Criteris lingüístics, bibliogràfics, d'estil i convencions

Tipus de lletra

  • Rodona
  • Cursiva
    • Títols
    • Paraules que cal destacar
    • Aspectes tipogràfics i formals d’un text
    • Noms científics d’animals i plantes
      • Gènere i espècie
      • Del gènere cap amunt
      • De l’espècie cap avall
  • Negreta
  • Versaleta
    • Usos generals
    • Usos d’àmbit específic

Tipus de lletra

El dibuix de les lletres ha canviat molt al llarg del temps. La lletra rodona és de forma circular i dreta, és la que es fa servir en la composició de textos en què no es vol donar cap èmfasi especial. Actualment s’utilitzen, a més de la lletra rodona, la cursiva, la negreta i la versaleta per tal de facilitar la interpretació d’un text. L’ús de les cometes, els diversos cossos de lletra i altres recursos tipogràfics contribueixen també a la interpretació textual.

Guia ràpidaSi voleu tenir una visió resumida del capítol, feu un cop d’ull a la guia ràpida.
Més informació
Badia, Jordi. El llibre de la llengua catalana per a escriure correctament el català. Barcelona: Castellnou,1997.

Mestres, Josep Maria et al. Manual d’estil. La redacció i l’edició de textos. 4a ed. Vic: Eumo Editorial; Universitat de Barcelona; Universitat Pompeu Fabra; Associació de Mestres Rosa Sensat, 2009.

Pujol, Josep Maria; Solà, Joan. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. 3a ed. rev. Barcelona: Columna, 2000.

Riera, Carles. Manual de redacció científica. El llenguatge de les ciències de la salut. Barcelona: Claret, 2005. (Pompeu Fabra; 19).

The Chicago manual of style. 17a ed. Chicago: University of Chicago Press, 2017.

Rodona

La rodona, també anomenada rodona fina i normal, és la lletra de forma circular i dreta, utilitzada de manera habitual en la composició de textos.

En un text escrit en cursiva, es fa servir per representar algun element que s’hauria d’escriure en cursiva.

Exemple adequatVan poder escoltar alguns lieder de Brahms.

Exemple adequatEn l’últim número de Llengua i ús se’n fa una anàlisi detallada.

Cursiva

La lletra cursiva serveix per destacar lletres, paraules, frases o fragments dins un text escrit en rodona.

Produccions literàries, artístiques
i científiques
el manuscrit L’origen de les espècies, de Darwin
el quadre Les senyoretes d’Avinyó, de Picasso
l’escultura Desconsol, de Llimona
la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
el programa de televisió Trenta minuts, de TV3
el setmanari El temps
la revista Nature
el portal web Lecturelab
Paraules o expressions en sentit metalingüístic
El verb menjar pot tenir un ús intransitiu.
La j de majestat és una lletra fricativa.
Paraules o expressions d’altres llengües
el new look
una chaise longue
és condició sine qua non
Lletres dels apartats d’una enumeració
L’epígraf 2a del Reglament.

Aquest capítol inclou els apartats següents:
a) L’estructura
b) L’organització
Noms científics d’éssers vius
Coniferophytina
Gallus domesticus
Quercus ilex
Magnituds físiques
θ [temperatura Celsius]
Vm [volum molar]
Lletres en fórmules matemàtiques
a + b = c
F(x, y)


Si el text s’escriu en lletra cursiva, aleshores s’utilitza la rodona per destacar aquests mateixos elements.

Exemple adequatEn l’últim número de Llengua i ús se’n fa una anàlisi detallada.


S’anomena també itàlica, cancelleresca o bastarda.

Títols

  • Obres de creació

    S’escriuen en cursiva els noms dels títols i subtítols de les obres de creació, ja siguin literàries, artístiques, científiques, tècniques, jurídiques, etc. en qualsevol tipus de suport o idioma. Si un títol en cursiva inclou el títol d’una altra obra o algun mot que també ha d’anar en cursiva, aquests s’han d’escriure entre cometes simples.

    Exemple adequatL’origen de les espècies, de Charles Darwin

    Exemple adequatEl Messies, de Haendel

    Exemple adequatCasablanca, de Michael Curtiz

    Exemple adequatDona i ocell, de Miró

    Exemple adequatEl ‘Decretum Gratiani’ de la British Library de Londres: un manuscrit il·luminat, de Gaspar Coll

    Exemple adequatCultura material i economia a través dels inventaris ‘post mortem’, de Xavier Lencina


  • Publicacions de tota mena i en qualsevol tipus de suport

    En general, els títols de les publicacions, com ara diaris i revistes, catàlegs, fullets i cartells, s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatAquesta notícia ha aparegut a l’Avui.

