Com entén l’antropologia social el concepte de crisi? A ‘En crisi’, a través d’entrevistes amb investigadores i expertes de diferents àmbits, explorarem les múltiples dimensions d’aquest fenomen, aprofundint en els problemes contemporanis més rellevants. El pòdcast, impulsat pel grup de recerca en Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS), tractarà amb rigor i sensibilitat, processos de canvi social complexos com la crisi migratòria, la situació del món rural, l’auge dels populismes o l’envelliment poblacional, entre molts altres.

Eloi Sendrós, com a conductor del programa, ens guiarà per aquestes qüestions, buscant aportar una mirada crítica i multidimensional sobre les crisis actuals.

Periodicitat: mensual

Idioma: català/castellà

Disponible a:

• Spotify
• Ivoox
• Apple Podcasts

En aquest episodi, a partir de diversos treballs realitzats a Catalunya, l’antropòleg Martin Lundsteen ens explica com situacions i conflictes condicionats per les desigualtats econòmiques, la segregació urbana i el racisme institucional són constituïts com a conflictes derivats de la diferència cultural, i emmarcats com a «problemes de convivència». Explorant que hi ha darrere d’aquesta categoria per explorar que s’amaga i que emmascara al mateix temps.

El Martin Lundsteen és antropòleg i investigador postdoctoral Ramon y Cajal a la Universitat de Barcelona, és membre del Grup d’Estudis sobre Reciprocitat (GER), membre de l’Observatori Antropològic del Conflicte Urbà i forma part del Consell Editor de la revista Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia.

Escolta l’episodi:

En l’episodi del podcast del mes de maig, davant l’auge creixent de construccions polítiques i mediàtiques sobre «la immigració i els seus problemes», abordem de forma crítica el fet migratori, les (im)mobilitats i els processos de construcció de diferències i d’alteritat, amb l’antropòloga Diana Mata Codesal.

La conversa se centra en com s’articulen els discursos sobre les migracions i en com aquests contribueixen a definir qui pot moure’s i en quines condicions. S’hi analitzen també les anomenades crisis migratòries des de la perspectiva de les (im)mobilitats, posant el focus en les desigualtats que regulen els desplaçaments humans i en els mecanismes que generen mobilitats privilegiades i immobilitats imposades.

L’episodi proposa una mirada que permet entendre les migracions com un fenomen complex i interconnectat amb altres dinàmiques socials, econòmiques i polítiques, més enllà de les representacions simplificades o alarmistes.

Escolta l’episodi:

Aquest setè capítol del pòdcast En crisi aborda una qüestió fonamental però sovint invisibilitzada: la distribució desigual del treball de cures i les seves implicacions socials, econòmiques i de gènere.

En el nostre context actual, les famílies –i molt especialment les dones– continuen assumint la responsabilitat principal de les tasques de cura. Aquesta càrrega es produeix majoritàriament en l’àmbit domèstic i, en un 85% dels casos, no és remunerada. Es tracta d’una feina essencial per al sosteniment de la vida quotidiana, però que sovint queda fora del reconeixement social i institucional.

Quines conseqüències té aquesta situació? Què passa quan aquest treball invisible no rep el suport necessari per part de les polítiques públiques? Com condiciona l’accés de les dones al mercat laboral? I quins són els costos socials, emocionals i personals d’aquesta desigualtat estructural?

Per reflexionar sobre aquestes qüestions, conversem amb Sílvia Bofill, antropòloga i professora de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. A través de la seva mirada, analitzem com les dinàmiques de cura revelen profundes asimetries en el repartiment del temps, del treball i del reconeixement social.

Escolta l’episodi:

En aquest sisè capítol del pòdcast, es conversa sobre les diferents expressions i declinacions de la crisi de l’habitatge, amb especial atenció als seus efectes en clau de gènere. Aquesta anàlisi es duu a terme amb Irene Sabaté, professora del Departament d’Antropologia Social de la UB.

En la primera part, es fa un recorregut des de la seva primera recerca a Berlín fins a la publicació de la seva darrera obra, Un lugar donde volver. Mujeres en lucha por una habitación propia, on es presenten els diferents processos de mercantilització, privatització i financiarització de l’habitatge i com aquest s’ha convertit en una de les més grans problemàtiques socials actuals. Des d’una aproximació antropològica, es busca desdibuixar l’objecte d’estudi per adoptar una perspectiva relacional i processual, que vagi més enllà de la conceptualització de l’habitatge com un simple sostre i quatre parets, subratllant-ne les múltiples funcions socials i vitals.

