Vés al contingut

Assignatura

Migracions i diàspores a les literatures i cultures en anglès


Descripció general de l'assignatura

Aquest curs aborda la diàspora en els processos de colonització i descolonització tal com han tingut lloc a l'Imperi Britànic, amb vista a la construcció de noves identitats personals, comunals, nacionals i transnacionals en la trobada de cultures: els seus beneficis i inconvenients, oportunitats i limitacions. Per això, s'han seleccionat tres àrees d'impacte post/colonial i s'ha escollit una novel·la i una pel·lícula representatives per estudiar, per a cadascun dels casos, com els fluxos de població post/colonials han alterat les nostres societats, no només a l'antiga colònia, sinó també a la metròpoli occidental.

Nom de l'assignatura: Migracions i diàspores a les literatures i cultures en anglès
Codi: 569576
Durada: 07/02/2023 - 09/05/2023
Professorat: Dra. Isabel Alonso
Crèdits: 6
Més info:

Què s’estudia

L'àmbit d'estudi és geogràficament ampli, ja que coincideix amb l'expansió territorial de la Gran Bretanya des del renaixement fins a la Primera Guerra Mundial, per una agenda de benefici econòmic i justificada per la ideologia imperial. El 25% del món estava colonitzat per la Gran Bretanya el 1850, el moment de la seva màxima importància geopolítica i poder, que van minvar lentament fins a l'actualitat amb l'abandonament de les seves colònies a Amèrica, Àfrica i Àsia. L'Imperialisme va empènyer els colons d'Europa a altres continents, on van mantenir la seva cultura però també es van barrejar amb la població local o la població (semi)esclavitzada importada d'Àfrica, Índia i Xina. Després de la Segona Guerra Mundial, aquests moviments migratoris s'invertirien, i els que abans eren colonitzats s'havien convertit en nous ciutadans britànics, sovint de segona fila, i molts dels quals trobarien el camí cap a la metròpoli. Mitjançant la teoria, el cinema i la literatura, s'analitzarà i es discutirà com i per què van sorgir aquests moviments migratoris i com han impactat en la identitat personal, comunitària i nacional. També es dedicarà temps al procés de la globalització i com està afectant la percepció de la identitat—és el model de la nació-estat cosa del passat? Es tractaran tres àrees transoceàniques com a focus d’investigació, després d'una introducció als estudis d’estudis postcolonials i de diàspora en particular.

El programa resultant és el següent:

1. Diàspora, teoria migratòria, postcolonial i identitària

2. Diàspores a l'Atlàntic africà
a. Perry Henzell, The Harder They Come, (Jamaica, 1972, pel·lícula)
b. Earl Lovelace, The Dragon Can't Dance (Trinitat, 1979, novel·la)

3. Diàspores a l'oceà Índic
a. Michael Ondaatje, Anil’s Ghost (Canadà/Sri Lanka, 2000, novel·la)
b. Stephen Frears, My Beautiful Laundrette, (Regne Unit/Pakistan, 1985, pel·lícula)

4. Diàspores a l'oceà Pacífic
a. Phillip Noyce, Rabbit-Proof Fence, (Austràlia 2002, pel·lícula)
b. Kim Scott, That Deadman Dance (Austràlia 2010, novel·la)


Quina és la línia de pensament

Es basa en una varietat d'estudiosos postcolonials i culturals, com Edward Said, Homi Bhabha, Gayatri Spivak o Frantz Fanon, que han teoritzat la trobada colonial i descolonitzadora des de diversos punts de vista, com ara classe, raça i gènere. Dins d'això, s’aprofundirà en la diàspora amb la bibliografia següent.


Referents teòrics i pràctics

  • Braziel, Jana Evans i Anita Mannur, ed. Theorizing Diaspora: A Reader. Blackwell, 2003.
  • Cohen, Robin. Global Diasporas: An Introduction. Routledge, 2008.
  • Esman, Milton J. Diasporas in the Contemporary World. Polity, 2009.
  • Mishra, Vijay. The Literature of the Indian Diaspora: Theorizing the Diasporic Imaginary. Routledge, 2007.
  • Safran, William. “Diasporas in Modern Societies: Myths of Homeland and Return.” Diaspora: A Journal of Transnational Studies, vol. 1, no. 1, 1991, p. 83-99.

Altres docents d'anys anteriors