Possessius
- Usos inadequats
- Possessius redundants
- Altres construccions que expressen possessió
- Posposats a un nom
- Posposats a un adverbi de lloc
Més informació
Abril, Joan; Riera, Elvira. «L’ús dels possessius». A: Llengua i ús: revista tècnica de normalització lingüística. Tercer quadrimestre 1997, núm. 10, pàg. 32-36.
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962], vol. i, pàg. 219-223. (Manuales; 10).
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 504-509. (Biblioteca Universitària; 22).
Badia, Jordi. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català . Barcelona: Castellnou,1997, pàg. 188.
Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
Ruaix, Josep. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed.,1985, pàg. 44-47.
Solà, Joan. Estudis de sintaxi catalana/2. 3a edició. Barcelona: Edicions 62, 1982, pàg. 34-40. (Llibres a l’Abast; 105).
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 6.1.2.1 i § 7.5.2.1.
Solà, Joan. «Els misteris dels possessius». A: Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa,1999, pàg. 91-99. (La Mirada).
Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 141-161.
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramática catalana. 3a reimpr. Madrid: Gredos, 1985 [1962], vol. i, pàg. 219-223. (Manuales; 10).
Badia i Margarit, Antoni Maria. Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, pàg. 504-509. (Biblioteca Universitària; 22).
Badia, Jordi. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català . Barcelona: Castellnou,1997, pàg. 188.
Bruguera, Jordi. Diccionari de dubtes i dificultats del català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000.
Ruaix, Josep. El català/2: Morfologia i sintaxi. Moià: Josep Ruaix ed.,1985, pàg. 44-47.
Solà, Joan. Estudis de sintaxi catalana/2. 3a edició. Barcelona: Edicions 62, 1982, pàg. 34-40. (Llibres a l’Abast; 105).
Solà, Joan et al. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002, vol. 2, § 6.1.2.1 i § 7.5.2.1.
Solà, Joan. «Els misteris dels possessius». A: Parlem-ne. Converses lingüístiques. Barcelona: Proa,1999, pàg. 91-99. (La Mirada).
Solà, Joan. Sintaxi normativa: estat de la qüestió. Barcelona: Empúries, 1994 , pàg. 141-161.
Els usos clarament correctes dels possessius són els que van lligats a una relació estricta de pertinença.
Hi ha altres usos, però, en què els possessius són inadequats, o fins i tot incorrectes, i cal emprar altres solucions, segons el tipus de construcció.
 | Va assistir al congrés amb el vistiplau del seu cap. |
| El meu departament és favorable a aquest acord. |
| Es matricula de l’assignatura Desigualtats Educatives i la seva Superació. |
Hi ha altres usos, però, en què els possessius són inadequats, o fins i tot incorrectes, i cal emprar altres solucions, segons el tipus de construcció.
- Possessius redundants.
No se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda. 
No se’n va recordar tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda. - Idea de possessió que la llengua resol amb altres construccions.
Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material. Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material.
Més informació
«Altres vies d’expressió de la possessió o pertinença». A: Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2016 § 16.5.3.
En els casos en què el context ja dona la idea de possessió o pertinença, l’ús del possessiu és redundant i n’hi ha prou amb l’article definit.
En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.
| Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la veu. |
 | Com que aquest any ha de fer molta docència, té molta cura de la seva veu. |
| En entrar al laboratori es va cordar la bata. |
| En entrar al laboratori es va cordar la seva bata. |
| La Facultat tancarà les portes per Nadal. |
| La Facultat tancarà les seves portes per Nadal. |
| Els cristalls es poden classificar segons la forma i la disposició. |
| Els cristalls es poden classificar segons la seva forma i la seva disposició. |
| No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a l’agenda. |
| No es va recordar de la reunió tot i que s’ho havia apuntat a la seva agenda. |
En canvi, el possessiu és adequat si s’utilitza per comparar o contrastar.
| No es va recordar de la reunió perquè s’ho havia apuntat a la seva agenda i no a la de la feina. |
Més enllà dels possessius, hi ha altres construccions en què la idea de possessió es resol genuïnament d’altres maneres.
- Es pot fer servir un pronom feble (en, hi, li, els, segons el context) en lloc del possessiu.
Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que en condicionen la caiguda. Qualsevol partícula sòlida està sotmesa a les forces gravitacionals que condicionen la seva caiguda. Un cop obert el recipient, cal introduir-hi el material sobrant. Un cop obert el recipient, cal introduir en el seu interior el material sobrant. La Comissió d’Avaluació li ha qualificat el treball final de grau amb una matrícula d’honor. La Comissió d’Avaluació ha qualificat el seu treball final de grau amb una matrícula d’honor.
En aquest cas no es pot emprar alhora el pronom i el possessiu, perquè seria redundant.Has d’agafar el bec de Bunsen i encendre’n la seva flama. - Es pot utilitzar el verb corresponent en comptes del nom.
La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren a assolir-la. La normalitat cultural era inexistent, de fet, però el restabliment del català com a llengua oficial i l’escola contribuïren al seu assoliment. Traslladarem la proposta al Consell de Govern perquè la discuteixi. Traslladarem la proposta al Consell de Govern per a la seva discussió.
Generalment, el possessiu ocupa la posició anterior al nom quan aquest és definit. En aquests casos, el possessiu va acompanyat de l’article.
Ara bé, en determinats casos, malgrat que el significat sigui definit, el possessiu va posposat al nom. Es tracta de construccions (generalment encapçalades per una preposició) del tipus a casa seva, en poder seu, problema seu, en nom seu, a parer seu, a càrrec seu, de part seva, en benefici seu, etc. En aquests casos, el possessiu no duu article.
| Ell és el meu professor. |
Ara bé, en determinats casos, malgrat que el significat sigui definit, el possessiu va posposat al nom. Es tracta de construccions (generalment encapçalades per una preposició) del tipus a casa seva, en poder seu, problema seu, en nom seu, a parer seu, a càrrec seu, de part seva, en benefici seu, etc. En aquests casos, el possessiu no duu article.
| Recolliré el títol de grau en nom seu. |
| Recolliré el títol de grau en el nom seu. |
| He vingut a casa teva per estudiar. |
| He vingut a la teva casa per estudiar. |
| Això és problema teu; ho has de solucionar. |
| Això és el teu problema; ho has de solucionar. |
El possessiu pot substituir el pronom personal fort després d’un adverbi de lloc. En aquest cas el possessiu no porta article.
En canvi, quan l’adverbi es nominalitza, el possessiu es col·loca al davant del nom i va precedit d’article.
| Està assegut darrere seu. |
| Està assegut darrere d’ell. |
En canvi, quan l’adverbi es nominalitza, el possessiu es col·loca al davant del nom i va precedit d’article.
|
| ||||
|
|
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 11-10-2023
Citació recomanada:
«Possessius» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=329> [consulta: 5 desembre 2025].
