Gracpe

Soco

RelNet: cartografiant les xarxes religioses de la Babilònia antiga

Un projecte de la Universitat de Barcelona analitza els viatges sagrats i les connexions entre temples per entendre la societat del primer mil·lenni aC. El projecte RelNet (PID2022-136740NB-I00), liderat per la professora Serra Húnter Rocío Da Riva a la Universitat de Barcelona, se centra en l’estudi de les xarxes religioses a la Babilònia de finals del primer mil·lenni abans de la nostra era. La iniciativa investiga com els moviments, els itineraris i els contactes entre diferents centres de culte configuraven un entramat complex de relacions en què la religió articulava la vida social, política i cultural. Llegir Notícia a Departament de Recerca i Universitats Gencat 

RelNet: cartografiant les xarxes religioses de la Babilònia antiga Llegeix més »

L’Ajuntament de Calafell habilita un centre de recerca per a la Universitat de Barcelona destinat a la recerca del patrimoni històric i arqueològic del municipi 

La col·laboració entre l’Ajuntament de Calafell i la Universitat de Barcelona te una tradició de més de 40 anys, dirigida des dels seus orígens per dos catedràtics de la UB, Joan Sanmartí i Joan Santacana. Aquesta col·laboració va tenir com a resultat principal l’excavació i reconstrucció arquitectònica experimental de la Ciutadella Ibèrica de Calafell, un exemple de museografia didàctica.  Actualment, en el marc d’un conveni entre les dues institucions per tal d’oferir pràctiques externes del Grau d’Arqueologia als alumnes de la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Calafell ha iniciat la rehabilitació de la Casa del Robert, situada a tocar del castell medieval de la població. 

L’Ajuntament de Calafell habilita un centre de recerca per a la Universitat de Barcelona destinat a la recerca del patrimoni històric i arqueològic del municipi  Llegeix més »

Workshop “Temples, traditions and texts: cultural production under Seleucid imperial rule”

Workshop “Temples, traditions and texts: cultural production under Seleucid imperial rule”, Barcelona 16.-17. April 2026 (Reial Monestir de Pedralbes & Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya). Temples, traditions and texts” brings together specialists in Assyriology, Mesopotamian archaeology, Biblical Studies, Egyptology, and the history of Hellenistic Greek culture to investigate textual production in the broader framework of Seleucid imperial rule. Our shared focus is the spectrum of cultural responses—ranging from resistance and contestation to accommodation and creative adaptation—to processes oen described as “forced” or “hegemonic” Hellenization within the societies of the ancient Near East and Egypt. By concentrating on temple milieus and their priestly corpora, the workshop aims to illuminate the role of learned elites in negotiating imperial domination, cultural pressure, and the emergence of a transregional koinè in the Seleucid and early post-Seleucid periods. At the core of our discussion stand priestly texts—ritual series, cultic instructions, commentaries, chronicles, historiographical compositions, scientific and divinatory corpora understood not as static repositories of tradition but as dynamic instruments of identity construction and cultural boundary maintenance. We will examine how these texts reconfigure older traditions in dialogue with, or in tension against, new political configurations and the encroaching presence of Greek language, institutions, and forms of knowledge. In particular, we ask how scribal strategies such as archaism, canonization, recontextualization, and selective innovation functioned as modes of discursive resistance or controlled integration vis-à-vis Hellenistic imperial culture. Sessions of the workshop: 1. Communities and festivals; 2. Temples and priests; 3. History and Memory. This workshop is organized by R. Da Riva (Universitat de Barcelona) and funded by the ICREA Acadèmia Research Award

Workshop “Temples, traditions and texts: cultural production under Seleucid imperial rule” Llegeix més »

Entre el 9 i l’11 d’abril membres del PROMAC-GRACPE van participar en el V ENCONTRO PENINSULAR DE NUMISMÁTICA ANTIGA (EPNA) a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto (Portugal)

Entre el 9 i l’11 d’abril membres del PROMAC-GRACPE van participar en el V ENCONTRO PENINSULAR DE NUMISMÁTICA ANTIGA (EPNA) a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto (Portugal) https://v-encontro-epna.weebly.com/  L’equip va presentar dues comunicacions: la primera, “Conflicte i destrucció en territori cossetà: les monedes de la ciutat de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès, Tarragona)”, es va centrar en l’anàlisi de les monedes recuperades en context estratigràfic en aquest nucli urbà, especialment un petit tresor de divisors d’Emporion i imitacions.  La segona comunicació, “Les monedes del campament de Ventafarines (Aitona, Lleida): la retirada dels pompeians d’Ilerda (49 aC)”, va presentar els primers resultats de les prospeccions arqueològiques realitzades a la comarca del Segrià, i el conjunt de monedes vinculades a un dels campaments pompeians durant la seva retirada d’Ilerda, perseguits per les tropes de J. Cèsar. 

