A més dels criteris que afecten la nomenclatura organitzativa de la Universitat de Barcelona, que es recullen en aquest llibre d’estil, podeu consultar totes les unitats orgàniques (en català, castellà i anglès), en l’aplicació de centres gestors, d’accés restringit al personal i que manté la Secretaria General.
L’objectiu d’aquests criteris és establir les bases per a un directori de noms de la Universitat de Barcelona —d’unitats, càrrecs i espais físics— coherent, normatiu i adequat.
Aquesta nomenclatura es fa visible en la imatge corporativa, en la documentació institucional, en el web, en la senyalització d’espais, en les targetes identificatives del personal, en les bases de dades de gestió, etc., a més de les referències indirectes que hi fan altres organismes.
Aquesta multiplicitat d’àmbits en què apareixen elements del nomenclàtor i la diversitat d’actors que els poden fer servir, pot generar una situació de coexistència de múltiples formes (sovint errònies tant des del punt de vista conceptual com lingüístic) per denominar una mateixa realitat, cosa que va en detriment de la imatge de transparència, unitat i modernitat que ha de donar la Universitat.
En aquests criteris i amb l’objectiu que els usuaris siguin com més autònoms millor a l’hora de denominar unitats noves o de referir-se a les existents s’ha treballat en aquesta doble línia:
D’aquesta manera, el nomenclàtor comença a dotar-se d’una estructura lògica, explícita, més adequada i àgil, que permet respondre als reptes actuals però també als de futur.
L’objectiu d’aquests criteris és establir les bases per a un directori de noms de la Universitat de Barcelona —d’unitats, càrrecs i espais físics— coherent, normatiu i adequat.
Aquesta nomenclatura es fa visible en la imatge corporativa, en la documentació institucional, en el web, en la senyalització d’espais, en les targetes identificatives del personal, en les bases de dades de gestió, etc., a més de les referències indirectes que hi fan altres organismes.
Aquesta multiplicitat d’àmbits en què apareixen elements del nomenclàtor i la diversitat d’actors que els poden fer servir, pot generar una situació de coexistència de múltiples formes (sovint errònies tant des del punt de vista conceptual com lingüístic) per denominar una mateixa realitat, cosa que va en detriment de la imatge de transparència, unitat i modernitat que ha de donar la Universitat.
En aquests criteris i amb l’objectiu que els usuaris siguin com més autònoms millor a l’hora de denominar unitats noves o de referir-se a les existents s’ha treballat en aquesta doble línia:
- s’han establert els principis bàsics i els criteris lingüístics elementals que cal tenir en compte perquè els noms de les unitats siguin funcionals i normatius;
- s’han fixat les estructures lingüístiques de cada grup d’unitats paral·leles, de manera que els noms de les unitats siguin adequats i coherents uns respecte als altres.
D’aquesta manera, el nomenclàtor comença a dotar-se d’una estructura lògica, explícita, més adequada i àgil, que permet respondre als reptes actuals però també als de futur.
Citació recomanada:
«Unitats organitzatives» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=1804> [consulta: 31 març 2023].
