COVID-19: lliçons per aprendre de la primera pandèmia 4.0

Notícies | 18-05-2020

Tot i que oficialment el brot de SARS-CoV-2 es va presentar de manera imprevisible al mercat popular d’animals exòtics i salvatges de Wuhan el desembre del 2019, els estudis filogenètics indiquen que el coronavirus circulava en fase de latència des de l’octubre en aquesta ciutat de la província xinesa de Hubei. En aquesta fase de latència, la infecció va seguir el seu curs silenciós i es va propagar entre la població de manera estocàstica i sense mostrar signes epidèmics.

Aquesta és una de les conclusions de l’article publicat a la revista Frontiers in Medicine per un equip en el qual participen els experts Jordi Serra-Cobo i Marc López, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

El treball té com a primer autor Roger Frutos, del Centre de Cooperació Internacional en Investigació Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD, França), i també hi participa Christian A. Devaux, del Centre Nacional per a la Recerca Científica (CNRS).


COVID-19: una conjunció única de factors biològics i socials

L’article revisa la conjunció única d’esdeveniments que van permetre l’expansió global d’aquest nou coronavirus, que mostra un llarg període d’incubació, un elevat nombre de casos asimptomàtics i una alta mobilitat internacional.

Perquè una malaltia infecciosa es dispersi, s’han de complir tres condicions: el patogen ha de ser capaç d’infectar i reproduir-se en humans, ha de poder entrar en contacte amb les persones a través d’un reservori natural, i finalment, ha de ser propagat a través d’un ampli circuit social. En el cas de la COVID-19 —la primera pandèmia 4.0 segons els experts—, totes les condicions exigides van coincidir en aquest punt de la geografia xinesa a finals del 2019.

L’aparició de la COVID-19 és el resultat d’una excepcional «alineació planetària», és a dir, una coincidència específica de factors biològics i socials que van permetre que sorgís i s’expandís arreu del món. «El que va desencadenar l’epidèmia és l’aparició simultània de dues celebracions importants al mateix lloc —la gran festa de la família i l’any nou xinès—, que van posar en contacte moltes persones amb d’altres inicialment infectades, fet que va proporcionar la fase d’amplificació necessària», expliquen els autors. «Un altre pas clau va ser la mobilitat», assenyalen també.

L’atenció s’ha de centrar en aquestes activitats humanes relacionades amb els animals salvatges (comerç, alimentació, medicina, etc.) que estan fortament arrelades en molts països. Font: Frontiers in Medicine article

 

Coronavirus i destrucció de l’hàbitat natural: el salt a l’espècie humana

L’origen del brot de SARS-CoV-2 en aquest país asiàtic s’ha relacionat amb la fauna salvatge (ratpenats, pangolins, etc.). A més, es pensa que el virus és capaç d’infectar altres espècies a la natura. «No es pot fer res per evitar la circulació de coronavirus en estat salvatge, és a dir, durant el cicle selvàtic», apunten els autors.

«Les alteracions ambientals i l’antropització dels sistemes naturals incideixen en la pèrdua d’hàbitats i de biodiversitat. Però també incideixen en la dinàmica de les espècies reservori de patògens i incrementen la probabilitat que infectin l’espècie humana. Aquest fenomen és especialment important al sud-est asiàtic, lloc on s’han originat les epidèmies de la SARS i la COVID-19», detalla Jordi Serra-Cobo, que és professor del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i membre del projecte CONVAT, impulsat per la Unió Europea per a la detecció ràpida del coronavirus a través de nanodispositius.

L’atenció s’ha de centrar en aquestes activitats humanes relacionades amb els animals salvatges (comerç, alimentació, medicina, etc.) que estan fortament arrelades en molts països. Per això, és fonamental prohibir l’ús d’espècies protegides, però també cal oferir alternatives per evitar l’impacte del mercat negre de fauna salvatge (farmacopea tradicional sota control governamental, traçabilitat i seguretat obligatòries dels productes i sota control internacional, etc.).


Amenaça global, resposta local

Fins i tot si el brot de SARS-CoV-2 es va originar de manera inesperada a Wuhan, s’hauria pogut evitar, opinen els autors, perquè algunes característiques d’aquesta primera pandèmia 4.0 eren consistents amb les de brots anteriors de coronavirus —per exemple, la síndrome respiratòria de l’Orient Mitjà o MERS—, conegudes per la comunitat científica internacional.

«Hi haurà altres pandèmies. És només una qüestió de probabilitat i de temps. Actualment, el risc d’emergència és majoritàriament de coronavirus, arbovirus i virus de la grip», alerten els autors.

«La preparació i l’educació són, doncs, la màxima prioritat. Caldria que hi hagués un esforç internacional, i és essencial que els governs puguin preveure i es preparin per aturar la propera pandèmia en el seu punt d’origen en comptes de simplement reaccionar i provocar la destrucció a llarg termini de la nostra societat i economia com està passant avui», conclou l’article.


Article de referència:

Frutos, R.; Lopez Roig, M.; Serra-Cobo, J.; A. Devaux, C.A. «COVID-19: The Conjunction of Events Leading to the Coronavirus Pandemic and Lessons to Learn for Future Threats». Frontiers in Medicine, maig de 2020. Doi:10.3389/fmed.2020.00223