gitanos (gipsies) que es va desenvolupar a França després de la Segona Guerra Mundial. Per a fer-ho, prenc com a exemple la fundació d’Études Tsiganes Association, creada a París en 1949, que es va convertir en el centre de producció i difusió d’aquest coneixement a França. Argumenta que la gitanologia es pot entendre com a un territoire savant i que els acadèmics i aficionats que la van formar constituïen una comunitat epistèmica amb l’autoritat per establir el significat científic, social, cultural i polític de les qüestions de gitanos. El discurs dels gitanòlegs s’examina remarcant-ne les vinculacions amb el pensament del segle xix i mostrant com modelaven les seves estratègies al context intel·lectual dels anys 1950 i 1960. La secció I proporciona una visió general del rerefons d’aquest coneixement d’experts des de finals del segle xviii fins a mitjans del xx; la secció II se centra en la fundació d’Études Tsiganes i la seva activitat intel·lectual durant les dues primeres dècades de la seva existència, i la secció III, en la seva rivalitat amb el moviment romaní (que va sorgir a principis de la dècada de 1960) i la forma en què va afectar la gitanologia.

Comparteix a xarxes

La «gitanologia»: una visió experta de la qüestió gitana a França Leer más »

L’afer Bloch (1931): un escàndol de corrupció transnacional durant l’albada republicana?

El novembre del 1931 el diari La Publicitat va destapar un suposat cas de corrupció que havia implicat polítics republicans i socialistes de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments de Barcelona i Tolosa, així com l’estafador francès Lazare Bloch. D’aquesta manera, esclatava el que es coneixeria com l’afer Bloch, un escàndol politicofinancer que va omplir algunes capçaleres catalanes, espanyoles i franceses durant uns quants dies.

Comparteix a xarxes

L’afer Bloch (1931): un escàndol de corrupció transnacional durant l’albada republicana? Leer más »

Les trinxeres de paper. Les actuacions al voltant dels voluntaris de la Gran Guerra en la relació epistolar entre Joan Solé i Pla i Josep Subirà

El present article analitza la relació epistolar entre el doctor Joan Solé i Pla i Josep Subirà Puig, dos familiars que des de Barcelona i Madrid es van comprometre amb l’ajut material i la promoció dels voluntaris espanyols i catalans a les files de la Legió Estrangera francesa durant la Primera Guerra Mundial. A través de la seva correspondència busquem analitzar les projeccions nacionals en disputa dels discursos sobre els voluntaris i comprovar una qüestió escassament treballada: la important cobertura i organització de la propaganda sobre els voluntaris impel·lida per Josep Subirà, qui, malgrat tot, va mantenir amb Solé i Pla una relació estreta marcada per la cordialitat familiar i l’entusiasme per les mútues activitats aliadòfiles.

Comparteix a xarxes

Les trinxeres de paper. Les actuacions al voltant dels voluntaris de la Gran Guerra en la relació epistolar entre Joan Solé i Pla i Josep Subirà Leer más »

Contes o bajanades? El llibre per a infants al primer terç del segle XX

El primer terç del segle xx va tenir un significat especial per a la producció de la literatura infantil. Amb el terme poc políticament correcte de bajanades, inspirat en com titllava la literatura infantil l’escriptor Carles Riba, es pretén tractar en aquest article què va significar el llibre destinat als infants durant el primer terç del segle xx i, específicament, indagar com s’entenia la literatura infantil en aquell moment. Amb aquest propòsit s’ha seleccionat un total de trenta-quatre obres destinades al públic infantil, editades a Catalunya entre els anys 1907 i 1940, atenent el seu reconeixement i la seva difusió. Els resultats mostren una important consideració de la literatura destinada als infants perquè era objecte d’interès d’autors i il·lustradors de prestigi, fet que se suma a la priorització de la publicació d’obres de qualitat per part de l’àmbit editorial, un reconegut suport institucional i una ferma valoració pedagògica de la importància de la literatura en l’educació. Tot plegat, amb una clara i potent influència cultural europea.

Comparteix a xarxes

Contes o bajanades? El llibre per a infants al primer terç del segle XX Leer más »

El paper dels arxius en la construcció dels estats nació: el cas d’Espanya

L’objectiu d’aquest article és estudiar la importància que té l’arxiu com a eina de construcció d’una identitat nacional i si a través de la seva organització es pot veure si la dita construcció nacional ha estat reeixida o no. En aquest sentit, s’agafa l’exemple de l’Arxiu Històric Nacional d’Espanya i s’analitza des de l’organització dels primers arxius en territori espanyol fins a la construcció de l’Arxiu Històric Nacional a finals del segle xix. Mitjançant aquesta anàlisi també es posa en relleu el paper que va tenir la Història en la formació de la identitat nacional i la seva interrelació amb l’arxiu. Una ciència no podria ser sense l’altre.

Comparteix a xarxes

El paper dels arxius en la construcció dels estats nació: el cas d’Espanya Leer más »

El llibre del repartiment en la historiografia valenciana del segle XIX. La recepció de l’edició de Pròsper de Bofarull

L’any 1856 Pròsper de Bofarull va publicar l’edició dels registres del Repartiment de València conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. Malgrat la importància d’aquesta font històrica, la historiografia valenciana va trigar a fer-se ressò de l’obra. A l’inici del segle XIX el projecte d’edició del Repartiment per part de l’erudit Jaume Villanueva es va veure frustrat, però la còpia manuscrita dels registres va ser utilitzada pels estudiosos locals.
Finalment, trenta anys després de la seua aparició, el Repartiment de Bofarull va ser «descobert», difós i utilitzat per una nova generació d’historiadors que unien als ideals de la Renaixença el rigor d’una història crítica i erudita basada en les evidències documentals. En aquest sentit, l’activitat del canonge i arxiver Roc Chabàs, a través del seu contacte amb l’arxiu de Barcelona, va ser determinant per a donar a conèixer l’obra de Bofarull i, fins i tot, completar-la amb els índexs que van facilitar-ne la consulta entre els estudiosos valencians.

Comparteix a xarxes

El llibre del repartiment en la historiografia valenciana del segle XIX. La recepció de l’edició de Pròsper de Bofarull Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin