Guiķ mitjā

El guiķ mitjā (–), també anomenat semiguiķ, és el signe intermedi entre el guionet (-) i el guiķ llarg (—). Malgrat que tradicionalment se li han assignat algunes funcions, no és recomanable fer-lo servir.

Sovint es fa servir per representar el signe menys (−), perō segons els tipus de lletra, pot presentar una llargada diferent de la d’aquest signe, o no quedar ben alineat amb els altres operadors aritmčtics.

Exemple adequat(4 3) + 2 = 3

Exemple inadequat(4 3) + 2 = 3


També s’ha recomanat de fer-lo servir entre les xifres d’una seqüčncia numčrica (com en anglčs), perō en catalā aquesta és una de les funcions habituals del guionet.

Exemple adequatels anys 1818-1825

Exemple inadequatels anys 18181825

Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics
Actualitzaciķ: 11-1-2026
Citació recomanada:
«Guiķ mitjā» [en línia]. A: Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics. <https://www.ub.edu/llibre-estil/criteri.php?id=813> [consulta: 23 febrer 2026].