El verb afectar, en el sentit de ‘causar un efecte’, és transitiu. Per tant, el complement d’aquest verb no pot anar introduït per la preposició a.













Segons aquesta precisió, doncs, cal fer la substitució pronominal corresponent pròpia dels verbs transitius (el, la, els o les).







Pot donar-se el cas que el pronom li acompanyi el verb afectar, que duu llavors dos complements: la cosa i la persona afectades.

En general, el verb aplicar és transitiu i, per tant, va acompanyat d’un complement directe que expressa el que s’aplica.




Sovint apareix en construccions impersonals amb passiva pronominal. En aquest cas, doncs, ha d’anar acompanyat del pronom es.




En taules o altres textos resumits es fa servir a vegades l’expressió incorrecta no aplica, com a desenvolupament de la sigla NA, que cal substituir per no aplicable o no s’aplica.

El verb aprofundir té diversos significats en sentit figurat: ‘fer més profund’, ‘estudiar a fons’ i ‘anar al fons de les coses’. En els dos primers casos, el verb va seguit d’un complement sense preposició.




En el segon cas, també es pot construir la frase sense cap tipus de complement.



En canvi, en el tercer cas (quan aprofundir significa ‘anar al fons de les coses’), el complement que apareix ha d’anar amb preposició, ja que aquest complement no expressa el tema o la qüestió que s’aprofundeix, sinó el camp o l’àmbit en què s’entra.



Cal tenir en compte que la preposició ha de ser en (com en l’exemple) i no pas amb.



Com aprofundir, els verbs pensar, creure i somiar, quan van seguits de preposició, davant de sintagma nominal usen en i no pas amb.

El verb cessar, quan significa ‘dimitir’, es pot construir de dues maneres:

• Sense complement explícit.
  
  

  La directora del Departament de Filologia Italiana ha cessat.

  
  

  El degà va demanar a la directora que cessés.

  
  
  
• Amb complement explícit, introduït per de, en o com a.
  
  

  Carme Cruz ha cessat de directora.

  
  

  Carme Cruz ha cessat en la direcció.

  
  

  Carme Cruz ha cessat com a directora.

Contràriament al verb dimitir, cessar no admet un ús transitiu.




No es pot utilitzar, doncs, en el sentit de ‘destituir’ algú del seu càrrec; és un mateix qui cessa en un càrrec.






En llenguatge administratiu, sovint es defuig d’aquests verbs transitius (destituir, separar, rellevar, remoure, revocar) per la càrrega negativa que comporten i s’opta per una perífrasi amb cessar que permet utilitzar-lo correctament.

De l’acció de prémer algun botó del ratolí de l’ordinador se’n diu clic.

Per expressar verbalment aquesta acció tant es pot dir





com

El verb contactar, que té el sentit de ‘establir contacte’, exigeix un complement precedit de la preposició amb.




En conseqüència, l’única pronominalització possible és amb el pronom hi, quan el complement és en tercera persona. En la resta de casos (primera i segona), cal deixar el complement explícit.







Al costat del verb contactar, hi ha la construcció posar en contacte, que té un comportament anàleg.




En contextos que exigeixen molta concisió i en què cal simplificar la informació, com ara llocs web o textos publicitaris, es pot optar per usar simplement Contacte.

El verb delegar és transitiu, és a dir, va acompanyat de complement directe.




En el primer cas, el complement directe fa referència a la persona o l’organisme a qui algú traspassa el poder o encarrega una funció.





En el segon cas, el complement directe indica els poders o funcions traspassats. La persona o l’organisme que els rep, si s’esmenta, apareix com a complement indirecte precedit de les preposicions a o en.





En el cas de construccions en què només s’expressi la persona o l’organisme que rep el poder, sense fer esment ni de les funcions ni de les facultats delegades, cal respectar la construcció transitiva, de manera que aquest element no pot aparèixer precedit de preposició.

El verb dimitir es pot usar com a transitiu, cas en què el complement directe designa el càrrec. Igualment es pot usar amb valor absolut, sense el complement directe explicitat. També es pot usar com a verb intransitiu, seguit de la preposició de o de la locució com a.






El participi d’aquest verb, però, no s’ha d’usar com a adjectiu amb el significat de ‘dimissionari’ ni de ‘destituït’.

Amb el sentit de ‘tenir una cosa i treure’n un profit o un avantatge’, el verb gaudir sempre s’ha d’utilitzar amb el complement precedit per la preposició de.








