A més dels criteris que afecten la nomenclatura organitzativa de la Universitat de Barcelona, que es recullen en aquest llibre d’estil, podeu consultar totes les unitats orgàniques (en català, castellà i anglès), en l’aplicació de centres gestors, d’accés restringit al personal i que manté la Secretaria General.

L’objectiu d’aquests criteris és establir les bases per a un directori de noms de la Universitat de Barcelona —d’unitats, càrrecs i espais físics— coherent, normatiu i adequat.

Aquesta nomenclatura es fa visible en la imatge corporativa, en la documentació institucional, en el web, en la senyalització d’espais, en les targetes identificatives del personal, en les bases de dades de gestió, etc., a més de les referències indirectes que hi fan altres organismes.

Aquesta multiplicitat d’àmbits en què apareixen elements del nomenclàtor i la diversitat d’actors que els poden fer servir, pot generar una situació de coexistència de múltiples formes (sovint errònies tant des del punt de vista conceptual com lingüístic) per denominar una mateixa realitat, cosa que va en detriment de la imatge de transparència, unitat i modernitat que ha de donar la Universitat.

En aquests criteris i amb l’objectiu que els usuaris siguin com més autònoms millor a l’hora de denominar unitats noves o de referir-se a les existents s’ha treballat en aquesta doble línia:

• s’han establert els principis bàsics i els criteris lingüístics elementals que cal tenir en compte perquè els noms de les unitats siguin funcionals i normatius;
  
  
• s’han fixat les estructures lingüístiques de cada grup d’unitats paral·leles, de manera que els noms de les unitats siguin adequats i coherents uns respecte als altres.
  

D’aquesta manera, el nomenclàtor comença a dotar-se d’una estructura lògica, explícita, més adequada i àgil, que permet respondre als reptes actuals però també als de futur.

Les denominacions de les entitats i unitats organitzatives de la Universitat de Barcelona:

• Han de ser en llengua catalana, al marge que se’n facin traduccions cap a altres llengües.
  
  
• Han de ser funcionals, concises, precises i transparents —fàcilment identificables i descriptives.
  
  
• Han de ser coherents amb altres denominacions paral·leles o relacionades.
  
  
• Han de ser lingüísticament adequades i respectar els criteris lingüístics i d’estil de la Universitat.
  
  
• Han de mantenir els nexes lingüístics (articles, preposicions, conjuncions, etc.) necessaris.
  
  
• Han de ser preferentment breus (i no ultrapassar els cent caràcters, inclosos els espais en blanc).
  
  
• Han de tendir a la democratització i la modernització, i obviar marques de gènere.

Els criteris que poden ser útils a l’hora d’establir denominacions d’unitats i de càrrecs de la Universitat de Barcelona són els següents:

• Majúscules i minúscules
  
  
• Coordinació de sintagmes nominals
  
  
• Concordança de gènere i nombre en el sintagma nominal
  
  
• L’apòstrof tipogràfic
  
  
• Designació de col·lectius o grups de persones en comptes de càrrecs (per exemple, sindicatura i síndic, adjuntia i adjunt)
  
  
• Traducció de denominacions i noms propis

Amb l’objectiu que el nomenclàtor de la Universitat de Barcelona segueixi unes regles de denominació clares, precises, funcionals, transparents i coherents, s’estableixen una sèrie de patrons lingüístics de caràcter orientatiu per facilitar la construcció dels noms de les unitats orgàniques. Cal tenir en compte que únicament es tipifiquen patrons majoritaris aplicables a denominacions semblants —de manera que no totes les denominacions orgàniques de la Universitat es poden reduir a aquesta tipologia d’estructures.

La informació es presenta en quadres. Cada quadre conté tres tipus d’informació diferents: a) els tipus de patrons, b) les estructures lingüístiques, i c) els exemples.

• Genèric + Específic
  
  El nom que designa el tipus d’unitat va seguit d’una estructura específica que la distingeix. La part específica és única, no apareix en cap altra denominació. Per exemple: Àrea de Suport a la Recerca, Departament de Psicologia Bàsica, etc.
  
  
• Genèric + Patró
  
  El nom que designa el tipus d’unitat va seguit d’una estructura específica que la distingeix. La part específica és previsible i coincideix amb el patró d’una altra unitat. Per exemple: Direcció de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, Secretaria d’Estudiants i Docència de Física, etc.
  
  
• Genèric + Específic de patró
  
  El nom que designa el tipus d’unitat va seguit d’una estructura específica que la distingeix. La part específica és previsible i coincideix amb una part del patró d’una altra unitat. Per exemple: Centre de Belles Arts, Oficina de Gestió Departamental de Química Orgànica, etc.
  
  
• Ø
  
  En l’estructura d’aquestes denominacions no hi ha genèric. Per exemple: Gestió de la Recerca, Protecció Radiològica, etc.

En aquest cas, s’expliciten les estructures lingüístiques en què es concreten els patrons. A part dels genèrics que formen el nom de les unitats, s’especifiquen les categories gramaticals dels específics (noms, adjectius, etc.) i els connectors que uneixen genèric amb específic (preposicions, articles, conjuncions, etc.). En el cas de noms formats per un genèric i un patró (Administració de l’Àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació, per exemple), en general el connector que es fa servir per enllaçar-los és una contracció (del, de la, de l’, dels o de les).

Per il·lustrar l’aplicació dels patrons i de les estructures lingüístiques, s’han triat alguns exemples representatius.

Òrgans de govern






Grup Universitat de Barcelona




Centres docents




Departaments




Unitats transversals














Administracions de centre i de Campus

S’estableixen, en primer lloc, les estructures de centre i de Campus, que serviran per completar l’específic del nom de les administracions corresponents.








Un cop establerts aquests tres patrons, definim els corresponents a les administracions de centre i de Campus:






Organització interna de les administracions de centre i de Campus