Vés al contingut

Assignatura

Violència, discursos i representacions


Descripció general de l'assignatura

L’assignatura Violència, discursos i representacions es proposa una reflexió, des de la perspectiva del feminisme i dels estudis de gènere,  sobre diversos aspectes de la violència contemporània (violència política, violència individual i, sobretot, violència de gènere) i  dels discursos teòrics que les analitzen. 

Un cop assolit aquest bagatge teòric i conceptual, s’analitzaran des d’aquesta perspectiva obres literàries on la representació de la violència és rellevant, com la novel·la criminal o la novel·la sobre violència urbana.

Nom de l'assignatura: Violència, discursos i representacions
Codi: 569572
Durada: 21/09/2022 - 14/12/2022
Crèdits: 6
Més info:

Què s’estudia

Textos teòrics d’autors/res com Hannah Arendt, Johan Galtung, Slavoj Žižek, Rita Segato, Byung Chul Han, Judith Butler o Adriana Cavarero, entre d’altres. Els textos de ficció suggerits per a fer els estudis de representació literària canvien cada curs. Són textos, contes o novel·les, de narrativa criminal o de violència urbana, d’autors/es com Marta Sanz, Cristina Fallarás, Rubem Fonseca, Patricia Melo o Ana Paula Maia.


Quina és la línia de pensament

Les bases teòriques de l’assignatura són els estudis sobre violència des de una perspectiva històrica, sociològica i filosòfica.


Referents teòrics i pràctics

(Els textos mencionats es comentaran a classe. L’alumnat n’ha de llegir com a mínim un de complet i les seccions dels altres, que es posen a la seva disposició al Campus Virtual amb l’antel·lació suficient per a facilitar la seva lectura abans de les sessions en què es comentaran)
 

  • Agra Romero, Mª Xosé. “Con armas, como armas: la violencia de las mujeres”. Isegoría. Revista de Filosofía Moral y Política, núm. 46, gener-juny 2012, p. 49-74.
  • Arendt, Hannah. Sobre la violència. Edició de Fina Birulés. Traducció d’Àngela Lorena Fuster i Gerard Rosich. Angle Editorial, 2011.
  • Cavarero, Adriana. Horrorismo. Nombrando la violencia contemporánea. Anthropos-UNAM, 2009.
  • Han, Byung-Chul. Topología de la violencia. Herder, 2016.
  • Martín Lucas, Belén, ed. Violencias (in)visibles. Intervenciones feministas frente a la violencia patriarcal. Icaria (Mujeres y Culturas), 2010.
  • Molas Font, Maria Dolors, ed. Violencia deliberada. Las raíces de la violencia patriarcal. Pròleg de Fina Birulés. Icaria (Mujeres y Culturas), 2007.
  • Segato, Rita Laura. La guerra contra las mujeres. Traficantes de sueños. Mapas, 2016.
  • Sorel, Georges. Reflexiones sobre la violencia. Prefaci d’Isaiah Berlin. Alianza Editorial, 2005.
  • Valcárcel, Amelia. Sexo y filosofía. Sobre “mujer” y “poder”. 1991. Horas y horas, 2013.
  • Zizek, Slavoj. Sobre la violencia: seis reflexiones marginales. Paidós, 2009.