Entre el 9 i l’11 d’abril membres del PROMAC-GRACPE van participar en el V ENCONTRO PENINSULAR DE NUMISMÁTICA ANTIGA (EPNA) a la Facultat de Lletres de la Universitat de Porto (Portugal) Llegeix més »

Arqueologia experimental a l’Urgell 

Aquest 11 d’abril els companys del Centre d’Estudis Lacetans (CEL) han extret més de 300 peces de ceràmica ibèrica (àmfores, tenalles, kalathoi…) cuites el 29 de novembre de 2025 en un forn construït al jaciment dels Estinclells (Verdú, l’Urgell), en el marc del projecte “Característiques i evolució del poblament d’època ibèrica (ilergècia oriental) i època romana a l’Urgell”.  Aquest forn és una reproducció experimental dels forns excavats a la zona del Penedès en el projecte “El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romana republicana”.  Els resultats d’aquesta experiència refermen el compromís de l’equip en la recerca i transferència del coneixement científic.  https://www.tarrega.tv/el-complex-arqueologic-dels-estinclells-recupera-el-secret-de-la-ceramica-iberica

Arqueologia experimental a l’Urgell  Llegeix més »

Finalitza una nova campanya d’excavació en el Puig de Sant Andreu (Ullastret)

En el marc dels projectes de recerca “Estudio interdisciplinar del fenómeno urbano entre los Iberos del norte” (PID2023-150153NB) i “Origen i desenvolupament de les ciutats indigetes i laietanes: Ullastret i Ilturo” (CLT/2022/ARQ001SOLC/177), en col·laboració amb el MAC-Ullastret, l’equip PROMAC del GRACPE, entre el 13 i el 31 d’octubre, ha iniciat l’excavació d’un sondeig a la zona 32 de la ciutat ibèrica.  L’objectiu ha estat caracteritzar un gran mur situat a l’est de la muralla del segle VI aC, amb una longitud d’uns 170 m de sud a nord. En el seu extrem meridional és visible en un tram de 50 m (parcialment cobert per una refacció de la muralla en el segle IV aC), després desapareix en un tram de 60 m (sector on s’ha realitzat prèviament una prospecció amb tomografia elèctrica) i torna a ser visible al nord en un tram de 60 m, on sembla localitzar-se l’accés.  La hipòtesi més versemblant és que es tracta de la muralla més antiga de l’assentament, que tancava únicament la zona més elevada del turó per la banda oest. Els treballs d’excavació continuaran en properes campanyes, per a poder caracteritzar i datar aquesta construcció defensiva. 

Finalitza una nova campanya d’excavació en el Puig de Sant Andreu (Ullastret) Llegeix més »

Conferència: Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC)

El passat dissabte 4 d’octubre es van presentar al saló de plens de l’ajuntament de Traiguera (Castelló) els primers resultats dels treballs de prospecció realitzats a l’entorn de l’antiga Intibili (Traiguera), en el marc del projecte Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC).  Intibili va ser assetjada per l’exèrcit cartaginès d’Asdrúbal Barca els anys 216-215 aC. A banda de nombroses monedes hispano-cartagineses i projectils de plom del període, les prospeccions també han recuperat restes materials d’altres períodes històrics, especialment de la Guerra dels Segadors, durant les incursions francocatalanes després de la conquesta de Tortosa el 1648.  La conferència “Guerra i conflicte a Intibili-Traiguera: de la Segona Guerra Púnica a la Guerra Civil Espanyola” va ser impartida per Òscar Caldés. Va ser realitzada en el marc de la Fira Romana – Thiar Iulia, i va comptar amb una important presència de públic, en la seva immensa majoria veïns de la població. 

Conferència: Guerra i conflicte al nord-est de la Península Ibèrica en època romana republicana (segles III-I aC) Llegeix més »

Conferència “Kissa, el nostre llegat ibèric”, a l’Institut Jaume Huguet de Valls

El passat divendres 3 d’octubre de 2025 els directors de les excavacions a la ciutat ibèrica del Vilar de Valls, Pau Menéndez i Jaume Noguera, van presentar la conferència “Kissa, el nostre llegat ibèric”, a l’Institut Jaume Huguet de Valls. La xerrada va ser moderada per Pau Moranda, alumne de l’institut, en el marc del seu Treball de Recerca sobre les investigacions arqueològiques realitzades a la ciutat ibèrica. Els alumnes de l’institut actualment estan editant el vídeo de la xerrada, per penjar-la a youtube.  La divulgació dels resultats d’aquestes intervencions a la població de Valls és una de les prioritats del GRACPE i del projecte d’investigació. El nucli urbà del Vilar, l’antiga Kissa, va ser atacat i parcialment destruït (però no abandonat) a l’inici de la Segona Guerra Púnica, probablement per l’exèrcit cartaginès d’Anníbal Barca. 

Conferència “Kissa, el nostre llegat ibèric”, a l’Institut Jaume Huguet de Valls Llegeix més »

Realització d’una secció a la necròpolis dels Castellons (Flix)

Campanya d’excavacions a la necròpolis del primer ferro (segles VII-VII aC) dels Castellons (Flix)

Entre el 30 d’agost i el 10 de setembre s’ha dut a terme la 3a campanya d’excavacions a la necròpolis del primer ferro (segles VII-VII aC) dels Castellons (Flix), amb l’obertura d’un nou sector. Enguany ha estat possible documentar, per primera vegada, la presència d’una urna de tancament hermètic a torn intacta, cosa que suggereix la continuïtat dels enterraments en el segle V aC. Destapant un sepulcre de cremació després de 2700 anys – Enllaç youtube video

Campanya d’excavacions a la necròpolis del primer ferro (segles VII-VII aC) dels Castellons (Flix) Llegeix més »

Campanya d’excavacions a la ciutat cessetana de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès).

Durant el mes d’agost s’ha desenvolupat una nova campanya d’excavacions a la ciutat cessetana de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Enguany l’objectiu ha estat delimitar totalment pel sud i per l’oest el perímetre defensiu de l’assentament. Els treballs han descobert un tram de muralla d’uns 200 m de longitud, amb una amplada variable entre els 4 i els 6 m i una gran porta situada al sud-est, defensada per un potent bastió, que caldrà caracteritzar en futures campanyes.

Campanya d’excavacions a la ciutat cessetana de les Masies de Sant Miquel (Banyeres del Penedès). Llegeix més »