Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni (CO2). Malgrat aquesta influència, és pràcticament desconegut el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, que són aquells en què l'aigua deixa de circular en algun moment de l'any i que poden arribar a assecar-se completament. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l'Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l'Agricultura (IRSTEA, França), i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.

La recerca, publicada a la revista científica Nature Geoscience, mostra en aquests tipus de rius alts nivells de consum d'oxigen i emissions de diòxid de carboni. Segons els investigadors, aquests resultats indiquen la importància de l'estudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l'alliberament de CO2 a l'atmosfera, tenint en compte especialment que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent d'aigua, cada cop hi haurà més rius amb aquestes característiques.