    Exemple adequatun article d’El Temps

    Exemple adequatHem rebut el díptic III Premi Arrelats de narrativa breu.

    Exemple adequatLlibre d’estil de la Universitat de Barcelona


  • Noms propis de vehicles de transport

    Els noms propis d’alguns vehicles de transport, com ara vaixells, avions, trens, satèl·lits i aeronaus, s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatel tren Transsiberià

    Exemple adequatla nau espacial Soyuz 15


  • Programes de ràdio i televisió

    Els títols dels programes de ràdio i de televisió s’escriuen en cursiva, però s’escriuen en rodona i entre cometes els títols de les parts o els episodis d’aquests programes.

    Exemple adequatEl matí de Catalunya Ràdio

    Exemple adequatEl programa de televisió Trenta minuts ofereix aquesta nit el reportatge «Els nens de la guerra».


  • Noms de concursos

    El nom propi dels concursos s’escriu en cursiva i amb majúscula inicial.

    Exemple adequatEl concurs Iuristest


    També es marquen en cursiva quan tenen una estructura de frase

    Exemple adequatFes un punt i a part

    Exemple adequatFixa-t’hi bé!

    Exemple adequatDit i fet

    Exemple adequatNo t’hi perdis!

    Exemple adequatEn saps?


    Si s’utilitza un genèric, però, s’escriuen en minúscula i rodona.

    Exemple adequatun concurs de truites

    Exemple adequatun concurs de fotografia

    Exemple adequatels concursos de la Xarxa de Dinamització Lingüística


Paraules que cal destacar

  • Paraules usades en sentit metalingüístic

    Les lletres, paraules o grups de paraules que s’usen per descriure’s a si mateixos, és a dir, amb sentit metalingüístic, s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatEl nom cassola s’escriu amb ss.

    Exemple adequatEl mot interrelació està format pel prefix inter- i el nom relació.

    Exemple adequatEl verb menjar pot tenir un ús intransitiu.

    Exemple adequatLa j de majestat és una lletra fricativa.

    Exemple adequatLa femta de les gallines s’anomena gallinassa.


  • Paraules que es volen remarcar dins un text

    Les paraules que es volen remarcar dins del text o en les quals es vol posar un èmfasi especial s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatL’Estat ja no és solament protector de béns i llibertats sinó també prestador de serveis.

    Exemple adequatLa policia ha de perseguir qualsevol robatori.


  • Estrangerismes i llatinismes

    Les frases i paraules en un altre idioma i els llatinismes no catalanitzats o no recollits al DIEC s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatel savoir faire, el new look
    in extremis, in articulo mortis

    Exemple adequatcurrículum
    a posteriori
    doctor honoris causa
    màster


  • Sobrenoms, pseudònims i àlies

    Els sobrenoms, pseudònims i àlies s’escriuen en cursiva quan acompanyen el nom autèntic de la persona, i en rodona quan van sols.

    Exemple adequatSalvador Seguí, el Noi del Sucre

    Exemple adequatel Noi del Sucre


    Els sobrenoms de reis, papes i sants, encara que apareguin al costat del nom autèntic, s’escriuen sempre en rodona.

    Exemple adequatPere el Cerimoniós

    Exemple adequatBenet XIII, Papa Luna


  • Col·loquialismes, dialectalismes i paraules o expressions d’argot

    Les paraules o frases que pertanyen a un registre col·loquial o bé són d’ús dialectal, i les expressions d’argot s’escriuen en cursiva.

    Exemple adequatHo celebrarem amb una fideuà.

    Exemple adequatAquest xicot s’enrotlla com una persiana.

    Exemple adequatComprem un parell de litrones?

Aspectes tipogràfics i formals d’un text

  • Enumeracions

    Les lletres minúscules que s’utilitzen per enumerar apartats o subapartats d’un text s’escriuen en cursiva, però no els parèntesis que les segueixen, que s’escriuen en rodona.

    Exemple adequatAquest capítol inclou els apartats següents:

    a) L’estructura
    b) L’organització
    c) El personal
    d) Els pressupostos


    Si es fa referència a algun punt d’una enumeració d’aquesta mena a dintre el text, aleshores no s’han de posar els parèntesis.

    Exemple adequatL’apartat c de l’article 26 estableix […].


  • Advertiments i elements anàlegs

    Els advertiments s’escriuen en cursiva, així com els pròlegs, els epílegs, les dedicatòries i, en general, les parts d’una obra que no són de l’autor.