A continuació, des d’una perspectiva feminista, s’analitzen les interconnexions entre l’habitatge, el treball i les cures, així com les condicions residencials canviants dels grups domèstics al llarg de les seves trajectòries. Finalment, s’explora com l’entorn habitat influeix en la percepció de l’habitatge com a llar, facilitant o dificultant aquest procés.

Escolta l’episodi:

El sorgiment de les anomenades «noves dretes» s’ha convertit en un fenomen global, amb expressions diverses segons el context nacional. Tot i compartir certes estratègies i discursos, cada cas presenta dinàmiques pròpies que cal analitzar en profunditat. Aquest ha estat el punt de partida de la conversa que hem tingut amb l’antropòleg Pablo Semán, amb qui hem explorat l’auge de Javier Milei a l’Argentina i les claus que expliquen el seu ascens polític. Per què moviments com La Libertad Avanza han aconseguit captar el vot de sectors populars tradicionalment allunyats d’aquestes propostes? Quin paper hi juguen la crisi econòmica, la precarització i el descontentament social?

Per aprofundir en aquestes qüestions, també ens ha acompanyat el sociòleg Alejandro Gorr, qui ha aportat la seva perspectiva sobre les transformacions polítiques i socials que han facilitat aquest canvi. Junts, hem analitzat com les condicions materials de vida influeixen en la configuració de noves identitats polítiques i en l’adopció d’un discurs que qüestiona les institucions tradicionals. Un debat imprescindible per entendre les tensions i els desafiaments que planteja l’expansió de les noves dretes arreu del món.

Escolta l’episodi:

En el tercer capítol del pòdcast, ens preguntem: És segura la nostra alimentació? Com ens afecten els productes químics que es troben en els aliments? Quins riscos es deriven d’aquests compostos en el que mengem? Cristina Larrea, catedràtica d’Antropologia Social, ens guia a través d’una anàlisi exhaustiva de la cadena de toxicitat que acompanya els aliments, des de la seva producció fins a la ingesta. Aquesta cadena no només impacta en el medi ambient, sinó que també afecta profundament la salut dels productors i consumidors.

A més, abordarem els condicionants econòmics i polítics que perpetuen i fins i tot incentiven l’ús de químics intoxicants en els processos de producció alimentària. Reflexionarem sobre com aquestes dinàmiques contribueixen a mantenir pràctiques que tenen conseqüències negatives tant a nivell mediambiental com en el cos humà, afectant especialment les comunitats més vulnerables.

Escolta l’episodi:

En el segon capítol d’‘En crisi’, ens endinsem en les profundes transformacions que estan vivint les regions rurals i de muntanya perifèriques, i analitzem els reptes socials, econòmics i ambientals als quals s’han de fer front. A més, explorarem les diverses respostes que estan sorgint en aquestes àrees com a resposta a aquesta nova realitat, com a mecanismes d’adaptació i resistència davant les dificultats que planteja aquest context de crisi.

Per tal d’aprofundir en aquest tema, conversarem amb Camila del Mármol, professora del Departament d’Antropologia Social i membre del grup de recerca CRITS, qui actualment codirigeix un projecte de recerca centrat en les transformacions polítiques que es produeixen al Pirineu català, amb l’objectiu de comprendre els processos socials i territorials que modelen aquesta regió.

Escolta l’episodi:

En el primer episodi d’‘En crisi’ donem inici a una sèrie de capítols que exploraran a fons les diverses transformacions agràries, així com les realitats i desafiaments que enfronten les zones rurals i de muntanya, amb un focus especial en el sector agroproductiu. En aquesta ocasió, comptem amb la presència de Jordi Gascón, professor del Departament d’Antropologia Social i membre del grup de recerca CRITS, amb qui parlem sobre el malbaratament alimentari, un problema de gran rellevància actual.

Lluny de tenir la seva causa principal en qüestions merament organitzatives o tecnològiques, aquest fenomen troba el seu origen en les profundes relacions de desigualtat que recorren tot el sistema de producció i distribució d’aliments. Aquestes desigualtats configuren el paisatge actual del malbaratament, fent necessari abordar la qüestió des d’una perspectiva estructural i de justícia social.

Escolta l’episodi:

Què volem dir quan diem que quelcom està en crisi? Quins canvis i transformacions caracteritzen les crisis? Eloi Sendrós, investigador del grup de recerca en Antropologia de les Crisis i les Transformacions Contemporànies (CRITS), ens explica que les crisis són processos de canvi social de gran complexitat. ‘En crisi’, el programa de pòdcast que ha impulsat el seu grup de recerca, tractarà des del rigor i la sensibilitat alguns d’aquests processos: des de la crisi migratòria fins a la crisi del món rural, passant pels populismes o l’envelliment poblacional, entre molts altres temes.

Escolta l’episodi: