Projectes en curs

Patrimonialización y musealización de las memorias. Etnografía comparada de lugares de memoria de Chile, Argentina y España (PAMM)

31/03/2025- 31/03/2029 Patrimonialización y musealización de las memorias. Etnografía comparada de lugares de memoria de Chile, Argentina y España (PAMM)
Programa: Fondo Nacional de Desarrollo Científico y Tecnológico (FONDECYT)
Codi: 1250099
Administració finançadora: Govern de Xile
Import: $235.018.000 (2.292.834,7€)
Investigadora Principal: Javiera Bustamante Danilo/co-IP: Alejandra Canals

Red Pirenaica de Innovación y Gestión Creativa del Patrimonio Cultural (PATRIM 4.0)

01/06/2023 – 01/11/2026 Red Pirenaica de Innovación y Gestión Creativa del Patrimonio Cultural (PATRIM 4.0)
Programa: Programa INTERREG-POCTEFA
Codi: EFA127/01
Administració finançadora: Unió Europea
Import: Import total projecte: 540.000,00€; Import total UB: 57.981,12€
Investigador Principal UB: Xavier Roigé. Altres investigadors membres de CRITS: Alejandra Canals

Sustainable Rural Education Strategy

01/12/2023 – 30/11/2026 Sustainable Rural Education Strategy
Programa: Capacity Building
Codi: I1PD000428
Administració finançadora: Education, Audiovisual and Culture Executive Agency (EACEA), Unió Europea
Import: Import total projecte: 820.000,00€; Import total UB: 121.525,00€
Investigador Principal UB: Xavier Roigé. Altres investigadors membres de CRITS: Alejandra Canals, Jordi Gascón, Camila del Mármol

Trabajo y dinámicas de poder: claves explicativas de la legitimación y la contestación social al turismo en los destinos de sol y playa (TURYCONTEST)

2024-2027 Trabajo y dinámicas de poder: claves explicativas de la legitimación y la contestación social al turismo en los destinos de sol y playa (TURYCONTEST)
Programa: Plan Estatal de Investigación Científica y Técnica y de Innovación. Proyectos de Generación de Conocimiento
Codi: PID2024-159363NB-I00
Administració finançadora: Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades
Import: 86.600,00€
Investigador Principal UB: Claudio Milano (i Alejandro Mantecón de la Universidad de Alicante)

Ecologia política de la salut: la colonització química dels plaguicides com a productora de cossos i territoris tòxics

Codi: PID2024-155523NB-I00
I.P.: Cristina Larrea Killinger
Membres de CRITS: Ferran Estrada i Violeta Argudo
Entitat finançadora: Programa General del Coneixement 2024
Finançament: 95.500 €
Període: 2025-2028
Més informació: https://www.ub.edu/toxicbody/es/

Estudi de l’impacte de la cura sobre la salut física, mental, emocional i econòmica de les mares de fills i filles amb discapacitat intel·lectual que fan criances perllongades

2025-2026, PI: Bofill-Poch, Sílvia. Estudi de l’impacte de la cura sobre la salut física, mental, emocional i econòmica de les mares de fills i filles amb discapacitat intel·lectual que fan criances perllongades.

Fundació Grífols (BEC-2025-012). 6.000€

Iniciatives habitacionals per a persones grans: alternatives residencials de base local i comunitària davant el repte de la desinstitucionalització de les cures (ALTERCARE)

RURALEX: Coneixement en crisi – La dinàmica de l’expertesa ambiental enmig del canvi rural

El projecte RURALEX es pregunta: Com està canviant el coneixement de les persones sobre el medi ambient a les zones rurals d’Europa, i com afecten aquests canvis als desafiaments socials, culturals i ecològics que afronten actualment les comunitats locals? En els darrers anys, les zones rurals europees han patit transformacions en la població i els usos del sòl, com la migració de persones cap a zones urbanes i l’abandonament de formes tradicionals d’agricultura. Aquests canvis han contribuït a una crisi urgent: la transformació i, en alguns casos, la pèrdua de l’expertesa i el coneixement ecològic. Això inclou tant el coneixement de la gent comuna (com ara pagesos o caçadors) com el dels anomenats “experts” (com ara legisladors o científics). Exemples d’això són la crema controlada practicada pels pagesos com a mètode de prevenció d’incendis forestals, o la construcció artesanal de barques d’un sol tronc per a la navegació fluvial en planes d’inundació. Tot i que aquesta crisi sovint és intangible i difícil d’identificar, té un impacte profund en les vides i paisatges europeus.

Els 17 investigadors que treballen en el projecte RURALEX estudiaran aquest fenomen en diversos casos arreu d’Europa: els Pirineus catalans i aragonesos, els Alps italians, l’antiga Alemanya de l’Est, la costa d’Estònia, el nord de Finlàndia, la conca del Danubi a Romania i Bulgària, i el sud-est del Regne Unit. Realitzarem recerques a llarg termini utilitzant mètodes qualitatius, com ara entrevistes, observació participant, estudi d’arxius i històries. També innovarem en els nostres propis mètodes de recerca, incloent-hi una eina creativa de cartografia (que anomenem “cartografia profunda multiespècie”) per recopilar i mostrar els diferents records, imatges i sons que narren la relació de les persones amb el medi ambient. En estudiar tant el coneixement intangible (implícit) com tangible (explícit) sobre els entorns rurals, mostrarem com els sabers heretats i adquirits recentment poden ajudar a afrontar els molts desafiaments de les comunitats rurals. RURALEX també destacarà la importància de disciplines humanístiques com l’antropologia i la història per comprendre i abordar problemes socials i ecològics urgents que afectaran profundament el futur d’Europa.

Paraules clau: coneixement, expertesa, rural, agricultura, multiespècie, mitjans de vida basats en la natura, exclusió social.

Consorci:
Líder del projecte: Roger Norum, Universitat d’Oulu, Finlàndia
Alessandro Rippa, Universitat d’Oslo, Noruega
Stefan Dorondel, Institut d’Estudis del Sud-est Europeu, Romania
Camila del Mármol, Universitat de Barcelona, Catalunya
Kadri Tür, Universitat de Tallinn, Estònia
Alice Eldridge, Universitat de Sussex, Regne Unit

Detalls del projecte:
Data d’inici: 1 de maig de 2025
Durada del projecte: 36 mesos
Pressupost del projecte: 1.499.663 €

Organitzacions finançadores:
Arts and Humanities Research Council (Regne Unit)
Estonian Research Council (Estònia)
Ministeri de Ciència i Innovació (Espanya)
Academy of Finland (Finlàndia)
The Research Council of Norway (Noruega)
UEFISCDI (Romania)

Socis associats:
Antoni Trasobares Rodríguez, Director, Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, Catalunya
Giuseppina Daniele, Presidenta, Museu Etnogràfic de Vallarsa, Itàlia
Helge Bruelheide, Director, Jardí Botànic de Halle-Wittenberg, Alemanya
Jordi Abella Pons, Director, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Catalunya
Liina Veskimägi-Iliste, Presidenta de la Junta, Unió d’Art Popular i Artesania d’Estònia, Estònia
Luis Ovidiu Popa, Director de Recerca, Museu Nacional d’Història Natural Grigore Antipa, Romania
Pentti Marttila-Tornio, Líder de Grup, Associació de la Conca del Riu Kiiminki, Finlàndia
Sarah King, Gestora de Rewilding, Rewilding Britain, Regne Unit
Susanne Grießbach, Directora, Centre d’Informació Ambiental i Conservació de la Natura Haus am See, Alemanya
Sébastien Moncorps, Director, Comitè Francès de la UICN, França
Virginia Maria da Silva Neto, Directora, Museu Francisco de Lacerda, Portugal

Pàgina web del projecte: http://ruralex.eu/

Implicacions per a les polítiques migratòries, l’exercici de drets i les cures transnacionals en la postpandèmia

Codi: PID2023-148591NB-I00

Entitat finançadora: Projectes de Generació de Coneixement, Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats

Durada: 01/09/2024 – 30/06/2027

Import: 71.250,00 €

Investigadora principal: Antía Pérez Caramés

Membre de l’equip de recerca: Diana Mata-Codesal

Fotografia: UN Women/Staton Winter

Fins a quin punt s’ha consolidat l’essencialitat com una nova forma de regulació de la condició de ciutadania? En quina mesura això suposa una continuïtat i en quina una ruptura amb mesures prèvies d’atribució de drets? Com s’articula en el marc de la imbricació de desigualtats de classe, gènere i origen? Quines implicacions té això per al desenvolupament dels seus treballs i l’exercici dels seus drets? Com s’expressa la discrepància entre l’emmarcament institucional i l’experiència individual i col·lectiva del treball essencial? Quines són les formes que pren la reproducció social de les migrants treballadores essencials en la postpandèmia? Com s’estructuren les relacions laborals en les ocupacions essencials exercides per dones migrants?

Tensions entre el dret a l’habitatge i la propietat privada en les relacions d’arrendament. Un enfocament sociojurídic (TEVIPROP)

Referència: PID2022-138661NB-I00

IP: Irene Sabaté (Universitat de Barcelona) i Marco Aparicio (Universitat de Girona)

Període: 2023-2026

Finançament: 72.250 €

Descripció:

El projecte Tensions entre el dret a l’habitatge i la propietat privada en les relacions d’arrendament. Un enfocament sociojurídic (TEVIPROP) implicarà la col·laboració d’un equip interdisciplinari, a cavall entre els àmbits de l’Antropologia social (IP Irene Sabaté, Universitat de Barcelona) i el Dret (IP Marco Aparicio, Universitat de Girona), amb aportacions també des d’altres disciplines de les ciències socials.

Com a objectiu general, es planteja comprendre els actors, discursos i pràctiques que operen en la tensió entre la propietat privada i el dret a l’habitatge en el mercat del lloguer, de cara a identificar els obstacles amb què topa actualment la consecució del dret a l’habitatge, en el marc de la realització de la funció social de la propietat. Per aconseguir aquest objectiu, se centrarà en l’estudi de dos fenòmens: la discriminació d’uns certs col·lectius en l’accés a l’habitatge de lloguer i les ocupacions sense títol d’habitatges buits. Aquestes qüestions s’abordaran mitjançant una metodologia qualitativa que combinarà:

• Etnografia: mitjançant entrevistes, grups focals i anàlisis de casos de conflicte en l’àmbit de les relacions d’arrendament en àrees urbanes de Catalunya.
• Anàlisi jurídic: de legislació, doctrina i jurisprudència en perspectiva comparada, de cara a construir coneixement rellevant per al disseny de polítiques públiques i la reformulació del marc normatiu, així com inspirar formes d’autotutela de drets.

En última instància, es pretén generar un impacte en la societat, contribuint a la garantia del dret a l’habitatge i la funció social de la propietat, i també un impacte científic, fent aportacions a debats teòrics vigents sobre l’abast de les potestats de les persones propietàries d’habitatges, la naturalització de la cultura de la propietat, la legitimitat o il·legitimitat de les diferents pràctiques entorn de l’aprovisionament d’habitatge i l’extracció de rendes a partir d’aquesta, les responsabilitats de les diferents administracions públiques en la regulació del mercat arrendatici en conjunció amb la garantia de drets, o la intersecció de diferents factors de desigualtat en l’exercici del dret a un habitatge adequat.