    Exemple adequat(Ve de la pàgina 11)

    Exemple adequat(Continua a la pàgina 16)

    Exemple adequat(Continuarà)

    Exemple adequatAls meus pares


  • Les acotacions i les descripcions en les obres de teatre i en els guions radiofònics

    Les acotacions i les descripcions que ajuden a interpretar o a comprendre una obra de teatre, un guió radiofònic, televisiu o de qualsevol altre tipus s’escriuen en cursiva. També s’utilitza la cursiva en les entrevistes, per diferenciar tipogràficament les preguntes de les respostes.

    Exemple adequatRosalia (pentinant-se davant el mirall de la seva habitació):  Em caso aquest any amb en Jaume.
    Ramon (dret al costat de la porta): Sempre he pensat que t’hi casaries.


  • Altres usos

    En redactar un document, els títols de paràgrafs o de parts d’un capítol es poden escriure en cursiva.

    Exemple adequatIntroducció
    Descripció de la situació
    Anàlisi de les dades
    Conclusions
    Proposta d’actuació

Noms científics d’animals i plantes

A l’hora de denominar i classificar els éssers vius, tant els botànics com els zoòlegs han hagut d’establir diferents categories en forma d’arbre, segons les quals cada individu pot tenir una adscripció determinada. Aquestes categories s’anomenen tàxons.

El tàxon bàsic dels éssers vius és l’espècie (species). Les unitats taxonòmiques de rang superior (en una seqüència ascendent) són: el gènere (genus), la família (familia), l’ordre (ordo), la classe (classis), el fílum (phylum) —en el cas dels animals— o la divisió (division) —en el cas de les plantes— i el regne (regnum); les de rang inferior són: la varietat (varietas) i la forma (forma).

Es poden introduir categories addicionals amb l’ús dels prefixos super- i sub- al tàxon del qual depenen. Així s’obté, per exemple, subespècie (subspecies), subgènere (subgenus), subdivisió (subdivision) o subregne (subregnum), d’una banda, i superespècie (superspecies), superfamília (superfamilia), superclasse (superclassis) o superordre (superordo), de l’altra.
Més informació
International code of nomenclature for algae, fungi, and plants (Shenzhen code) [en línia] <https://www.iapt-taxon.org/nomen/main.php> [consulta: 18 maig 2021].

Codi internacional de nomenclatura zoològica [en línia] <https://cit.iec.cat/CINZ/> [consulta: 18 maig 2021]. Londres: International Trust for Zoological Nomenclature, 1999.

Stearn, W. T. Botanical Latin. Londres: David & Charles, 1989.

Gènere i espècie

En els escrits d’especialitat, les denominacions d’animals i plantes tradicionalment es designen amb el seu nom binomial en llatí (per evitar la multiplicitat denominativa i, per tant, les ambigüitats). Aquesta designació està formada per la combinació de dos noms:

  • Un nom genèric (per exemple, Staphylococcus), comú a totes les espècies d’un mateix gènere.

  • Un epítet específic (per exemple, aureus), propi i exclusiu d’una espècie concreta.


El binomi resultant (Staphylococcus aureus) serveix per identificar-los de manera unívoca arreu del món.

D’acord amb les regles taxonòmiques internacionals, aquest nom binomial s’escriu en cursiva, amb el genèric (el gènere) amb majúscula inicial i l’específic (l’espècie) en minúscula.

Exemple adequatLa presència de depredadors voraços, com ara Esox Lucius o Micropterus salmoides, és merament ocasional.

Exemple adequatL’àcid carnòsic és un antioxidant natural que es troba al romaní (Rosmarinus officinalis) i a la sàlvia de flor groga (Salvia fruticosa).


En general, davant dels noms científics s’evita l’ús de l’article.

Exemple adequatS’analitzen les proteïnes d’Escherichia coli en enteròcits.

Exemple adequatS’analitzen les proteïnes del bacteri Escherichia coli  en enteròcits.

Exemple inadequatS’analitzen les proteïnes de l’Escherichia coli  en enteròcits.


Quan s’esmenta per primera vegada un nom científic, es reprodueix de manera completa. En segones referències —si es designen diferents espècies d’un mateix gènere o si una mateixa espècie és repetida diverses vegades al llarg d’un escrit, per exemple—, el gènere pot abreujar-se.

L’abreviatura, que generalment és la lletra inicial, ha de ser unívoca. Conserva la cursiva del nom desenvolupat i va acompanyada del punt i l’espai inseparable corresponent.

