La progressiva aparició d’estudis específics i l’avenç de la recerca mostren de manera clara l’interès que desperten els anys seixanta del segle XX entre els contemporaneistes. Jornades científiques i números monogràfics de publicacions especialitzades així ho mostren. Per als qui estem preocupats per l’anàlisi de la història de la cultura i dels intel·lectuals, aquesta constatació és evident per l’influx que aquella dècada va tenir en les elaboracions doctrinals i estratègiques de la Transició i de la primera consolidació democràtica. I també pels enormes canvis que van suposar en el món cultural, des de la sociologia dels seus protagonistes fins als referents internacionals, en un món en el qual s’insistia que «els temps estan canviant». Es tracta, sens dubte, d’una d’aquelles conjuntures en les quals es produeixen inflexions històriques, sempre més difícils de situar en la història social i cultural que en la història política