La idea de reconciliación en el debate público español durante la transición a la democracia (1976-1986)
Segurament no hi ha cap concepte tan potent en la transició a la democràcia a Espanya després de la mort del dictador com el de reconciliació. Aquesta omnipresència, associada a altres conceptes com consens, reforma o tercera Espanya dins un mateix camp semàntic, en fa especialment difícil —i alhora necessària— l’anàlisi historiogràfica. La reconciliació remetia a la superació de la guerra de 1936-1939; el que canviava segons el context eren la seva naturalesa, el seu abast i els seus límits. Es tracta de qüestions que van aparèixer en el debat públic i polític, tot i que no de manera central, i que van anar perdent rellevància davant l’ús cada cop més retòric del mot. Aquest mot, buidat progressivament de contingut, acabà funcionant com un mite recurrent en l’escenificació pública del consens transicional.


