La norma ISO 639 estableix per a les llengües indicadors de dues lletres (639-1) o tres lletres (639-2 i 639-3). Deriven del nom autòcton de la llengua o de la denominació preferent entre les comunitats que l’usen. L’ús d’un sistema o un altre depèn de les necessitats de cada context.

Aquests codis s’escriuen en minúscula i sense punt. No contenen signes diacrítics ni caràcters especials.



S’usen, principalment, en terminologia, lexicografia i lingüística. No s’han concebut com a abreviacions del nom de les llengües, sinó com a recurs identificador.

• En l’àmbit de la terminologia i la lexicografia, serveixen per indicar la llengua a què pertany un mot.
  
  

  ca   galàxia es   galaxia en   galaxy

  
  
  
• En l’àmbit de la documentació, poden indicar la llengua en què s’ha escrit un document.
  
  

  Document de les Nacions Unides (fr)

  
  
  
• En combinació amb els codis de països, indiquen l’àrea geogràfica en què es fa servir un terme.
  
  

  elevator (en US) lift (en GB)