1.  
2.  

L'1 d'agost, el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Vintró i Castells ha pres possessió com a nou membre del Consell de Garanties Estatutàries en un acte presidit pel president de la Generalitat Joaquim Torra.

El Consell de Garanties Estatutàries és el màxim òrgan consultiu de la Generalitat. Vetlla per l’adequació de les normes amb rang de llei del Govern i el Parlament a l’Estatut i a la Constitució. Així mateix, també és responsable d’identificar, amb caràcter previ a la presentació dels corresponents recursos, els possibles motius d’inconstitucionalitat i de conflicte de competències que puguin afectar l’autogovern català o l’autonomia local com a conseqüència de la normativa d’origen estatal. El Consell està integrat per nou consellers nomenats pel president de la Generalitat, sis a proposta del Parlament i tres a proposta del Govern, entre juristes de reconeguda competència amb més de quinze anys d'experiència professional en el món del dret i que tinguin la condició política de catalans.

El professor Joan Vintró és doctor en Dret i llicenciat en Filosofia i Lletres (secció d'Història Moderna) per la Universitat de Barcelona; diplomat en Estudis Polítics (DEA) per l'Institut d'Estudis Polítics de París. L'activitat docent s'ha desenvolupat des de l'any 1976 com a professor de Dret Polític i Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona en el si de la qual ha ocupat els càrrecs de director (2008-2012) i de secretari (2012-2016) del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política. Des del 2009 és catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Ha desplegat també una activitat professional en el terreny institucional com a lletrat del Parlament de Catalunya (1981-2006), àmbit en el qual va ser assessor de la ponència i de la comissió redactora de l’Estatut del 2006 i va dirigir la redacció de les al·legacions del Parlament davant el Tribunal Constitucional i en va redactar personalment diverses parts. Com a altres activitats professionals en el terreny institucional es poden esmentar també la de membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional del Govern de la Generalitat de Catalunya (2013-2015) i la d’expert de la Comissió de Venècia del Consell d'Europa (1992-2002) amb missions a Azerbaidjan, Moldàvia i Romania. Com a publicacions més rellevants en l’àmbit de l’estudi de l’organització territorial de l’Estat es poden citar, entre altres, les següents: la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló) de les diverses edicions (la darrera del 2011) de l’obra Dret Públic de Catalunya (editorial Atelier) amb la redacció dels capítols corresponents; la redacció del capítol corresponent a Catalunya en l’edició anual de l’obra Informe Comunidades Autónomas durant el període 1992-2011 (Institut de Dret Públic de Barcelona); la coordinació (conjuntament amb Mercè Barceló i Xavier Bernadí) i la redacció dels capítols corresponents de l’obra Especial Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional, sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006 (Revista Catalana de Dret Públic, 2010); la coordinació (conjuntament amb Miguel Pérez-Moneo) i la redacció dels apartats corresponents del llibre Participación política: deliberación y representación política en las Comunidades Autónomas (Congreso de los Diputados, 2017); i l’article “L’article 155 de la Constitució: configuració jurídica i aplicació a Catalunya”, Revista Catalana de Dret Públic, número especial, abril 2019.