Exemple adequatA la península Ibèrica el gènere Erinaceus està representat per dues espècies: l’eriçó fosc (E. europaeus) i l’eriçó clar (E. algirus), ambdues presents als Països Catalans.

Exemple adequatAquest hàbitat és compartit per diverses espècies autòctones (Ochlerotatus pulcritarsis, Oc. berlandi, Orthopodomyia alba i Or. signifera, entre d’altres).

Del gènere cap amunt

Com tota la nomenclatura de les ciències biològiques, les denominacions concretes dels tàxons superiors —regne, divisió o fílum, classe, ordre, família, etc.— s’han confegit en llatí. Això no obstant, si bé s’escriuen amb majúscula inicial, no es consignen en cursiva. Cal tenir en compte, d’altra banda, que aquesta mena de tàxons són uninominals (d’una sola paraula).

Exemple adequatConiferophytina (subdivisió)
Liliatae (classe)
Juncaceae (família)


Ara bé, és un fet molt freqüent i de llarga tradició que aquesta mena de tàxons, fins i tot en obres d’especialitat i molt tècniques, s’utilitzin en les formes catalanes corresponents. Aleshores, cal escriure-les en rodona i amb minúscula inicial (sovint precedides del tàxon corresponent).

Exemple adequatsubdivisió dels coniferofitins
classe de les liliates
família de les juncàcies

Exemple adequatArriben a constituir-se herbassars dominats pels potamogètons (Potamogeton spp.).

De l’espècie cap avall

Els tàxons classificatoris més petits, com ara les subespècies, les varietats, les formes (categoria per sota de l’espècie que indica petites variacions morfològiques), etc., també s’escriuen en cursiva.

Exemple adequatQuercus ilex ssp. ballota (alzina de fulla curta)
Clematis cirrhosa var. balearica (vidalba baleàrica)
Teucrium polium ssp. capitatum var. majoricum (lledània)
Gasterosteus aculeatus f. gimnurus, Gasterosteus aculeatus f. leiurus, Gasterosteus aculeatus f. semiarmatus (que són diferents tipus d’espinosos).


En totes les denominacions on apareixen abreviatures, aquestes es confegeixen en rodona.

Es pot fer el mateix en el cas que s’estigui parlant de subespècies (que, en ser designades en llatí, també s’han d’escriure en cursiva).

Exemple adequatLa Bassa de les Olles, amb canyís d’aigua dolça (Phragmites australis ssp. australis), i la Ricarda, amb canyís d’aigua salabrosa (Ph. a. ssp. ruscinonensis).

Negreta

La negreta és un tipus de lletra amb el traç més gruixut que les altres de la mateixa família. Com que és molt vistosa i queda molt remarcada en el text, s’ha d’utilitzar amb molta prudència.

  • Títols

    La negreta es pot fer servir en els títols dels capítols, dels apartats, etc., d’un llibre o d’un document, per diferenciar-los de la resta de text.

    Exemple adequat1. El platonisme i el quefer matemàtic

    És sabut de tothom que els grecs tenien ben clar [...]


  • Mots clau

    Aquesta funció, que és més recomanable de fer en cursiva, pot confegir-se en negreta en aquells textos de caràcter didàctic en què l’autor vulgui remarcar especialment conceptes (no pas frases) per facilitar la localització d’informació.

    Exemple adequatLa distribució de la mitjana mostral presenta com a com a desviació típica la de la variable dividida per l’arrel quadrada de n.


  • Entrades de diccionaris

    Com que la negreta és molt vistosa, és la lletra òptima per confegir les entrades de diccionari.

    Exemple adequatnier -a adj. Dit de l’ocell que encara no ha sortit del niu.
    niera f. Niu.
    nierada f. Niada.

Versaleta

Les versaletes són lletres majúscules, que també s’anomenen versals, però amb una alçada semblant a les minúscules del mateix cos.

En alguns casos fixats per la tradició i per raons estètiques (són adequades per als casos en què una successió de majúscules destacaria massa en el text), es pot fer servir la versaleta en comptes de la majúscula.

Els numerals romans referits a segles i seccions d’obres
el segle viii aC
el cant iv de l’Odissea
Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques
Nabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.
Els cognoms dels autors en les citacions en forma de nota
1. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.
Els títols d’obres que se citen a si mateixes
La mirada de Fuster, segons l’equip d’El Temps.


No obstant això, per comoditat, sovint es fan servir les majúscules. Així doncs, l’ús d’aquest tipus de lletra, tot i ser recomanable, és, en darrer terme, opcional.

