Exposició oral
- Comunicació verbal
- Comunicació no verbal
Només un 35 % de la informació que es transmet en una exposició oral prové del llenguatge verbal. El 65 % restant, sorprenentment, prové del llenguatge no verbal. Més enllà de les qüestions clàssiques pròpies de la comunicació verbal, relatives a l’adequació, la claredat, l’estructura del discurs, la tria del lèxic o l’ús de materials de suport, convé doncs fer atenció màxima als aspectes de seguretat, gestualitat, mirada, veu o temps d’exposició.
A més, abans de la presentació, cal assegurar-se de
D’altra banda, durant la presentació, cal tenir presents algunes consideracions importants:
A més, abans de la presentació, cal assegurar-se de
- Verificar que els materials i les eines de suport (aplicacions, navegador, ordinador, llapis USB, altaveus, canó, passador, etc.) funcionen correctament al lloc on es fa l’acte.
- Disposar d’un esborrany del discurs adequat a l’objectiu comunicatiu i basat en el contingut que es mostra visualment a l’audiència.
- Tenir clares les idees principals de l’exposició, sense memoritzar-les ni recitar-les.
- Comprovar que el temps disponible s’ajusta a la presentació oral prevista.
- Practicar i fer tantes proves com calgui per guanyar seguretat i trobar l’estil i el to més adequats.
D’altra banda, durant la presentació, cal tenir presents algunes consideracions importants:
- Presentar-se davant del públic.
- Introduir el tema de manera clara per enfocar bé i centrar el contingut de la presentació. Els primers minuts són clau per captar l’atenció de l’audiència.
- Parlar amb un to de veu i volum adequats, i evitar tant com es puguin les crosses o mots superflus.
- Controlar els moviments gestuals, i evitar tics, males postures i vestuari inadequat.
- Apel·lar, en la mesura que sigui possible, el públic perquè se senti part de la presentació.
- Adequar les explicacions al nivell de coneixement dels oients.
Més informació
Com comunicar: 50 consells pràctics per fer exposicions orals eficaces [en línia]. Barcelona; Bellaterra; Girona: Servei de Llengües i Terminologia, Universitat Politècnica de Catalunya; Servei de Llengües, Universitat Autònoma de Barcelona; Servei de Llengües Modernes, Universitat de Girona. <https://www.upc.edu/slt/comcomunicar/assets/files/consells_oral_ca.pdf> [consulta: 30 abril 2021].
«Exposició oral» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <https://webs.uab.cat/cal/competencia-comunicativa/> [consulta: 2 juliol 2018].
«Exposició oral» [en línia]. A: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Llengües; Universitat Politècnica de Catalunya. Servei de Llengües i Terminologia (dir.). Argumenta. Barcelona: Universitat de Barcelona; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat Politècnica de Catalunya; Universitat Pompeu Fabra; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Rovira i Virgili; Universitat Oberta de Catalunya; Universitat de Vic, 2006. <https://webs.uab.cat/cal/competencia-comunicativa/> [consulta: 2 juliol 2018].
Quant a les exposicions orals, des del punt de vista del comunicació verbal, convé assegurar-se que:
- L’explicació està ben ordenada i estructurada, i acompleix l’objectiu comunicatiu.
- El discurs està cohesionat: les idees s’expressen amb claredat i estan ben entrellaçades.
- El lèxic és variat, ric i genuí, d’acord amb l’audiència, el grau de formalitat i el propòsit de la comunicació.
- La terminologia és adequada i la tria de termes demostra un bon domini del tema.
- La informació és precisa: defuig de les idees vagues o genèriques i descarta les dades no necessàries o irrellevants.
- El llenguatge és volgudament igualitari, just i respectuós, sense contravenir els principis de comprensió o economia de la llengua.
- El registre s’adequa, majoritàriament, a situacions acadèmiques d’un cert grau de formalitat.
- El discurs apel·la, en la mesura que sigui possible, el públic. Es pot recórrer a ganxos per crear intriga i suspens, i per entusiasmar l’audiència ràpidament. També es pot plantejar alguna pregunta per interpel·lar els oients.
- El temps de presentació s’ajusta a la durada prevista: no sobrepassa els límits establerts ni és massa breu. És convenient fer una prova o simulacre previ per controlar el temps i poder distribuir amb eficàcia els continguts segons el grau d’importància.
- Els materials de suport, com ara pòsters o diapositives en PowerPoint o Canva, tenen un caràcter merament accessori i no se n’ha de dependre en excés; l’objectiu principal és facilitar el seguiment a l’audiència. Cal assegurar-se que siguin adequats, que estiguin ben redactats, que siguin correctes des d’un punt de vista lingüístic i que siguin llegibles a distància.
Pel que fa a aspectes relacionats amb la comunicació no verbal, és recomanable:
- Fer servir gestos oberts i receptius, que expressin i demostrin seguretat: braços i mans oberts, espatlles rectes però que no mostrin rigidesa, senyalitzacions, gestos que acompanyen el discurs i en facilitin o complementin la comprensió, etc.
- Mostrar-se serè, sense nervis i tics gestuals per transmetre a l’auditori un discurs rigorós i eficaç. En aquest sentit, cal evitar de moure els papers o les notes de manera continuada, i tocar-se els cabells, les mans, un anell, les ulleres, etc. reiteradament.
- Repartir la mirada entre els membres de la comissió o tribunal i el públic assistent per captar i mantenir l’atenció de qui escolta. És convenient evitar de mirar un punt fix (a terra o sempre les mateixes persones), donar l’esquena a l’auditori, etc.
- Ajustar el volum de la veu a les dimensions de la sala i al nombre d’assistents.
- Parlar amb un ritme constant, però amb petites inflexions de veu, una velocitat adequada, una pronunciació clara i una entonació adient perquè el discurs sigui dinàmic, copsi l’atenció del públic i eviti així la monotonia. Mostrar entusiasme amb la veu garanteix l’atenció de l’audiència.
Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualització: 26-2-2026
Citació recomanada:
«Exposició oral» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=3646> [consulta: 28 maig 2026].
