El setembre del 1730 es va iniciar una llarga erupció en el volcà canari de Timanfaya que va modificar completament la morfologia de l'illa de Lanzarote. Els canvis atmosfèrics que van provocar fa segles erupcions volcàniques com la del Timanfaya o la del Tambora (Indonèsia) —que va arribar a ocultar la llum solar durant mesos— també van deixar empremta en els boscos centenaris de l'alta muntanya de la península Ibèrica. Així ho constata un article publicat a la revista Science of the Total Environment en el qual participa la professora Emilia Gutiérrez, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

El rastre químic dels gasos que van alliberar a l'atmosfera aquestes erupcions volcàniques es pot identificar avui en dia en els boscos més antics de coníferes dels Pirineus, revela l'estudi. En concret, erupcions com les del volcà Timanfaya, a Lanzarote —una de les més poderoses a tot el país per la seva durada fins al 1736 i pel volum de materials expulsats—, i el Tambora —un dels episodis volcànics més grans que hi ha hagut, que va conduir a l'«any sense estiu» el 1816— van desprendre quantitats enormes de ferro que van modificar la composició química dels anells anuals de creixement dels arbres pirinencs. Segons l'article, l'estudi del registre dels anells de creixement dels arbres (dendrocronologia) podria ajudar a conèixer la freqüència i la intensitat dels fenòmens volcànics en l'era moderna.