En canvi, quan gaudir vol dir ‘viure’ o ‘fruir’, admet introduir el complement sense preposició.




En tot cas, al costat del verb gaudir, del qual sovint s’abusa, hi ha contextos en què es poden fer servir altres verbs, com ara assaborir, tenir, xalar, passar-s’ho bé, divertir-se, delectar-se, etc.







D’altra banda, convé recordar que el diccionari normatiu no recull el verb disfrutar i, per tant, s’ha de substituir per qualsevol de les alternatives anteriors.

El verb incumbir és sempre intransitiu i, per tant, el complement que l’acompanya ha d’anar introduït per la preposició a.




Segons aquesta precisió, els pronoms febles de tercera persona que substitueixen aquest complement són li per al singular i els per al plural.

El verb informar té significats diferents segons que sigui transitiu (‘posar algú al corrent d’alguna cosa’; ‘dotar de forma’), intransitiu (‘els fiscals i els advocats, parlar en compliment del seu càrrec’) o pronominal (‘procurar-se notícies entorn d’algú o d’alguna cosa’). Cal tenir-ho en compte i evitar l’ús de la forma intransitiva amb complement directe.

El verb interferir té significats diferents segons si es fa servir sense pronom (interferir) o com a verb pronominal (interferir-se).

• Quan s’usa sense pronom significa ‘afectar o produir interferències’, i va seguit d’un complement introduït per la preposició en. És incorrecte, doncs, usar la preposició amb per introduir-lo.
  
  

  El clima interfereix en la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

  
  

  El clima interfereix amb la vida quotidiana dels habitants d’aquests països.

  
  
  En l’àmbit de la química, però, va seguit d’un complement sense preposició.
  
  

  Un antagonista és un fàrmac que interfereix l’activitat metabòlica d’un enzim, per exemple.

  
  
  
• Quan s’usa pronominalment, interferir-se significa ‘interposar-se en el camí d’algú o d’alguna cosa’ (tant en sentit real com figurat), i es pot usar sense complement o amb complement de règim.
  
  

  Fins que no es van repartir bé la redacció dels punts de la memòria, s’interferien contínuament.

  
  

  Aquest vicerector tendeix a interferir-se en la gestió del rector.

  
  

  Aquest vicerector tendeix a interferir-se amb el rector.

En la llengua general, el verb interposar significa ‘posar una cosa entre dues coses’ i, per tant, és la forma més precisa per referir-se, en l’àmbit jurídic, a l’acció de ‘formalitzar un recurs’, que se situa entre una resolució i el nou tràmit que es genera.

Aquest verb regeix dos complements: el recurs i, opcionalment, contra qui o què s’interposa.

.



La persona o cosa contra la qual s’interposa el recurs, si s’esmenta, va precedida de la preposició contra.




Cal tenir en compte que el verb interposar es reserva per als recursos. Per a la resta de documents (demandes, querelles, denúncies, etc.), és preferible de fer servir els verbs formular o presentar.

En l’àmbit acadèmic, el verb matricular exigeix l’ús de preposició per introduir el complement que indica el curs, l’assignatura o l’ensenyament.







A més de la preposició de, també es pot introduir amb les preposicions a o en.





En aquest sentit, l’exigència de la preposició impedeix que es puguin fer construccions amb les formes de participi (matriculat, matriculada, matriculats i matriculades).

El verb preocupar és transitiu en frases com les que es mostren tot seguit. El complement d’aquest verb, doncs, no pot anar introduït per la preposició a.







Quan el complement del verb preocupar de frases com les anteriors és substituït per un pronom feble de tercera persona, aquest pronom ha de ser el, la, els o les.









En aquest sentit, cal remarcar que, en els textos de la Universitat de Barcelona, no és recomanable d’utilitzar el verb preocupar com a intransitiu, encara que aquest sigui un ús generalitzat en altres registres més informals. Per tant, cal anar alerta, sobretot, en la utilització d’alguns pronoms febles:

• No s’ha de fer servir el pronom li per substituir un complement singular del verb preocupar.
  
  

  Les conseqüències de la decisió no li preocupen.

  
  
  

  Li preocupa suspendre l’examen.

  
  
  
• No s’ha de fer servir el pronom els si es fa referència a un complement femení plural del verb preocupar.
  
  

  Això preocupa les professores del departament. = Això les preocupa.

  
  

  Això preocupa les professores del departament. = Això els preocupa.