Usos generals

  • Títols

    En redactar un document, les versaletes es poden utilitzar per als títols de capítols, d’apartats, etc. En l’esquema jeràrquic del document, els títols en versaletes estan subordinats als que van en majúscules i dominen els que van en cursiva o en negreta.


  • Numerals romans

    • Els numerals romans que indiquen segles en un text s’escriuen en versaletes.

      Exemple adequatEl segle viii aC

      Exemple adequatL’evolucionisme transformista del segle xviii


    • No s’escriuen en versaletes els numerals romans que acompanyen mots començats amb majúscula distintiva (noms propis de persones, organitzacions, documents, etc.).

      Exemple adequatRamon Berenguer IV

      Exemple no admissibleRamon Berenguer iv

      Exemple adequatBenet XIII

      Exemple no admissibleBenet xiii

      Exemple adequatEl IV Congrés d’Història de Barcelona

      Exemple no admissibleEl iv Congrés d’Història de Barcelona


      Però sí quan la majúscula és demarcativa (és a dir, quan és deguda a la posició que la paraula ocupa en el text: títols, començament de frase, etc.).

      Exemple adequatSegle xviii: la Il·lustració

      Exemple inadequatSegle XVIII: la Il·lustració


    • Els numerals romans que indiquen les pàgines de pròlegs, prefacis i altres parts que precedeixen el text d’una obra es poden escriure en versaletes.

      Exemple adequatpàgina xix


    • Els numerals romans que indiquen les parts orgàniques d’una obra (els capítols, cants, etc.), així com els volums i toms, s’escriuen en versaletes, sempre que no es trobin en un context escrit en majúscules.

      Exemple adequatel cant iv de l’Odissea

      Exemple adequatl’elegia viii de Carles Riba

      Exemple adequatCAPÍTOL V

      Exemple no admissibleSALM xxi



  • Cognoms dels autors

    • Els cognoms dels autors en referències bibliogràfiques s’escriuen també en versaletes amb majúscula inicial.

      Exemple adequatNabokov, Vladimir. Notes on prosody. New York: Pantheon Books, 1954.


    • Els cognoms dels autors en citacions en nota també s’escriuen en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple adequat1 Gabriel Ferrater, Les dones i els dies, p. 15.


    • La menció de l’autor a peu de text (en pròlegs, epílegs, epígrafs, etc.) s’escriu en versaletes i majúscula inicial.

      Exemple adequatTambé havem de regraciar els nostres companys de Secció, al consell dels quals havem recorregut constantment, i així mateix tots els qui, amb llurs clarícies i suggeriments, ens han estalviat força vegades d’incórrer en errors i omissions.
      Pompeu Fabra

      Exemple adequatEscopiu a la closca pelada dels cretins.
      Joan Salvat-Papasseit



  • Obra citada a si mateixa

    Els títols d’obres i publicacions periòdiques que se citen a si mateixes dins el text s’escriuen en versaletes i amb les majúscules que corresponguin.

    Exemple adequatLes remissions a altres parts de l’obra i les notes a peu de pàgina acaben de bastir l’estructura dels capítols d’aquest Manual d’estil.

    Exemple adequatEl número 20 de la revista Llengua, Societat i Comunicació se centra en les connexions entre música i llengua en sentit ampli.


Usos d’àmbit específic

  • Ètims i arrels reconstruïdes

    En les obres de filologia, els ètims i les arrels reconstruïdes (p. ex., indoeuropees) s’escriuen amb versaletes.

    Exemple adequatcathĕdra > cadira

    Exemple adequat*tanko > tancar



  • Noms de personatges en textos teatrals

    Els noms dels personatges en els textos teatrals es poden escriure en versaletes i inicials majúscules.

    Exemple adequatAntoni: Ara, que facin! Ja estàs dret, oh mal!



  • Els vocatius inicials dels discursos

    Els vocatius que hi ha al començament d’un discurs es poden escriure en versaletes i inicials majúscules.

    Exemple adequatRector Magnífic,
    Il·lustríssima Senyora Directora General,
    Senyores i Senyors,
    [...]



  • Les lletres d i l en nomenclatura química

    Les lletres d i l que distingeixen els dos enantiòmers d’un compost s’escriuen en versaletes.

    Exemple adequatàcid 2,3-anhidro-d-gulònic

    Exemple adequatàcid dideshidro-l-ascòrbic



Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Darrera actualització: 9-10-2023
Citació recomanada:
«Tipus de lletra» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri_bloc.php?id=4> [consulta: 1 març 2024].