Toponímia catalana: dels noms als criteris

Més enllà de les fonts de consulta dels noms oficials dels municipis catalans, hi ha un parell d’obres breus que expliquen els criteris que se segueixen en les denominacions de la toponímia menor i en aspectes de senyalització viària.

L’obra més rellevant és Criteris per a la toponímia d’àmbit municipal, de la Comissió de Toponímia, que recull tant els criteris de denominació i de fixació dels noms de municipis, barris, urbanitzacions, polígons industrials, vies urbanes, equipaments, masies i accidents geogràfics, com els criteris d’escriptura i retolació pel que fa a abreviacions, accentuació, aglutinació, majúscules i minúscules, i puntuació.

També poden ser útils en l’àmbit de la toponímia les indicacions recollides en els Criteris lingüístics per a la senyalització viària, una obra de la Generalitat de Catalunya que, malgrat que es va publicar l’any 1992, continua sent vigent pel que fa a les recomanacions lingüístiques sobre senyalització, inscripcions sobre el paviment o senyals de direcció i orientació, entre d’altres.