Revista CERCLES

Números publicats > Núm. 26

Estudis Núm. 26

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980

L’objectiu de l’article és analitzar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 per copsar la seva rellevància i el canvi històric que van representar tant per al sistema polític com per a les lògiques dominants a l’interior de les forces polítiques catalanes. Des d’una perspectiva que comprèn la disputa política com una disputa per l’hegemonia en el sentit gramscià, concebent també les dinàmiques de classe com un element rellevant per entendre allò polític, s’estudien els termes en què es desenvolupa la disputa política durant aquelles eleccions i se n’estudien els agents principals, l’evolució i el perquè dels seus plantejaments, les variacions i els decantaments que van produir-se en l’equilibri i la correlació de forces existents entre ells, i els condicionaments provinents del context en el qual es dona tot aquest procés.

Comparteix a xarxes

La disputa per l’hegemonia i la lluita de classes en les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 Leer más »

La renaixença del mallorquinisme cultural en el segon franquisme

En el primer franquisme, durant les dècades dels quaranta i els cinquanta, la dura repressió política, social i cultural marginà completament les expressions públiques del mallorquinisme, amb la qual cosa el relegà a l’àmbit privat i clandestí. La supervivència d’aquest anomenat allorquinisme es degué, aleshores, sobretot al manteniment de la llengua i les tradicions autòctones per part de les famílies.

Comparteix a xarxes

La renaixença del mallorquinisme cultural en el segon franquisme Leer más »

Manuel Sacristán i les traduccions d’intel·lectuals europeus (1965-1975)

Aquest article se centra en l’estudi de la figura de Manuel Sacristán Luzón (1925-1985), considerat per alguns el pensador espanyol més gran de la segona meitat del segle xx (Jesús Mosterín). Hi ha dues línies preferents d’actuació de Sacristán, interconnectades, que centren l’anàlisi d’aquesta
aportació: la tasca d’introductor a les llengües hispàniques d’alguns intel·lectuals marxistes europeus, principalment com a traductor de les seves obres d’assaig, i la seva connexió amb aquests intel·lectuals. Les fonts utilitzades són les contingudes en el Fons personal de Manuel Sacristán, de la Universitat de Barcelona, així com les bibliogràfiques.

Comparteix a xarxes

Manuel Sacristán i les traduccions d’intel·lectuals europeus (1965-1975) Leer más »

Florentino Pérez-Embid, director general de Bellas Artes (1968-1974), negociaciones con Pablo Picasso y Joan Miró

Este artículo examina los esfuerzos realizados por Florentino Pérez-Embid, director general de Bellas Artes, para mejorar las relaciones de Pablo Picasso y Joan Miró con la dictadura de Franco. En este texto me detengo en dos objetivos del político e intelectual andaluz. En primer lugar, estudio las negociaciones emprendidas por el gobierno para traer el Guernica de Estados Unidos a España.

Comparteix a xarxes

Florentino Pérez-Embid, director general de Bellas Artes (1968-1974), negociaciones con Pablo Picasso y Joan Miró Leer más »

Del Club dels Novel·listes a la Comissió de les Lletres Catalanes: relació entre escriptors i sindicats durant la «belle époque des songes socialo-communistes»

Les condicions imposades per la revolució social que esclatà a Catalunya després del 19 de juliol de 1936 obligaren totes les organitzacions de treballadors a adherir-se a un dels dos sindicats majoritaris: la Unió General de Treballadors (UGT) i la Confederació Nacional del Treball (CNT). Tots els oficis que fins aleshores no havien vist la necessitat de sindicar-se, hagueren de crear les estructures mínimes per satisfer la sindicació obligatòria. Aquest era el cas dels escriptors.

Comparteix a xarxes

Del Club dels Novel·listes a la Comissió de les Lletres Catalanes: relació entre escriptors i sindicats durant la «belle époque des songes socialo-communistes» Leer más »

El Paral·lel: absència de la qüestió. De l’oblit a un debat sobre el seu estudi

La rellevància que tingué, des de finals del segle XIX i fins a la Guerra Civil espanyola (1936-39), l’avinguda del Paral·lel, a Barcelona, contrasta amb el desinterès historiogràfic posterior per aquest espai. La seva importància depassa l’àmbit estrictament cultural, ja que constituí un epicentre interclassista de trobada social, d’oferta del nou oci de masses i que facilità la formació d’una nova «consciència barcelonina».

Comparteix a xarxes

El Paral·lel: absència de la qüestió. De l’oblit a un debat sobre el seu estudi Leer más »

Solverwp- WordPress Theme and Plugin