Vés al contingut

Assignatura

Cultures, textos i intertext


Descripció general de l'assignatura

Aquesta assignatura proposa presentar diverses maneres de plantejar estudis literaris i culturals de forma comparada. Partirem d’una reflexió sobre la cultura com a comunitat i com a text; sobre interpretació, implicació i distància a l’hora de percebre el món; sobre viatges i les nostres percepcions dels altres.

Nom de l'assignatura: Cultures, textos i intertext
Codi: 569565
Durada: 17/02/2023 - 19/05/2023
Professorat: Dra. Marisa Siguan
Crèdits: 6
Més info:

Què s’estudia

Un aspecte determinant de la comprensió que tenen les cultures de si mateixes és la memòria de la història i les seves tradicions, és a dir, el que s’ha de recordar i transmetre. En les nostres cultures, cada vegada més híbrides, conviuen memòries molt diferents i, en ocasions, en conflicte. La reflexió sobre la memòria és un aspecte central de l’assignatura, que es centra en l’estudi de les representacions literàries de les víctimes de la violència de la història europea del segle XX (del nacionalisme, del estalinisme, de la Guerra Civil espanyola i de les dictadures i exilis).

 


Quina és la línia de pensament

L‘objectiu general del curs és adquirir coneixements sobre diferents tipus d’enfocaments en el camp d’estudis culturals i interculturals, i adquirir competències bàsiques per analitzar-los.

 

Les preguntes que mirarem de respondre, i que articulen el nostre interès en aquests temes, són les següents:

-       Per què narrar, per què testimoniar? Els diferents mòbils de la narració; literatura i testimoni.

-       Com es poden ampliar els límits del que es pot dir per tal de narrar experiències traumàtiques que queden més enllà del llenguatge? La utilització de la tradició literària.

-       Com s’articula la relació entre la memòria individual i la memòria històrica; entre memòria, testimoni i oblit; entre escriptura i supervivència; escriptura i construcció d’identitat?

 

També estudiarem un segon aspecte de la memòria cultural molt important a l’hora de construir una tradició: la recepció de literatures i formes artístiques foranes, i la seva integració en el propi horitzó cultural. Les preguntes a tenir en compte en aquest cas serien:

-       Com llegir; quina relació hi ha entre lectura i apropiació?

-       Com s’ha llegit un autor o autora en diferents cultures i èpoques?

-       Com s’ha traduït, interpretat, adaptat al llarg d’aquest trajecte?

L’exemple que veurem és el de la recepció de la literatura del Nord d’Europa en el Modernisme català. 

 

 


Referents teòrics i pràctics

Entre els possibles autors i autores a tractar en el primer bloc de les preguntes esmentades es troben Imre Kertész, Charlotte Salomon, Varlam Shalamov, Herta Müller i Max Aub, entre d'altres. 

La reflexió sobre la memòria de la violència segueix el fil de pensament de Paul Ricoeur i la seva obra La memoria, la historia, el olvido (Trotta, 2000), Susan Sontag i Ante el dolor de los demás (Alfaguara, 2003), justament amb dues obres de Judith Butler: Vida precària. El poder del dol i la violència (Paidós, 2004) i Marcos de guerra. Las vides lloradas (Paidós, 2010). Els estudis de recepció segueixen la línia que parteix de Hans Robert Jauss per concretar-los a partir de l’hermenèutica, mentres que la concepció de literatura comparada en la qual es basa aquesta assignatura és deutora de la tasca ja clàssica d'Erich Auerbach i, posteriorment, de Claudio Guillén.