Modernitat i postmodernitat: de Baudelaire a Derrida
Descripció general de l'assignatura
“S’ha de ser absolutament modern”. Amb aquest imperatiu, Rimbaud posa de manifest l’essència paradoxal de la modernitat, un concepte que no és ni sociològic, ni polític, ni històric i que, segons Baudrillard, s’oposa a la tradició. Al segle XIX, amb Les flors del mal de Baudelaire, la modernitat apareix a la literatura i s’imposa amb les avantguardes, mentre que “el joc sobre la indeterminació i la immanència”, introduït per Marcel Duchamp, anuncia la postmodernitat (Hassan).
Sent alhora fets discursius i categories conceptuals, de quina manera es tradueixen modernitat i postmodernitat en la literatura? Utilitzen unes formes específiques? Serveixen com a model pertinent per entendre els fets culturals i, particularment, la literatura? Aquestes preguntes guiaran el curs i la lectura de fragments d’obres, principalment francòfones.
Què s’estudia
El curs es centrarà en l’estudi interdisciplinari de la literatura, la filosofia, la teoria política i les arts (pintura, cinema, art contemporani) analitzant els canvis que es produeixen després de l’època clàssica i que donen lloc a allò que anomenem Modernitat i Postmodernitat.
Els fragments d’obres literàries es centraran en textos de Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé, Apollinaire, Tzara, Breton, Duras, Borges, Ernaux, Echenoz o Houellebecq, que es relacionaran amb textos teòrics escrits per els propis autors o per d’altres pensadors com Foucault, Lyotard, Derrida, Rancière, Moufe o Marchart, entre d’altres. Les obres artístiques es presentaran al llarg del curs i es relacionaran igualment amb els textos teòrics.
Quina és la línia de pensament
Des d’una mirada filosòfica i política, s’abordaran obres de la Modernitat i de la Postmodernitat per tal de qüestionar la vigència d’aquests conceptes en la nostra manera d’entendre les mutacions del món contemporani.
Referents teòrics i pràctics
Compagon, Antoine. Las cinco paradojas de la modernidad. Trad. de Julieta Fombona Zuloaga. Monte Ávila editores, 1991.
Compagnon, Antoine. Los antimodernos. El Acantilado, 2007.
Debray, Régis. Elogio de las fronteras. Gedisa, 2016.
Jameson, Fredric. Teoría de la posmodernidad. Trad. de Celia Montolía & Ramón de Castillo, Trotta, 2001.
Jauss, Hans-Robert. “Tradición literaria y conciencia actual de la Modernidad”. La literatura como provocación. Trad. de Joan Godo. Península, 1976.
Lyotard, Jean-François. La condició postmoderna. Trad. de Francesc Pons i Joan Pipó. Angle Editorial, 2004.
Paz, Octavio. Traducció : Literatura y literalidad. Tusquets Editores, 1990.