De les 24 de la UE a les 189 de la UB
Aquests dies la qüestió de l’oficialitat de les llengües a Europa inunda totes les portades. Perquè una llengua sigui oficial a la Unió Europea cal que el govern d’un estat membre ho sol·liciti i que aquesta sol·licitud sigui aprovada pel Consell de la UE per unanimitat. Això ha passat fins a set vegades i hi ha estats, com ara Irlanda o Malta, que tenen reconegudes més d’una llengua oficial.
De les 24 llengües oficials actualment, 12 tenen menys parlants que el català. Entre aquestes llengües, hi ha el finès, el txec o el suec, oficials en països que de moment s’han mostrat reticents a votar a favor de l’oficialitat del català a la UE. I també hi ha el portuguès, el gaèlic o el danès, oficials en països que obertament donen suport a la iniciativa.
A la Universitat de Barcelona, 189 és la xifra de les llengües en què es fa recerca o sobre les quals es fa recerca; gairebé vuit vegades més que les oficials a la UE. Aquestes llengües es recullen al SIRA, l’aplicació de la UB de gestió de la recerca, i es van treballar en el marc de l’Omnia nomina quan es va començar a desenvolupar aquesta nova aplicació que havia de substituir el GREC.
Les denominacions incloses en la nomenclatura Llengües de la recerca es presenten en les tres llengües habituals (català, castellà i anglès). Tot i que hi ha llengües que tenen més d’una denominació possible, per necessitats del mateix SIRA, s’ha tendit a deixar una sola denominació o bé a reduir al màxim la variació denominativa. Les denominacions van acompanyades dels codis de llengua de les normes ISO 639, que poden ser de dues lletres (codis alfa-2) o de tres lletres (codis alfa-3). Els criteris que estableix la norma per a la fixació dels codis es poden consultar al Llibre d’estil de la Universitat de Barcelona, dins l’apartat «Llengües».
Si entre aquestes gairebé 190 llengües no hi ha la que busques, si tens curiositat per les variants denominatives o si et cal l’equivalent en àrab, gal·lès, alemany, basc, francès, gallec, guaraní, italià, japonès, neerlandès, occità, portuguès, rus, suahili, amazic o xinès, pots consultar el Diccionari de llengües del món, que el TERMCAT va publicar a partir d’un projecte de Linguamón – Casa de les Llengües, en col·laboració amb el Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona, el CIEMEN i Enciclopèdia Catalana.
Aquesta obra aplega, a més, informació sobre la filiació lingüística, el lloc on es parlen, la situació sociolingüística, vitalitat i alguns aspectes històrics, entre d’altres.
